Per xerrar de llibres i altres coses

Persona. Erik Axl Sund

Erik Axl Sund és el nom literari triat per la parella formada per dos curiosos autors suecs de novel.la negra, curiosos perquè tots dos provenen més o menys de la música. Així, en Hakan Axlander Sundquist (Linköping , Suècia, 1965) és enginyer de so, músic i artista, amb més de 50 exposicions a Escandinàvia, mentres que en Jerker Eriksson (Gävle, Suècia, 1974) va ser productor de la banda d’electropunk d’en Hakan, i love you baby!, i també ha treballat, entre d’altres feines, com a bibliotecari en una presó. S’han convertit, en poc temps, en un autèntic boom a tota Europa, amb un volum de vendes milionari. Alguns han comparat el seu èxit amb el de n’Stieg Larsson, però a mi, personalment, la comparació em sembla una mica agosarada o, com a mínim, precipitada. Ja veurem que els depara el futur.

Persona (Kråkflickan, 2010; Roja & Negra, 2015; 403 pàgs.) és la seva primera novel.la, primera part de la trilogia Los rostros de Victoria Bergman. Les altres dues parts de la trilogia, publicades també enguany a Espanya, són Trauma (2011) i Catarsis (2012). Aquesta trilogia ha estat publicada recentment a diversos països com un únic volum. L’any passat varen publicar a Suècia la que és la seva quarta novel.la, la primera d’una nova trilogia anomenada Melancholia.

La trilogia de na Victoria Bergman els va reportar l’any 2012 el premi especial de l’Acadèmia Sueca d’escriptors de novel.la negra. Els títols originals de la trilogia, Kråkflickan, Hungerelden i Pythians Anvisningar es podrien traduir per Noia corb, Incendi de fam i Instruccions de Pythia. Però en castellà s’han titulat, com he comentat, Persona, Trauma i Catarsis. En canvi, la primera s’ha publicat en anglès amb el títol de The Crow Girl. No comment!

La novel.la Persona té dues protagonistes, i les dues tenen en comú que la seva vida en parella és poc menys que desgraciada. L’inspectora Jeanette Kihlberg, casada amb un pintor a l’atur que, en principi, s’encarrega de la casa i del fill de la parella. El que passa és que és un desastre com a mestrès de casa, i, d’altra banda, na Jeanette es veu impossibilitada de compaginar la seva feina de policia amb l’educació d’un fill que es troba en una etapa de la seva formació que necessita de l’atenció dels seus pares. Quan la directora d’una de les galeries d’art més importants d’Estocolm, de molt bon veure, confessa a l’homo de na Jeanette que està entusiasmada amb la seva obra, la relació de parella de l’inspectora i el pintor sembla trontollar.

L’altra protagonista és la psicoterapeuta Sofia Zetterlund que, després d’un matrimoni fracassat, viu ara una relació amb un investigador farmacèutic. Na Sofia està tractant dos casos molt complicats: el d’un jove exsoldat infantil a Sierra Leona, i el de na Victoria Bergman, una dona de mitjana edat que pateix un greu trauma que prové dels maltractaments que va patir per part del seu pare quan era una nina.

En un parc del centre d’Estocolm apareix el cos mutilat d’un jove i, poc després, apareix un altre jove mort en circumstàncies semblants. L’inspectora Kihlberg i el seu equip seran els encarregats de la investigació, i demanaran ajuda a na Sofia Zetterlund, de manera que les dues dones veuran com les seves vides es troben enmig d’una situació realment terrible.

La novel.la està dividida en capítols molt curtets, cada un  titulat amb una localització de Suècia (segur que aviat s’establirà una ruta turística), a través dels quals anirem assistint, per una banda, a la investigació policial en sí mateixa, i per l’altra, la a història personal de les dues protagonistes, tant la de cadascuna per separat com la història en comú a través del neixement d’una amistat cada vegada més estreta que s’estableix entre elles dues.

He de començar el meu veredicte diguent que la novel.la està espectacularment ben escrita, és molt bona, la trama és excel.lent, els personatges estan molt ben tractats, però també he de fer dos advertiments, el primer no és gens complicat de fer: la novel.la és molt dura, duríssima, i el tema és no apte per a sensibles, ja que tracta de forma clara la violència extrema, la pedofília, les tortures a menors,…

Però el segon advertiment pot representar un spoiler (ja sabeu, allò que pot explicar alguna part important de la trama), però així i tot crec que és imprescindible explicar-ho; o sigui que, si no voleu saber res més, no seguiu llegint, però després no em digueu que no us he intentat avisar.

****************Començament del possible spoiler****************

Resulta que la trilogia no és com les altres, en les que cada novel.la és això, una novel.la, amb un inici de la trama, un desenvolupament de la trama, i un final de la trama. Diguem que a Persona li falta la tercera part, és a dir, no acaba la trama! Mira que ja ho vas sospitant a mesura que t’acostes a les darreres pàgines i veus que encara està tot a l’aire; i, al final, idò et quedes, com se sol dir, amb una mà al davant i l’altra al darrera. A llegir la segona novel.la, si és que ets capaç de superar l’emprenyament que t’ha produït llegir més de 400 pàgines sense que la trama (o alguna subtrama) acabi. Però és que no és que no acabi cap subtrama, és que et deixen amb un cliffhanger brutal!!! En fi, repetesc, la novel.la és brillant, la trama és bona, els personatges, ben desenvolupats, però que te deixin així, no té consol. Au, ja ho he dit!

Anuncis

Comments on: "Persona. Erik Axl Sund" (3)

  1. Ui! Jo ja fa temps que he abandonat els autors nòrdics. Em semblen tallat tots amb el mateix patró: misteri simple, interessant però “facilón” i una incursió massa extensa en la vida personal escassa d’interés dels investigadors. La primera la suporto però la segona… què m’importarà a mi si la noia està enamorada d’un problemàtic periodista o d’un estirat farmacèutic? No sé què aporta això a les novel·les. I totes són així, eh? Quan he començat a llegir la teva ressenya, ho has pintat tan bé que m’he dit: “potser et reconcilies amb els suecs”. Però quan l’he acabada… no ho he acabat de veure clar. De fet, d’una banda tinc ganes de llegir algo “facilón” perquè ara mateix no tinc gaire temps per res. Però tinc varies preguntes:

    (1) Tan dura és la novel·la que és insuportable?
    (2) Segueix aquest patró que t’he explicat? Vull dir, es posa massa en les vides dels investigadors en plan “novel·la rosa”?
    (3) No està en català?

    • Uf, m’ho poses complicat. Començaré pel més fàcil de contestar, la tercera pregunta: sí que s’ha editat en català, crec que ha estat Empúries.

      La primera pregunta és més complicada, depèn de l’estómac de cadascú. A mi no m’ha costat gens, acostumat com estic a la novel.la negra diguem-ne dura; diguem que el més dur és el tema en sí, més que escenes escabroses. Segurament El lleopard tenia escenes més difícils d’empassar. Però si vols fer-te una idea del tipus d’ambient que agrada als autors, pega una ullada a la seva pàgina web, amb el so connectat:

      http://www.erikaxlsund.com/

      Posa els pèls de punta!

      I la més complicada de totes és la segona pregunta. Sí que hi ha bastantes explicacions de la vida personal de les dues protagonistes, però no fins al punt de cansar (almenys a mi). A més, sense poder explicar res, diria que hi ha coses personals que s’han de contar, encara que només sigui pel bé de la trama.

      • Ostres! Potser m’animo que em ve de gust. Sí que fa una mica de cague, sí. Espero que la història dels investigadors no sigui en plan pastelón i prou. Ja t’explicaré 🙂 Ara he acabat un llibre així que potser m’agafo aquest

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: