Per xerrar de llibres i altres coses

Irène de Pierre Lemaitre

Feia temps que no escrivia una entrada, al blog, si mes no una entrada formal, dedicada a ressenyar una novel.la. Avui no tenc més remei que fer-ho perquè m’acab de llegir una novel.la negra excel.lent, que a més és un homenatge al genere i a la literatura en general. Estic parlant de Irène, de Pierre Lemaitre.

Vaig llegir aquest autor a l’estiu amb Ens veurem allà dalt, una novel.la de primera categoria que havia guanyat el premi Goncourt l’any 2013. Es tracta d’una història ambientada a la I Guerra Mundial i la trobareu comentada breument a l’entrada Lectures d’estiu 2015. Arrel d’això m’he llegit la que creia que era l’última novel.la publicada per aquest autor i, gràcies als deus de la literatura que m’han protegit, ha resultat ésser la seva primera novel.la negra: Irène (Travail soigné) publicada originalment el 2006 i que ens ha arribat el 2015 en català i castellà. Per poc francès que sapigueu observareu que els editors han tingut a bé canviar el títol per una d’aquelles misterioses raons que només ells coneixen.

388 pàgines

388 pàgines

Dic tot això perquè la gent que està al dia s’ha llegit abans, perquè aquí es va publicar abans, la segona novel.la dedicada al comandant Camille Verhoeven, de títol Àlex (2011), quan resulta que tot i ser un cas independent duu nombroses referències a Irène.

Irène és la presentació de Camille Verhoeven, un homenet de 1,45 m. i el seu peculiar equip, Louis, Armand i Maleval. Tot comença amb un doble crim esgarrifós amb dues dones torturades i trossejades i amb una posta en escena molt estranya, com si en certa manera fos una representació gràfica per als investigadors i no vull contar més, perquè si cont el que expliquen les sinopsis ja us trec una part del plaer de la seva lectura.
És una novel.la molt ben escrita, la trama és original i sorprenent. Hi ha uns quants homenatges literaris i un efecte dramàtic espectacular. Perdonau-me per no esser més precís i sobretot, s’ha de llegir la primera de la sèrie, no fos el cas que us agradés i volguéssiu continuar amb l’autor.
Per a mi Lemaitre ha estat un descobriment tant com a autor sense etiquetes o com a autor de novel.la negra i no puc fer altra cosa sinó recomanar-vos fervorosament que el llegiu. si voleu sortir un poc del món nòrdic i passejar-vos per Paris, feu-me cas. Un darrer advertiment però, el crims que s’hi descriuen no són per a tots els públics, l’assassí no només mata les seves víctimes, també gaudeix fent-les sofrir. A part d’això, l’Interès és màxim durant tot el llibre. Al final de la seva lectura, la tensió era tal que a poques pàgines del final vaig haver de deixar-lo, per al cap de cinc minuts tornar-hi i acabar amb l’ai al cor.
Som conscient que no us he contat gairebé res, però no m’hi he atrevit. Tot és sorprenent i l’autor troba un camí molt original per treballar un gènere on semblava que ja s’havia fet tot. Lemaitre demostra esser un gran escriptor, no circumscrit a un sol gènere, i crec que podem esperar grans coses d’ell.

Anuncis

Comments on: "Irène de Pierre Lemaitre" (2)

  1. Primer de tot, bentornat a la regularitat de les entrades en el blog.

    En segon lloc, sorprèn un investigador tan petit, supòs que els seus ajudants seran una mica més intimidadors; o potser és un investigador estil Maigret (o Poirot), que mai no és posa en perill.

    En tercer lloc, voldria comentar que he llegit molt bones crítiques (a més de la teva) d’aquesta novel.la; evidentment, avança alguns llocs en la llista de les meves lectures pendents. No sabia que ja s’havia publicat la segona novel.la (abans de la primera!?).

    En quart lloc, no opines res de si el canvi de títol t’ha satisfet. Segons el traductor de google (el meu francès és molt pobre), “travail soigné” vol dir “feina neta, ordenada, pulcre”, mentres que Irène (aquí hi arrib) vol dir Irene. Què en trobes del canvi? I la segona de la sèrie, Àlex, saps el títol original?

    I, per acabar, els francesos no deixen de demostrar que estan en un nivell altíssim quan parlam de novel.la negra.

  2. Alex es diu igual en francès, i ja me l’he llegida, també és molt bona i us la comentaré.
    En general no m’agraden els canvis de títol, i a més els que fan per aquí tenen l’habilitat d’encaminar-te (malauradament) cap a la trama i , a vegades, et desvetllen més del que seria desitjable.
    El fet que Verhoeven tingui aquesta estatura és perquè la mare fumava quan n’estava embarassada. evidentment aquesta talla és un problema social per a ell i se’n fa esment durant tota la novel.la.
    jaume, te l’has de llegir. tinc moltes ganes de comentar-la!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: