Per xerrar de llibres i altres coses

Feia temps que tenia prevista la lectura d’aquest llibre, Fría venganza (Hardcase, 2001; La factoría de ideas, 2010; 246 pàgs.), la primera novel.la d’una sèrie de tres, continuada per Fría revancha (Hard Freeze, 2002), i Frío como el acero (Hard as Nails, 2003). Per cert, curiosa (com a mínim) la substitució de la paraula anglesa Hard per l’espanyola Fría, em recorda un poc el tema Die Hard = Jungla de cristal, ja comentat en el blog.

Dic que feia temps que el tenia en el punt de mira/lectura i, la veritat, el podia haver llegit abans, perquè m’ha encantat; això sí, he de precisar un poc aquesta afirmació, perquè ningú no se senti enganat. Fría venganza és una novel.la que podríem ben bé incloure dins del que es coneix com hardboiled, és a dir, el subgènere de la novel.la negra caracteritzat per incloure altes dosis de violència i sexe.

El protagonista de les novel.les és en Joe Kurtz, a qui l’autor ens presenta en unes trepidants primeres cinc pàgines com un despietat detectiu privat amb uns mètodes que haurien escandalitzat el propi Harry Callahan. En Joe va a “veure” l’assassí d’una dona (només ens diuen el seu nom, però no sabem la relació que tenia amb en Kurtz) i, després d’estampar-lo contra la paret i destroçar-li una mà en un triturador de fems, el llança per la finestra, fent-lo aterrar damunt del capó d’un cotxe de policia que havia arribat, alertat pels veïnats. La conseqüència de tals fets és la pèrdua de la llicència de detectiu privat i onze anys de presó per a en Joe.

Quan surt de la presó, la seva antiga secretària l’espera per dur-lo a la ciutat en cotxe, i ell li ofereix que deixi la seva feina actual i torni treballar per a ell, tot i que no té llicència; però, com diu ell, “no s’ha de tenir llicència de detectiu privat per investigar”.

El primer que fa en Joe és anar a veure un cap mafiós, pare d’un jove a qui va conèixer i ajudar a la presó. S’ofereix per trobar el comptable del mafiós, desaparescut fa uns dies. En el camí, es toparà amb assassins a sou, policies corruptes, una filla del mafiós, de molt bon veure, disposada a qualsevol cosa per aconseguir poder, fins i tot a seduir un Joe disposat a recuperar el temps perdut.

La novel.la té tots els ingredients que un aficionat al gènere pot demanar: un dur detectiu privat (en aquest cas, sense llicència), una eficient secretària, uns dolents molt dolents, una voluptuosa dona sense escrúpols, i moltes escenes de la millor acció. L’estil literari és directe i senzill, posat completament al servei de l’entreteniment més pur.

Amb tot el que he dit, ja podeu decidir si llegir o no aquesta novel.la; per no variar, com he dit abans, a mi m’ha agradat molt, fins al punt que aviat llegiré les altres dues novel.les de la sèrie d’en Joe Kurtz.

Segur que haureu observat que, a diferència del que sol fer, encara no he parlat de l’autor; és que, quan vaig descobrir la novel.la, no podia imaginar-me qui era el seu autor i, ara que ho sé, vull parlar-ne una mica. Resulta que en Dan Simmons (Peoria, Illinois, 1948) no és el que podríem considerar en sentit estricte un autor de novel.la negra; si més no, no és conegut per les novel.les que ha publicat pertanyents a aquest gènere literari. Al contrari, en Dan Simmons és un reputadíssim autor de ciència ficció, terror i fantasia (sobretot de ciència ficció), autèntic col.leccionista de premis i nominacions.

Va ser professor de literatura i redacció durant 18 anys, i també va treballar de director de programes d’ensenyament per a joves superdotats. Va publicar la seva primera història l’any 1982, un relat amb el que va guanyar el Rod Sterling Story Contest de relats curts. Tres anys més tard, l’any 1985, va publicar la seva primera novel.la, La canción de Kali (Song of Kali), amb la que va guanyar el premi World Fantasy Award.

Però el que més fama ha donat a en Dan Simmons és la coneguda tetralogia Los cantos de Hiperión, formada per Hiperión (Hyperion, 1989), guanyadora dels premis Hugo i Locus i nominada als Arthur C. Clarke i BSFA, La caída de Hiperión (The Fall of Hyperion, 1990), guanyadora dels premi Locus i BSFA i nominada als premis Nebula i Hugo, Endymion (Endymion, 1996), finalista al premi Locus, i El ascenso de Endymion (The Rise of Endymion, 1997), guanyadora del premi Locus i nominada a l’Hugo.

Aquesta sèrie pren el nom de dos poemes inacabats del poeta romàntic anglès John Keats (1795-1821), i precisament Keats és el nom que dóna a la capital d’Hyperion. Les novel.les estan escrites seguint una estructura inspirada en Els contes de Canterbury. I aquesta és una constant en l’obra d’en Simmons, les contínues referències a la literatura clàssica. Així, per posar només dos exemples més, el conegut com cicle Ilium/Olympos, format per dues novel.les, està inspirat en l’obra de n’Homer, i la novel.la El Hombre vacío (The Hollow Man, 1992) fa referència a Inferno, d’en Dante, i a en T.S. Elliot.

Després d’anys anunciant l’adaptació al cinema de Los cantos de Hiperión, darrerament sembla ser que es produirà en format de sèrie, i una de les persones que hi ha darrera d’aquest projecte (ha demanat participar en el guió) és l’actor Bradley Cooper, un autèntic enamorat de la saga.

En fi, crec que en Dan Simmons és un autor al que haurem de seguir, tant amb les dues novel.les d’en Joe Kurtz que me falta llegir, com amb la seva vessant d’autor de ciència ficció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: