Per xerrar de llibres i altres coses

Dirk i Clive Cussler

Sempre que parl d’un llibre de Michael Connelly, sol començar dient que és una ressenya molt senzilla perquè tot el que escriu el gran mestre de la novel.la negra actual és bo, i estic segur que agradarà a tothom.

Avui faig una ressenya que també és molt senzilla de fer, perquè tampoc no he de convèncer ningú de les bondats de l’autor del que he de parlar; no és un dels més grans de la Literatura, mai no guanyarà el premi Nobel (Benet, d’això n’estic més segur que tu del fet que qualque favorit teu el guanyi, sobretot si només en pots triar un), és, simplement, un vellet de 84 anys apassionat per la mar, tant que li ha dedicat la seva vida, i ho ha fet de dues maneres diferents però fortament relacionades: la primera és com a arqueòleg marí, fundant i presidint la National Underwater and Marine Agency (NUMA), una organització sense ànim de lucre dedicada, segons diu la seva pàgina web, a “la preservació del nostre patrimoni marítim a través del descobriment, estudi arqueològic i conservació de les restes de naufragis“; i la segona, com a escriptor, amb més de 60 novel.les i alguns llibres de no ficció, entre els que s’ha de destacar el primer que va publicar, The Sea Hunters (1996), ja que li va reportar el títol de Doctor en Lletres (Literarum Doctor, un grau acadèmic superior al PhD) per l’State University of New York Maritime College, la primera vegada en els seus 123 anys d’existència que aquesta universitat atorgava aquest grau.

No m’estendre més en la carrera de Clive Cussler, que aquest és el nom de l’autor que avui resseny; si en voleu més detalls, només cal que (re)llegiu l’entrada que li vaig dedicar el 24 de juliol de 2013. Si de cas, només comentaré, dins de l’apartat de curiositats/anècdotes, que un dels fills de Clive Cussler es diu Dirk, com el protagonista de les seves principals novel.les, i és coautor amb el seu pare de les 6 darreres novel.les de la sèrie; a més, és el director de la NUMA (la real) i, per acabar-ho d’adobar, en Dirk (Pitt, el de ficció) és pare de dos bessons, una jove anomenada Summer i un jove anomenat… efectivament, Dirk. Per distingir el pare del fill, Clive Cussler es refereix a ells com Pitt (el pare) i Dirk (el fill).

Però parlem de la trama de la novel.la que aquí resseny, Tormenta en el ártico (Arctic Drift, 2008; Debolsillo, 2011; 478 pàgs.), la 20a de la sèrie protagonitzada per l’intrèpid Dirk Pitt, ara ja director de la NUMA i, per tant, una mica aïllat de la primera línia, un paper que han passat a ocupar els seus dos fills, en Dirk i na Summer; de totes formes, els fans d’en Dirk pare (en Pitt, vaja) no quedaran desencantats ja que té un paper destacat a la novel.la (com a totes les altres).

Com és habitual en les novel.les d’aquest autor, Tormenta en el Ártico comença amb una referència a un fet real ocorregut en el passat, a partir del qual Cussler crea la seva trama.

L’any 1845 sortia d’Anglaterra una expedició capitanejada per Sir John Franklin, un experimentat navegant, amb l’objectiu d’acabar d’explorar l’anomenat Pas del Noroest, una ruta marítima situada al nord del Canadà que permetria passar de l’oceà Atlàntic al Pacífic. Però el final de l’estiu els va sorprendre enmig del pas i varen morir tots els membres de l’expedició quan els dos vaixells varen quedar enganxats en el gel.

A partir d’aquest fet real, Cussler especula amb la possibilitat que l’expedició transportàs ruteni, un metall del grup del platí poc abundant i molt perillós, i que té gran importància en la història de la novel.la.

En efecte, una bioquímica descobreix la manera de reduir les emissions de diòxid de carboni; la tècnica consisteix en la recreació artificial a gran escala del procés de fotosíntesi; però aquest procés requereix un catalitzador, el ruteni, molt escàs i difícil d’aconseguir. Però, quasi per casualitat, la recerca de ruteni apunta cap al Pas del Noroest, on podria haver-hi mines naturals d’aquest metall. El problema és que un magnat canadenc, suposadament defensor del mediambient, està disposat a tot perquè el descobriment no tengui èxit. Com és d’esperar, en Dirk Pitt i el seu amic Al Giordino posaran la seva vida en perill per aconseguir aturar els peus al criminal. Els dos fills d’en Pitt també tendran un paper destacat en la trama.

En fi, es tracta, com totes les del mateix autor, d’una entretenguda novel.la d’aventures amb personatges molt carismàtics, adequada per passar una (llarga) estona de divertiment sense pretensions. Per descomptat que si us agrada el mar, aquest és un autor que heu de tenir molt en compte.

Anuncis

Comments on: "Tormenta en el Ártico. Clive & Dirk Cussler" (2)

  1. Uep! Aquesta novel.la d’aventures té dos ingredients com a mínim que m’agraden: la mar i partir d’un fet real. La m’apunt!
    Jaume, m’he embullat un munt amb en Pitt i en Dirk reals i de ficció! Quasi puc imaginar una escena dels GRANS germans Marx! He he 😅😅😅

  2. Tranquila, jo també me vaig embullar en escriure-ho 😉 Quan ho llegeixes 2 o 3 vegades, o t’explota el cap o en treus l’entrellat 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: