Per xerrar de llibres i altres coses

Fluye el Sena. Fred Vargas

Feia més de 5 anys que na Fred Vargas no apareixia pel blog. L’altre dia vaig veure aquest llibre, del comissari Adamsberg i, com que era curtet i es tractava d’un llibre de relats curts, vaig decidir que seria una manera senzilla de conèixer aquest personatge a qui l’autora ja ha dedicat 11 volums. Com dèia a la segona entrada que vaig fer d’aquesta autora, jo només conec el comissari a través de l’adaptació que feren de la quarta novel.la, Huye rápido, vete lejos (Pars vite et reviens tard, 2001; ed. Siruela, 2003); la pel.lícula Plaga final (2007; dir. Regis Vargnier) em va agradar molt i, des que la vaig veure, volia llegir una novel.la protagonitzada per n’Adamsberg. Però crec que vaig triar malament, com explicaré a continuació.

IMG_20151224_095012903[1]Fluye el Sena (Coule la Seine, 2002; ed. Siruela, Debolsillo, 2015; 135 pàgs.) no és una novel.la, sinó que es tracta d’un recull de tres relats curts, el primer no tant, i té tots els pros i contres d’aquest tipus de llibres.

Per una banda, t’ofereix la possibilitat de conèixer de manera ràpida l’autora i el seu personatge franquícia; a més, la lectura és molt senzilla, ja que la pots anar alternant amb altres lectures sense cap problema.

Però, per altra banda, els relats han d’estar molt ben escrits, els personatges s’han de desenvolupar suficientment, les trames han de tenir una bona construcció, els desenllaços han de ser mínimament interessants; si no, corres el perill d’escriure simples apèndixos a les novel.les diguem-ne regulars del mateix protagonista.

I això és el que, segons el meu parer, ha passat amb aquests tres relats; una vegada llegits, i sense haver llegit res més del comissari Adamsberg, em veig incapaç de descriure’l, llevat de dir que és baixet i moreno i que li agrada passejar, ah, i que té molta paciència. Ara que potser això és tot el que l’autora ens volia transmetre d’ell. Esperarem a veure si en Benet el llegeix: com que ja ha llegit dues novel.les de n’Adamsberg, ens podrà dir si la meva percepció és correcta o no.

En fi, potser tenc massa present la brillant La pirámide, d’en Henning Mankell, un fantàstic recull de relats curts protagonitzats p’en Kurt Wallander. Bé, passem a les trames.

  • Salud y libertad (65 pàgs.): el comissari Adamsberg comença a rebre anònims on se’n riuen d’ell i amenacen amb cometre assassinats. Aquestes cartes coincideixen amb el fet que un rodamón ha començat a aparèixer diàriament assegut en un banc que hi ha davant de la Comissaria, amb totes les seves pertinences, inclòs un penjador de roba. El comissari creu que els dos fets estan relacionats, encara que el seu ajudant, molt molest amb l’indigent, discrepa d’aquesta idea.
  • La noche de los brutos (31 pàgs.): El comissari i un ajudant estan de guàrdia la nit del 24 de desembre. Per a n’Adamsberg, és “la nit de les bèsties”, està convinçut que aquesta nit sempre hi ha qualque desgràcia. De totes formes, la nit transcorre sense cap problema, però n’Adamsberg recorda al seu company que no poden estar tranquils fins al cap de dos o tres dies. I així és, al final troben una dona morta sota un pont, aparentment s’ha suïcidat, però…
  • Cinco francos unidad (27 pàgs.): Un curiós venedor ambulant d’esponges és testimoni de l’intent d’assassinat d’una dona de classe alta; tot i que d’entrada es nega a col.laborar amb la policia, el comissari Adamsberg trobarà una manera enginyosa d’aconseguir la seva col.laboració i detenir, així, el culpable.

En fi, com dic, no m’ha agradat massa, tot i que, pel fet de ser relats curts, es llegeix sense cap problema i tampoc no et lleva massa temps per llegir altres llibres més enriquidors.

Nota: Si quan sumau el nombre de pàgines dels tres relats no vos surt un total igual a la llargada declarada del llibre, tranquils, no vol dir que no sapigueu sumar, pensau que a Espanya hi ha el costum de computar també les pàgines inicials, fins i tot les que estan en blanc, encara que, de fet, no formin part de la novel.la en sí.

Anuncis

Comments on: "Fluye el Sena. Fred Vargas" (4)

  1. Fa molt que vaig llegir Fred Vargas i , a risc de fer enfadar als que els agrada, record que et vaig dir que el seu comissari no m’havia arribat massa, era estrany, com absent sovint, i no vaig insistir-hi. Precisament l’altre dia algú se’m declarava fan d’aquesta autora. Qui sap tal vegada un altre dia hi torni, però no serà aquest Nadal. Bones festes.

    • Sí que és cert que ho havies dit. Potser jo llegeixi el primer de la sèrie de n’Adamsberg, mem si m’agrada més que aquest. La veritat és que la trilogia dels tres evangelistes me va agradar molt.

      Bones festes!

  2. Uf, deu ser la primera vegada o, la manco, una de les poquíssimes vegades en què no alabes un llibre!!! De moment, no el triaré per llegir!

    • És una falsa etiqueta que se m’ha posat, si repasses les meves quasi quatre-centes entrades veuràs que no és cert 🙂

      El que passa és que el percentatge de males crítiques és petit, però a nivell absolut no ho és tant. De totes formes, llevat dels meus autors preferits, de qui m’agrada (més o menys) tot, els altres els triï després d’un estudi bastant exhaustiu, de manera que lo realment sorprenent seria que la majoria no m’agradassin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: