Per xerrar de llibres i altres coses

Bannalec (en bretó, Banaleg) es una població d’uns 5000 habitants situada a la Bretanya, en el departament de Finistère. Potser d’aquí ha agafat el seu pseudònim de Jean-Luc Bannalec l’escriptor, editor, traductor i crític literari alemany Jörg Bong (Bonn, 1966). Va estudiar literatura alemanya, filosofia, història i psicologia a la Universitat Renana Friedrich Wilhelm de Bonn i a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt. Doctorat a Frankfurt en el concepte de la imaginació i les qüestions estètiques de finals de la Il.lustració i el Romanticisme en l’obra de Ludwig Tieck, en Jörg Bong treballa des de 1997 a la S. Fischer Verlag (n’és el director des de 2008) i és coeditor en cap de la revista literària Neue Rundschau.

Com a curiositat, la irrupció d’aquest autor a l’escena de la novel.la negra europea ha estat com la d’Uma121 en el nostre blog. Molta gent va creure que es tractava realment d’un escriptor bretó, nascut a Brest; de fet, alguns llocs web encara ho afirmen. Fins i tot, hi ha un article en el Die Welt (en alemany, és clar) del dia 6 de juny de 2012 (any de publicació de la primera novel.la d’en Banalec) que analitza la veritable identitat d’aquest escriptor. Per si dominau l’alemany, aquí teniu l’enllaç:

http://www.welt.de/kultur/literarischewelt/article106421190/Von-Null-auf-Hundert-Wer-ist-Jean-Luc-Bannalec.html

El misterio de Pont-Aven (Bretonische Verhältnisse, 2012; ed. Grijalbo, 2014; 288 pàgs.) és la seva primera novel.la, ambientada a la cuna dels pintors de l’anomenada Escola de Pont-Aven, un grup de pintors que a mitjan del segle XIX varen viure i pintar en aquesta petita localitat bretona i els seus voltants. El seu cap visible va ser en Paul Gauguin, i la llista d’artistes inclou noms de la talla d’Émile Bernard, Charles Laval i Paul Sérusier.

Segons conta l’autor, el propi Gauguin va residir a l’Hotel Central, lloc dels fets de la novel.la. Aquest hotel està regentat p’en Pierre-Louis Pennec, de 91 años, qui ha seguit la tradició artística familiar iniciada amb els seus besavis, fundadors de l’hotel. Així, ha anat acumulant una gran quantitat de quadres, molts dels quals té exposats a les parets de l’hotel.

Quan comença la novel.la, trobam el comissari Georges Dupin a L’Amiral, el seu local favorit de Concarneau, una localitat de la costa bretona on resideix, amb un croissant i el seu tercer cafè del dia a punt de ser engullits. En aquest precís moment, rep una cridada d’un dels seus ajudants: han trobat en Pennec mort a ganivetades en el restaurant de l’hotel. No sense remugar, en Dupin se’n va cap allà.

El comissari Georges Dupin és un personatge molt peculiar: després d’haver treballat sempre a París, fa exactament dos anys i set mesos va ser traslladat forçosament a la Bretanya, degut a una “greu ofensa” a l’aleshores batle de la capital francesa (i posteriorment president de la nació) durant una manifestació. Des de llavors, ha intentat adaptar-se a la manera de ser dels bretons, però encara no ho ha aconseguit del tot; a més, els propis bretons mai no l’han deixat de considerar un estranger –com diuen ells, els parisins són els més estrangers de tots els que han arribat de fora-.

En Dupin és un policia addicte al cafè, expert en pingüins, a qui agrada estar sol quan ha de meditar sobre el cas que està investigant; això fa que els seus subordinats agafin més d’un atac de nervis, quan els penja el telèfon a mitja conversa, o directament no l’agafa quan el criden, i mai no els té informats de les seves reflexions, simplement els mana feines sense que puguin qüestionar-les. Recorda, en certs aspectes, en Maigret; de fet, l’autor nomena aquest famós personatge literari a les primeres pàgines, com a client de L’Amiral; i és que, efectivament, en Maigret hi ha estat, a la seva sisena novel.la El perro canelo (Le chien jaune, 1951). A més, en Georges Simenon també va escriure la novel.la (no d’en Maigret) Las señoritas de Concarneau (Les Demoiselles de Concarneau, 1936), ambientada a aquesta localitat bretona. I per a acabar les referències literàries simenonianes, L’Amiral disposa, en la seva carta, d’un menú Simenon.

Pont-Aven

Però continuem amb la trama de la novel.la. Més tard, algú se salta el precinte policial i accedeix a la part de l’hotel on varen trobar mort el seu director; a més, es troba un altre cadàver a la costa, de manera que en Dupin té al davant un cas cada vegada més complicat. La llista de possibles culpables és ampla: el fill i la nora del director assassinat, el seu germanastre, el director del museu local, l’empleada (i qualque cosa més?) que era la mà dreta del mort, algun altre empleat de l’hotel,… En fi, només la capacitat deductiva d’en Dupin, i la inestimable ajuda d’una experta en art venguda de Brest que, potser, ha calat molt en el cor del comissari, acabaran per resoldre el cas.

M’ha agradat la novel.la, crec que podem afegir aquest autor a la llista d’autors atractius i simpàtics. A més, els escenaris en què transcorr la novel.la són espectaculars, la veritat és que he quedat amb ganes de fer un viatget a la Bretanya (què en contau, Uma121 i Pepa?). Enguany acaba de sortir a Espanya la tercera novel.la, Un crimen bretón (la segona, Muerte en las islas, va sortir l’any passat), i a Alemanya ja van per la quarta, o sigui que hi ha Dupin per a estona.

Per acabar, voldria comentar que les novel.les d’en Banalec s’han adaptat en format TV movie a Alemanya, sota la direcció d’en Matthias Tiefenbacher i amb el suís Pasquale Aleardi en el paper del comissari Dupin. Ja sabeu què vol dir això, qualque dissabte o diumenge horabaixa les passaran per qualque cadena privada.

Anuncis

Comments on: "El misterio de Pont-Aven. Jean-Luc Bannalec" (5)

  1. Quina casualitat!!! L’estic llegint! El vaig triar perquè volia llegir en francès (el meu primer llibre des de feia mooolt de temps, ja veus que me vares picar amb això de llegir en un altre idioma) i és el que vaig trobar a la llista d’autors recomanats a l’Ibooks, que semblava d’autor francès i no massa difícill de llegir (hi havia una mostra).
    De moment m’encanta. El comissari és un personatge peculiar. A mi me recorda aquest aire d’investigador antic on els interrogatoris i les deduccions són molt importants. És a dir, més estil Poirot o “Se ha escrito un crimen” que CSI.
    Bretanya? Una passada. Probablement és EL viatge, per a nosaltres. Hi haurem d’anar Jaume 🚢 🚕

    • Que bé que el llegeixis! Així me podràs dir què tal t’ha parescut, encara que veig que t’està agradant.

      Mira per on, no és francès, sinó que és un alemany que se fa passar per francès.

      Del viatge ja en parlarem. Amb les meves condicions (estiu, vaixell i cotxo), no hi haurà cap problema, encara que també podríem quedar allà i que cadascú hi vagi com vulgui. Tenim quasi un any per parlar-ne.

    • Ara veig que has posat els simbolets adequats 🙂

      Només hi faltava un sol 😉

  2. Ja l’he acabat, Jaume. M’ha agradat molt. Molt entretengut, ben contat, el protagonistes són aguts… tant en Dupin com la seva comparsa… L’intríngulis i com va fent els descobriments m’encanta! Molt senzill, a l’estil antic.
    A part que he disfrutat de llegir en francës i de “recórrer” Bretanya: paisatge, menjars, festes, l’efecte de les marees, poblets…parla d’un grapat de llocs on hem estat, fins i tot d’Oceanópolis, que ens va agradar, però és on hem begut el pitjor cafè de la nostra vida!!!😄… Crec que passaríem un guster si hi anàssem! Hem de fer un pensament.

    • Que bé que t’hagi agradat! Com vaig dir, crec que haurem de seguir les aventures d’en Dupin i “la seva comparsa”. I del viatge, ja en parlarem. Noltros ho veim bé, sempre que l’economia ho permeti.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: