Per xerrar de llibres i altres coses

Ja sabeu que de tant en tant m’agrada llegir novel.la negra, de fet molt sovint he seguit els consells del mestre Jaume, el nostre expert en el gènere, gràcies al qual hem descobert tants d’autors. Això de gialli del títol ve perquè a Itàlia, del negre en diuen groc pel que fa a aquest tipus de narració. Tot ve d’una famosa col.lecció que tenia les tapes grogues com la nostra estimada La cua de palla.

Avui voldria ser jo qui us suggerís algun autor nou, Antonio Manzini i el seu inspector Rocco Schiavone, però abans permeteu-me comentar-vos un parell més de coses. Us vaig presentar Marco Malvaldi amb la seva sèrie del BarLume. La darrera novel.la que ha fet fins ara i que he llegit és Il telefono senza fili (2014). Segueix en la tònica anterior, la veritat és que fa somriure i et fa passar una bona estona com ja deia a la primera i única ressenya que en vaig fer. Se m’ha anat acumulant la feina com podeu veure i no hi estat a temps. Les històries del matemàtic convertit en barista, els quatre vellets xafarders que volen ajudar

Unknown.jpeg

192 pàgines

resolent casos, i la camarera vistosa, crec que no us l’havia citada abans, ofereixen un component lleuger i costumista molt d’agrair. El ancians fan un paper barreja de doctor Watson perquè Massimo-Sherlock pugui anar fent deduccions en veu alta i alhora de cor de tragèdia grega d’anar per casa. En aquest darrer lliurament el comissari Fusco ha estat substituït per l’atractiva comissària Martelli, i em dóna la sensació que aquesta incorporació donarà molt de joc. Ah! no us havia comentat que Massimo Biviani, el barista, és divorciat. I per acabar amb el tema, també ha estat interessant l’evolució del comissari Fusco durant les quatre primeres novel.les. A la primera semblava que la cosa aniria cap al dibuix del superior fatxenda i inútil que hem vist diverses vegades, recordeu si no els superiors que té el comissari Brunetti a la Venècia de Donna Leon, però després va anar millorant. Si bé no tenia l’agudesa deductiva de Massimo, un poc de ganes de figurar sí que en tenia, però també sabia escoltar i fer cas de les teories del protagonista. Fins i tot diria que a la quarta novel.la, La carta piu alta (2012) és tractat amb una certa estimació i tot per l’autor.
Una altra adquisició que he fet de fa poc és la de Francesco Recami amb La casa di Ringuiera (2011). No he trobat que fos publicat en català o castellà, o sigui que només us el citaré per si un dia d’aquests

Unknown-1.jpeg

224 pàgines

el publiquen i no pugueu dir que no us en vaig dir res. Bé, es tracta d’un entreteniment amb tocs d’humor. Hi ha un cas, un investigador amateur i això de les cases de ringuiera fa referència a unes cases populars a Milà construïdes per a la classe obrera a principis del segle XX que tenen un pati central i on la gent pot observar els veïnats. Un poc a l’estil de La finestra indiscreta, vaja! L’element social i costumista també hi tenen un paper preponderant.

 

I si heu tingut paciència per arribar fins aquí, us parlaré de la nova troballa que crec que haurieu de tenir en compte. D’aquest autor sí que hi ha traducció en català i castellà, si més no de les dues primeres novel.les d’aquesta sèrie que són las que us comentaré.

manzini_antonio

Antonio Manzini

El vicequestore Rocco Schiavoni es presenta a Pista nera (2013) aquí Pista negra (2015). Es tracta d’un comissari, ( es veu que ara s’ha de dir vicequestore, de fet a ell tothom li diu comissari i ha de corregir els seus interlocutors contínuament ) transferit des de Roma a la Vall d’Aosta fa quatre mesos per una conducta, diguem-ne inapropiada o que va molestar a algú, i no us vull dir més. Per a que us feu una mica d’idea, la Val d’Aosta es troba

Unknown-3.jpeg

273 pàgines

als Alps al costat de la frontera suïssa i prop de la francesa on la gent va a esquiar Per a un romà sofisticat és un exili difícil de dur i ell no ho té molt acceptat encara.
Schiavone és un policia al límit de la legalitat i alguna vegada d’un poc més enllà d’aquest límit. Un tipus dur amb un cert grau d’amargor el motiu del qual ve del passat i potser el coneixerem al llarg de la novel.la. Suporta poca gent, els superiors el tenen per un personatge poc ortodox, però en coneixen l’historial i saben que és capaç de resoldre casos complicats. És un personatge que aprecia els capaços i menysprea  els inútils.
A Roma era una estrella emergent però, com us deia abans, alguna cosa es va tòrcer i aquí està ara entre la neu i el fred investigant el cas d’un cadàver cobert per la neu a la pista negra d’esquí, la difícil per si no ho sabíeu, que és esmicolat per la màquina que estava condicionant la pista per l’endemà. El conductor quasi s’esvaeix el pobre quan veu el que ha passat i quan arriba la policia es troba en una situació complicada perquè el mort és inidentificable de moment. L’escena final amb tot el poble reunit a l’església és una situació molt clàssica i no sé si us agradarà, però bé, no es pot dir que no tengui precedents. En definitiva, es tracta de la presentació del personatge.
La novel.la està molt bé, tant que també m’he llegit la segona, La costola di Adamo (2014) La costella d’Adam (2015). Més dura, amb una trama ben travada i que tracta el tema tristament d’actualitat.

Unknown-4.jpeg

284 pàgines

Una dona apareix penjada a casa seva, sembla un robatori amb violència però per Schiavone la cosa no està tan clara. I no us diré més. D’altra banda, tornarà a sortir el motiu que el va obligar a aquest exili alpí, tema que s’havia insinuat a la primera novel.la però sense massa detalls. Ara en sabrem bastant més coses.
El personatge surt enriquit d’aquest segon lliurament i confirma que valia la pena insistir amb ell. Continua essent cínic i maleducat però també té molta personalitat i en el fons es guia per  un codi moral molt personal.
Els personatges secundari també continuen presents. Italo Pierron, el seu company, capaç i a qui respecta i la inspectora Caterina Rispoli, Unknown-5.jpegmolt eficient i atractiva. Tots dos adquireixen nous matisos i, és clar, continuen els inútils i quasi caricaturitzats i a qui tracta a coces, els policies  Deruta i D’Intino. Hi tornen a aparèixer el forense Fumagalli (perquè els forenses a les novel.les i les sèries sempre tenen una personalitat tan marcada?) i el jutge Baldi.
En fi, hi ha dues novel.les més amb aquest personatge i , vaja, em sembla que us agradaria. No és el primer inspector malhumorat i malparlat que coneixem. Us encoratjo a llegir-lo i ja em direu coses.
Hi ha més novetats negres italianes en el panorama literari però haureu d’esperar encara una mica. De moment jutgeu si voleu afegir Schiavone a Brunetti o Montalbano, ja uns clàssics.

 

Anuncis

Comments on: "Antonio Manzini i altres gialli." (1)

  1. Molt bona entrada, Benet, no és senzill lligar tantes ressenyes, i ho has fet de forma admirable.

    En Malvaldi el tenc ben a punt, aviat et podré dir coses. En Manzini, com és habitual en mi, el tenc aparcat sine die, però amb el que dius, potser hauré de fer un pensament, fas venir ganes de llegir-lo. En canvi, llegir en Recami en italià no m’atreu massa; mem si el treuen en un idioma que domini.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: