Per xerrar de llibres i altres coses

Fantasma. Jo Nesbø

Després de totes les novel.les d’en Jo Nesbø que hem llegit, i de les entrades que li hem dedicat, ja no fa falta parlar sobre la qualitat de l’obra d’aquest autor noruec, amant del rock, i de la novel.la negra, és clar. Només per afegir (literalment) qualque cosa, diré que si a Noruega hi hagués dos llinatges, el segon d’en Jo Nesbø seria Níssim, ja sabeu, per allò de Jo, que n’és de bo-níssim.

Sincerament, després d’haver llegit la novena novel.la protagonitzada p’en Harry Hole, no se m’ocorr res més. Bé, sí, podria dir que per a mi (i per a moltíssima més gent), hi ha dos autors de novel.la negra (un a cada costat de l’Atlàntic) que sobresurten molt per damunt de la resta, tot i que alguns d’aquests també són molt bons. Estic parlant, és clar, d’en Michael Connelly i el seu Harry Bosch (però no només ell) i en Jo Nesbø i el seu Harry Hole (però no només ell). Els dos personatges tenen una dimensió espectacular, serà casualitat que tots dos es diguin Harry? I que a la vida de tots dos hi hagi una Rachel (Rakel en el cas del noruec)? I que hagin de lluitar contra la corrupció policial? En fi, no me cansaré de recomanar-los a tots dos.

Centrant-mos en en Harry Hole i la novel.la Fantasma (Gjenferd, 2010; Roja & Negra, 2015; 496 pàgs.), els que hàgiu llegit les anteriors novel.les haureu observat que la seva vida està entrant en una espècie de precipici, i no només emocional. El ninot de neu i El lleopard varen introduir canvis molt importants en la seva vida (i en el seu aspecte físic també, per cert), de manera que ara mateix és una ombra del que no fa massa temps era considerat el millor policia de Noruega.

Retirat de la vida pública, viu (o malviu?) a Hong Kong; la seva relació sentimental amb na Rakel i el seu fill Oleg (per a qui en Harry Hole era molt més que el nòvio de la seva mare) es va esfondrar completament. Però ara, tot canvia quan se n’assabenta que n’Oleg, ja amb 18 anys, està tancat a la presó, acusat de matar un amic seu de 19 anys amb qui compartia una activitat molt perillosa: juntament amb una germana d’acollida del mort, es dedicaven a vendre una nova droga de disseny que s’està posant de moda a la capital noruega.

En Harry no s’ho pensa ni un moment per tornar a Oslo i, amb l’ajut d’antics contactes a la policia, dedicar-se a intentar provar la innocència de n’Oleg, de la que està completament convinçut, no en va li va fer de pare durant uns anys i creu conèixer-lo molt bé. Així, retroba la seva antiga parella Rakel, ara molt amiga d’un advocat amb qui en Harry haurà de col.laborar. Enmig de tot l’assumpte del tràfic de drogues hi ha un sinistre personatge a qui ningú no pareix conèixer, i a qui, realment, més val no arribar a conèixer.

Amb un ritme a estones lent, però sempre ple d’interès, en Nesbø ens va conduint inexorablement cap a un final que, sense poder-ne (ni voler-ne) desvetllar res, ens deixarà tan trasbalsats que només ens quedarà l’opció de fer una carta conjunta a l’editorial perquè no tardi massa en publicar la novel.la següent, Politi (2013), titulada en anglès Police. Només diré que els noruecs varen haver d’esperar tres anys!!! per poder llegir-la. Confiem que aquí la cosa no vagi tan lenta.

Anuncis

Comments on: "Fantasma. Jo Nesbø" (2)

  1. Bé, has aconseguit no contar més del necessari, que és ben poc per cert. tots sabem que a la novel.la negra és un crim, mai millor dit, desvetllar més del compte de la trama. Tot i així el text publicitari de la novel.la ja diu massa.
    Jo també m’he llegit la novel.la i també estic d’acord que és molt bona. No sé si m’ha agradat tant com les altres però en tot cas és molt bona. Això sí que ho podem explicar, el fet de no ser policia en aquests moments fa que sigui més difícil de l’habitual resoldre el cas, sort en té, com tu has dit, dels antics contactes. I sobre el final trasbalsador que cites, quina llàstima no poder dir-ne res. Espearem a què surti la següent novel.la. a veure si l’editor no ens hi fa estar fins el Nadal de l’any que ve!

    • Potser en la teva valoració: “No sé si m’ha agradat tant com les altres” hi ha pesat més del compte allò que no podem dir. En tot cas, estam d’acord que és molt bona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: