Per xerrar de llibres i altres coses

Ahir va ser un dia molt trist per a tots els amants de la novel.la negra, en especial de la nòrdica, i en aquest blog ens n’hem de fer ressó: en Henning Mankell ens ha deixat als 67 anys. Nascut a Estocolm el 3 de febrer de 1948, fill d’un jutge, i nét d’un compositor i pianista amb qui compartia nom i llinatge, en Mankell estava casat amb n’Eva Bergman, filla de n’Ingmar Bergman. Als 16 anys es va enrolar en un vaixell mercant, i tres anys després, ja a Suècia, va començar a col.laborar amb el Teatre Nacional suec, primer com actor i després, l’any 1968, com autor, amb una obra satírica, Feria popular, de la que es varen arribar a fer cent representacions.

L’any 1973, en Henning Mankell va viatjar per primera vegada a l’Àfrica, i va quedar tan marcat que mai no va deixar de desviure’s per aquell continent, i va escriure diverses novel.les ambientades totalment o parcial a l’Àfrica, entre les quals podem citar El ojo del leopardo (Leopardens öga, 1990), Comedia infantil (Comédia infantil, 1995), A Treacherous Paradise (Minnet av en Smutsig Ängel, 2011) i la sèrie protagonitzada per na Sofia. Segons va dir en una ocasió: “No sé perquè, però quan vaig baixar de l’avió a l’Àfrica, vaig tenir l’extranya sensació d’arribar a casa”. Des de 1986 dirigia el Teatro Avenida a Maputo (Moçambic).

Però parlar d’en Mankell és parlar del seu important paper en el desenvolupament de la novel.la negra europea. El seu personatge Kurt Wallander ha estat, és i serà per sempre una icona dins del gènere. Fa uns anys (22 d’abril de 2010), en Thabis ens mostrava un arbre genealògic de la novel.la negra nòrdica, una “foto familiar”, com ell ens deia. En ella, els pares eren, com no pot ser d’una altra manera, el matrimoni format pels suecs Maj Sjöwall i Per Wahlöö, qui al llarg d’una sèrie de 10 novel.les protagonitzades pel “policia que riu” Martin Beck varen utilitzar el registre negre per explicar la realitat sueca, allunyada de la fins aleshores idealitzada societat del benestar nòrdica.

Un dels fills literaris d’aquest matrimoni, segons l’arbre genealògic, és en Henning Mankell. La seva primera novel.la, Asesinos sin rostro (Mördare utan ansikte, 1991), premiada amb el màxim guardó nòrdic del gènere negre, el Glassnyckeln (Clau de vidre), ens presentava en Kurt Wallander, el depressiu inspector de policia de la petita ciutat d’Ystad, situada en el sud de Suècia. En Wallander, separat del seu gran amor i mare de la seva filla Linda, viu sol, amb alguna excepció, dedicat quasi exclusivament a la seva feina (sempre arriba molt prest a la comissaria), sempre està trist, i té una relació gens cordial amb el seu pare, un vellet que viu en el camp i que sempre pinta el mateix paisatge, amb i sense un gall salvatge (urogallo).

La segona novel.la, Los perros de Riga (Hundarna i Riga, 1992), és per a mi una de les millors novel.les nòrdiques del gènere negre, altament recomanable. A aquesta la seguiren sis novel.les més, a un ritme d’una cada any: La leona blanca (Den vita lejoninnan, 1993), El hombre sonriente (Mannen som log, 1994), La falsa pista (Villospår, 1995), La quinta mujer (Den femte kvinnan, 1996), Pisando los talones (Steget efter, 1997) i Cortafuegos (Brandvägg, 1998).

L’any 1999 va publicar La pirámide (Pyramiden, 1999), un recull de cinc relats curts situats cronològicament abans d’Asesinos sin rostro on ens mostra una mica l’evolució del personatge, des que surt de l’acadèmia de policia, passant pel seu matrimoni, el creixement de la seva filla i la separació. Deu anys després publicava la novel.la que suposava el punt i final de la trajectòria policial d’en Wallander, El hombre inquieto (Den orolige mannen, 2009), on la vida quotidiana del policia, ja de 60 anys, era una part important de la novel.la. Com deia en Benet al final de la corresponent entrada (3 de novembre de 2009), “Adéu Kurt Wallander, et trobarem a faltar“.

De totes formes, quatre anys més tard és publicava una novel.la curta amb el mateix protagonista, Huesos en el jardín (Handen, 2013), encara que ja s’havia publicat en holandès l’any 2004; en aquesta novel.la, ambientada a l’any 2002, en Wallander col.labora amb n’Stefan Lindman, protagonista de la novel.la El retorno del profesor de baile (Danslärarens återkomst, 2000), per intentar esclarir un cas que es remunta a 50 anys enrera.

A tota aquesta sèrie de novel.les, hem d’afegir Antes de que hiele (Innan frosten, 2002), en la que la investigació correrà a càrrec de na Linda Wallander, la filla d’en Kurt ja convertida en policia, i en el curs de la qual coneixerà el policia Stefan Lindman.

En fi, vull acabar l’entrada a l’estil de com va fer en Benet:

                                Adéu Henning Mankell, et trobarem a faltar

Anuncis

Comments on: "Adéu Henning Mankell, et trobarem a faltar" (3)

  1. Gràcies per aquesta entrada, De fet la volia fer però encara no l’havia començada o sigui que t’estic molt agraït. La veritat és que la mort de Mankell me l’he presa d’una manera molt personal. Com saps, he estat un seguidor fidel de Wallander. les seves novel.les mostraven una realitat e Suècia no tant idíl.lica com ens havíem construït des de l’estranger, però el cas és que des de Mallorca, per molt que s’hi posés, Suècia continuava essent a anys llum de la nostra realitat.
    Em sap greu per Wallander i per la seva filla, que començava a tenir una sèrie pròpria.
    Descansa en pau Henning Mankell.

    P.S. ja sé que el que cont ho diu l’entrada, però em feia ganes tornar-ho a dir.

    • Només faltaria, Benet, tu éts l’amo d’en Wallander en el blog!

      De fet, he esperat fins avui horabaixa per si feies l’entrada. En veure que no l’ha penjaves, m’he decidit a fer-la jo, per allò de la immediatesa.

      Esper sincerament no haver dit cap disbarat, i que l’entrada t’hagi agradat o, com a mínim, t’hagi parescut encertada. Si no és així, et deman disculpes per ficar-me on no em demanen.

  2. Supòs que ho hauràs entès però, per si de cas, ho explic: he triat el títol de l’entrada (= la frase final) com un reconeixement a la teva estima cap a’n Mankell i en Wallander.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: