Per xerrar de llibres i altres coses

Fa estona que no escrivia al blog i després de l’estiu se m’han acumulat moltes lectures que m’agradaria compartir amb voltros, o sigui que inauguraré un nou tipus d’article, el que és conseqüència de no fer les ressenyes al seu moment. M’agradaria comentar-vos què m’he llegit durant els mesos de juliol i agost de 2015 i els darrers dies de juny. Crec que algunes d’aquestes lectures són bastant recomanables. Comencem doncs.

L’estiu va començar amb el darrer Michael Connelly traduït, La caja negra , una novel.la negra excel.lent com quasi totes les del seu autor.  Vaig fer el comentari pertinent a la ressenya que havia fet l’amic Jaume ja fa temps, allà se us explica perquè us l’heu de llegir. Ja ho he dir moltes vegades però ho tornaré a dir:  ens ho passam taaaant bé amb aquest mestre del gènere…
Així de negre o negre-bestseller, a part de La noia del tren, que és la darrera 314083_10150931465602705_871928786_n1ressenya que vaig fer, ara ja al final just abans de la reentrée acadèmica, m’he llegit de John Katzenbach El psicoanalista,(517 pàgines) per una recomanació que em varen fer. La novel.la és qualificada de thriller i he observat que també està citada al blog amb comentaris elogiosos si bé no hi ha una ressenya pròpiament dita. És bastant original en el seu plantejament i he llegit que se n’està preparant una versió cinematogràfica, cosa bastant lògica. M’estranya que ningú no ho hagi fet encara. Té tots els elements per esser una pel.lícula comercial d’èxit.
He perseverat amb Marco Malvaldi i m’he llegit el tercer i quart lliurament de la sèrie del Barlume, Il re dei giochi (2010) i La carta piu alta (2012). Són llibres que continui trobant divertits amb uns personatges molt simpàtics. És novel.la deductiva-costumista i amb humor, ah! i senzilla.
D’italians m’he llegit també un autor molt recomanable, Marcello Fois Memoria del vuoto (memòria del buit) (218 pàgines). L’autor és sard i explica una història d’un al.lot de poble que passa per la I Guerra Mundial, torna a Sardenya i per diverses raons es convertirà en un personatge fora de la llei. Està basada en la vida d’un bandoler real de la primera meitat del segle XX i és una novel.la excel.lent i excel.lentment explicada. thumb_474__4
Amb misteri però tocant altres gèneres, Sicilia sense morts (318 pàgines), de
Guillem Frontera, on un president de govern autonòmic de les Illes Balears,José Antonio Bergas, rep un paquet amenaçador amb una rata morta a dins. Es tracta d’una novel.la de sàtira política i social, molt ben escrita on el joc afegit pels que coneixen la realitat mallorquina és endevinar quins personatges tenen semblances amb la realitat. Molt recomanable.
L’altra novel.la amb misteri és El llegat de la serp ( 523 pàgines) de Jeelllegatdelaserpssica Cornwell, que m’he llegit perquè és la neta de John LeCarré (vaja raó més tonta) i perquè l’acció succeeix entre Barcelona i Mallorca i darrera hi ha Ramon Llull i un misteri relacionat amb l’alquimia medieval. Ara si, eh? L’autora californiana coneix perfectament la realitat dels escenaris de la novel.la i no cau en els tòpics ni de Barcelona ni de Mallorca i la història és interessant. Per mi, però, hi ha un excés d’informació acadèmica i erudita i crec que això afeixuga bastant la novel.la, si bé s’ha de reconèixer que està molt ben documentada.
El clàssic de l’estiu ha estat Al este del Eden (684 pàgines), de John Steinbeck, és 84-8310-225-0_bigun requisit que a l’estiu sempre hi ha d’haver un clàssic. Aquells que hàgiu llegit el llibre o vist la pel.lícula recordareu, i si no us ho cont ara, que es tracta de la història de Caín i Abel a la Califòrnia de principis del segle XX. Per cert, vaig tornar a veure la pel.ícula i em va semblar molt bona , però la interpretació de James Dean és summament afectada.
De David Grossman, de qui fa anys us vaig recomanar fervorosament Tota una vida, m´he llegit la seva novel.la més recent, Gran cabaret (236 pàgines). És una obra arriscada. tota la novel.la consisteix en un monòleg d’un humorista que de fet pretén fer el seu darrer monòleg, on repassa la seva vida i desconcerta el públic assistent, que no sap com prendre’s allò que que veu i escolta. De contrapunt hi ha  els gran-cabaret-david-grossman-208401-MLU20339866101_072015-Opensaments d’un antic amic a qui l’humorista ha convidat a veure aquesta darrera actuació. L’autor diu moltes coses en poques pàgines i retrata els personatges d’una manera intensa i complexa.  No és una novel.la tradicional i la seva lectura no es pot recomanar a tothom.
M’havien parlat bé de Milena Busquets i També això passarà (168 pàgines), on en un transsumpte de la seva pròpia experiència, la protagonista de la novel.la afronta la mort de la seva mare, com l’autora amb la mort de la seva, l’editora Esther Tusquets. La novel.la retrata el pijerio il.lustrat barceloní que estiueja a Cadaqués, relata els 1595_tambe-aixo-passarasentiments que provoca la pèrdua i també fa molts de comentaris sobre les relacions humanes, la condició femenina, els homes i les coses que tenen valor a la vida. No sé si em va acabar d’agradar. Només puc recomanar-la a una part dels lectors del blog per a què em donin la seva opinió.
I ara, deix el millor per al final.
Pierre Lemaitre Nos vemos allà arriba (437 pàgines) un valor en alça de la literatura francesa i atenció, molt elogiat com a autor de novel.la negra, (ja en tenc preparat un parell,d’aquestes). Aquesta novel.la està ambientada a la I Guerra Mundial i als anys posteriors. M’ha agradat molt. Apunteu-vos-la. Té algun aspecte folletinesc, el dolent és un Unknownoportunista trepador molt dolent, però no ho explic com un demèrit. És una novel.la molt interessant que justifica la seva fama. Us he d’advertir que el comportament dels personatges sovint em posava dels nervis. Descriu la brutalitat de la guerra del 14 i fa un retrat acurat de la societat francesa de la postguerra. Premi Goncourt i fenomen literari a França. Es va traduir en castellà i al català (Ens veurem allà dalt) el 2014.
I finalment una de les sensacions literàries dels darrers anys, aclamat per tot arreu com una experiència que es compara a Marcel Proust i A la recerca del temps perdut. El noruec Karl Ove Knausgärd va decidir contar la seva vida d’una manera absoluta, honesta i sense aturar-se davant cap censura moral o familiar. El resultat ha estat la sèrie que duu el nom de genèric de La meva lla-mort-del-pareluita (el títol ja és provocador) de la qual m’he llegit el primer lliurament, La mort del pare (504 pàgines). Prenent la seva pròpia vida com a matèria narrativa, fa una intensíssima disecció dels sentiments i de la vida. El retrat del pare alcohòlic o la descripció de la decadència senil de la padrina estan fets sense cap concessió. També hi apareix una mica de la infantesa i bastant de la adol.lescència amb les primeres aventures sentimentals i eròtiques. Aquest llibre ha enemistat el seu autor amb la família i també ha posat als seus peus els lectors i els crítics. La crítica europea i més encara la nordamericana el posa pels núvols, i us he de dir que a mi també m’ha agradat molt. Tant que quan vulgui afrontar 500 pàgines més em llegiré el segon de la sèrie, Un home enamorat. Aquest estiu han publicat el tercer llibre en castellà i català.

I això és tot, l’estiu s’ha acabat i el ritme de lectura baixarà, però sempre hi haurà noves aventures per contar-vos. Bon començament de curs a tothom i ànims!

Anuncis

Comments on: "Lectures de l’estiu 2015." (6)

  1. M’ha fet gràcia pitjar el botó “Deixa un comentari” perquè, a la vista de la teva entrada, més bé hauria de dir “Deixa molts de comentaris”. Però en fi, en deixarem un… de múltiple.

    De La caja negra, com bé dius tu, ja està tot dit, o sigui que no pens afegir res més, per què hauria de dir que és una grandíssima novel.la, una nova mostra de la qualitat literària del mestre Michael Connelly, molt probablement el millor autor viu de novel.la negra, per què ho hauria de dir? No, no ho pens dir.

    La novel.la Psicoanalista, d’en John Katzenbach, la vaig recomanar ni més ni menys que a la meva primera incursió en el blog, quan vaig entrar tots els correus que havíem escrit abans de la creació del blog (el meu datava de dia 3 d’agost de 2008). Celebr que t’hagi agradat, jo la vaig trobar espectacularment bona. El que no sabia és que se’n preparava una adaptació. Esper que segueixi el nivell de les tres primeres adaptacions: Llamada a un reportero (1985; amb en Kurt Russell i una de les germanes Hemingway), Causa justa (1995; amb en Sean Connery i en Laurence Fishburne), i La guerra de Hart (2002; amb en Colin Farrell i en Bruce Willis).

    I per acabar, te diré que de Sicília sense morts, na Mercè me n’ha parlat meravelles, i la tenc a la llista de pendents, igual que la sèrie d’en Malvaldi. I després de la teva entrada, m’apunt El llegat de la serp, té totes les pintes de ser molt adequada per a mi.
    De la resta, sentint-ho molt, crec que, de moment, passaré.

    • Entenc les teves preferències.
      Sobre el psicoanalista, vaig llegir que es tractava d’un director d’aquí Jesus Monllaó, amb repartiment internacional. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/11/20/catalunya/1416514753_541336.html

      • Vaja, què curiós. La seva anterior pel.lícula, El hijo de Caín, va ser molt bona (tot i el final, que no me va agradar, però això era obra de l’autor de la novel.la). Me qued amb la reflexió final del director a l’article que ens enllaces:

        “Le pido al espectador no ver nunca una película como una réplica de la novela. Creo que una película la complementa o enseña el espíritu del libro con otra luz. Asumiré todas las críticas y el riesgo”

        L’hauríem de tenir molt present quan miram una pel.lícula després de llegir el llibre en el que es basa. I que consti que jo som el primer en queixar-me, però darrerament intent ser positiu.

  2. A mi ‘El psicoanalista’ me va encantar, si es pot dir així, record que passes una penada!!!! M’apunt ‘Sicília sense morts’, fa molta gola amb el teu “breument comentat” comentari. 😄. Me’l deixes?
    De n’Steinbeck aquest any passat vaig llegir ‘De ratones y hombres’ just abans d’anar al Ciutat a veure-la en teatre. Me va encantar! És un autor intens, que reflecteix molt bé les relacions i els conflictes interpersonals. Boníssim!
    Ja està… Perquè tant de comentari junt!!!!!😄😄😄

  3. De tot el que has llegit, compartim lectura amb ” Sicília sense morts” . L’ he trobat genial! Per a mi ha estat catàrtica.

    • La veritat és que a mi també em va agradar molt. Entre d’altres vaig trobar ben retratat el personatge del periodista a punt de jubilar-se

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: