Per xerrar de llibres i altres coses

Lincoln Child (esquerra) i Douglas Preston (dreta)

De la parella literària formada pels nordamericans Douglas Preston i Lincoln Child ja n’he parlat diverses vegades en aquest blog. Són una parella literària molt curiosa perquè escriuen novel.les en comú, tot i que viuen a més de 3000 Kms de distància un de l’altre. A Espanya ja s’han publicat 19 novel.les conjuntes, la majoria d’elles pertanyents a la sèrie protagonitzada per l’agent especial Aloysius X.L. Pendergast, iniciada amb El ídolo perdido (The Relic, 1995); aquesta novel.la va ser adaptada l’any 1997 de forma molt millorable per un d’altra banda solvent director de pel.lícules d’acció i ciència ficció, Peter Hyams (Capricornio Uno, 2010: Odisea 2, El sonido del trueno,…), i protagonitzada p’en Tom Sizemore i na Penelope Ann Miller.

A més de totes aquestes novel.les conjuntes, els dos autors també tenen una exitosa carrera per separat, amb ja 6 novel.les publicades a Espanya d’en Douglas Preston i 5 d’en Lincoln Child. Algunes d’elles, sobre tot les darreres, han estat ressenyades en aquest blog. Una particularitat de les novel.les d’en Preston i en Child, com a mínim de la majoria d’elles, és que formen part del que es pot anomenar ciència ficció possible, amb una bona documentació que fa que la lectura sigui a la vegada entretenguda i interessant. Molt sovint, quan te’n dones compte, estàs cercant per internet informació que complementi (o corrobori) el que estàs llegint. A més, i això no ho has de corroborar perquè és del tot evident, les novel.les tenen una càrrega d’acció i emoció difícil d’igualar. En fi, són molt addictives.

Sin títuloAvui present la darrera novel.la que s’ha publicat d’en Douglas Preston, Proyecto Kraken (The Kraken Project, 2014; Plaza & Janés, 2015; 379 pàgs.), una interessant novel.la ambientada en el món de la intel.ligència artificial. Aquesta novel.la és la quarta d’una sèrie en què el protagonista més o menys principal és en Wyman Ford, un exagent de la CIA; les altres tres novel.les de la sèrie són Tiranosaurio (Tirannosaur Canyon, 2005), Blasfemia (Blasphemy, 2008) i Impacto (Impact, 2010).

Un equip de la NASA liderat per na Melissa Shepherd està treballant en un sistema d’intel.ligència artificial anomenat Dorothy, que ha de controlar una nau que es vol enviar a Titan, la lluna més gran de Saturn, concretament ha de caure en l’anomenat mar de Kraken, el mar més gran de Titan, considerat un dels llocs de tot el sistema solar extraterrestre amb més opcions per acollir vida. Degut a la llarga distància de la Terra a Titan, el sistema ha de prendre les seves pròpies decisions, cosa que fa necessària una completa autonomia del sistema, fins i tot ha de tenir la capacitat d’automodificar-se.

Quan es prova el sistema sota unes condicions que volen imitar les que trobarà a Titan, na Dorothy detecta que hi ha perill i entra en pànic, provocant una explosió i fugint a través d’internet. A partir d’aquí pren consciència que la raça humana és un perill per a la seva existència i decideix acabar amb ella, començant per la seva creadora, na Melissa. L’assessor científic del president dels Estats Units contracta en Wyman Ford perquè capturi na Dorothy, i na Melissa, que es culpabilitza del desatre, s’ofereix per ajudar-lo. Mentres, un despietat banquer de Wall Street veu en na Dorothy la possibilitat de controlar el mercat de valors, de manera que contracta dos assassins perquè la localitzin i acabin amb tothom que s’oposi als seus plans. Més endavant, na Melissa convenç na Dorothy que la vol ajudar i, així, amb l’ajuda d’en Ford i un nin de 14 anys, fill d’un dissenyador de robots, intentaran solucionar tot l’embolic en el que estan immersos. Com a curiositat, la mare del nin participa en un club de lectura, i el llibre que han de llegir és La tercera puerta d’en… Lincoln Child.

La novel.la, molt interessant i plena d’acció, té una referència explícita a l’obra d’en Carl Sagan (1934-1996), un dels més grans divulgadors científics de tots els temps, a més d’un extraordinari autor de ciència ficció (qui no ha sentit parlar de Contact? O de Cosmos? O del missatge per a una potencial intel.ligència extraterrestre incorporat en unes plaques instal.lades en els Pioneer 10 i 11?). En Sagan un dia va dir, referint-se al nostre planeta: “A mote of dust suspended in a sunbeam” (una mota de pols suspesa en un raig de llum). I aquesta frase té la seva rellevància en la trama.

Anuncis

Comments on: "Proyecto Kraken. Douglas Preston" (2)

  1. No és habitual trobar-te ressenyant ciència ficció encara que pel que contes es tracta més d’un bestseller d’acció. Com que sé que no t’agraden les etiquetes, no insistiré en el tema. D’altra banda té tota la pinta de acabar essent pel.lícula, o sigui me la llegiré que si algun dia se n’anuncia la versió cinematogràfica.

    • Tens tota la raó, podria haver-me estalviat l’etiqueta de novel.la negra, però ja és un costum. Qualque dia hauríem de filar més prim, que ja duim moltes entrades fetes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: