Per xerrar de llibres i altres coses

No digas noche. Amos Oz

Fa un parell de mesos vaig quedar amb un amic que ens llegiríem No digas noche d’Amos Oz. Aquest llibre jo ja l’havia llegit l’any 2007 però no en recordava gairebé res, així que vaig trobar que seria una bona experiència comparar les notes que havia pres en aquella ocasió amb l’opinió que en tindria ara.

Oz-No_digas_noche.jpg

240 pàgines

Amos Oz és potser el més gran dels escriptors israelians, potser el més conegut pel públic internacional i, des de fa un grapat d’anys, candidat per al Nobel si un dia l’acadèmia sueca es decideix a tenir en consideració la literatura en hebreu, no digueu després que no us he avisat. Les seves novel.les mostren la complexa realitat d’Israel, aquest país tan particular i el difícil encaix de gent de tant diverses procedències, cultures i sensibilitats a més del conflicte quasi irresoluble amb els palestins i el món àrab en general.
En aquest sentit Amos Oz s’ha manifestat contínuament com a pacifista i cercador d’una solució consensuada, de fet ja fa molts anys que es va declarar partidari dels dos estats com a solució per a poder conviure i  en contra dels assentaments jueus als territoris ocupats. Tot això l’ha fet incòmode per a una part dels seus conciutadans. D’altra banda, Oz és un dels intel.lectuals més respectats a Israel.

La novel.l la sustenten una parella sense fills, Noa, professora de literatura, i Teo, un planificador urbanístic ja retirat que ha obert un petit despatx a la ciutat on han decidit viure.  Noa s’ha imposat la missió,  arrel de l’encàrrec del pare d’un alumne que va morir, de crear una fundació per combatre la drogaadicció. Aquesta dedicació crearà dificultats a una relació de parella molt assentada. Al mateix temps l’autor, en diversos capítols temàtics ens anirà fent conèixer els personatges , el seu passat i l’evolució que els ha portat fins aquí.

Teo, per exemple, és molt interessant. Passa de ser al principi de la novel.la un personatge en estat d’hivernació, de tornada de tot, prenent la fresca a la terrassa del pis on viuen ell i Noa, a anar-se dibuixant com algú que havia estat important i valuós, que voluntàriament ha decidit viure amb tranquil.litat: és un antic combatent a la guerra dels sis dies, responsable de planificar les ciutats del nou país i, després de diversos periples, finalment aquí el trobam retirat en aquesta ciutat al límit del desert.
La tècnica narrativa i les reflexions morals també són remarcables. La mateixa relació entre la parella ens és contada des dels dos punts de vista. Els capítols narrats des de Noa són en primera persona i els de Teo en tercera. Noa és impulsiva i no sospesa adequadament les conseqüències dels seus projectes però és entusiasta i els capítols centrats en ella,en una mena de monòleg interior atenuat, ens la fan comprendre molt millor. Teo amb la seva llarga experiència en els afers burocràtics intenta no implicar-se sense aconseguir-ho del tot. Amb aquesta dualitat sovint se’ns relata uns fets, un comportament o una simple observació dues vegades, i segons el punt de vista són molt distints.

La resta de personatges són secundaris però ens donen una idea de la diversitat d’aquesta petita ciutat, Tel Keidar, nova de trinca i construïda al límit del desert,  una ciutat sense història, ni jueva ni àrab. Tota la gent que hi habita ha vingut d’altres llocs durant els darrers 25 anys. A un moment determinat Teo es troba sortint de la ciutat en cotxe amb una tempesta d’arena que redueix la visibilitat a zero, quan intenta arribar on pensava anar es troba que, sense adonar-se’n, ha donat la volta i torna a ser dins la ciutat on de cop la visibilitat és molt millor. Tenc tendència a pensar que alguns d’aquests fets poden ser llegits en clau simbòlica.

Amos Oz és un mestre de la descripció de paisatges i estats anímics, del país on li ha tocat viure. Veig que na Pepa havia fet una ressenya elogiosa d’un dels seus reculls de contes. No serà la darrera cosa que llegiré d’aquest autor, de fet ara fa poc ha tret una nova novel.la, Judas, i no se us faci estrany si un dia en veieu també el comentari.

Anuncis

Comments on: "No digas noche. Amos Oz" (1)

  1. No se’ns farà gens estrany, no, ja coneixem la teva debilitat per aquella part del món. Potser seria un dels teus destins preferits si la situació no fos la que és?

    D’allà mos presentares també na Batya Gur, quins records…

    En fi, potser na Mercè s’anima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: