Per xerrar de llibres i altres coses

20160221_111027

Jaume Ferrer Sancho nascut a Palma el 27 de desembre de 1958 és metge i escriptor. La seva primera obra La llum dels orfes, publicada per Pagès Editors el 2007, és un recull de set relats on els diferents personatges tenen en comú l’orfenesa, encara que cadascun d’ells l’enfrontarà de manera diferent. Falenes està publicada per Arola editors, el 2012. El 2014 publicà la novel·la Aians, també amb l’ editorial Arola.

Falenes és un recull de nou relats (Amics, Junts, Empelt, Vint anys, En blanc, La gerra, Totes les dones, Retrat de parella i Voltors) que ocupen 159 pàgines inclòs un glosari de mots propis del català de Mallorca.

“Amics”

En Lluc, un adolescent introvertit, al qui no li agrada que ningú li faci els comptes, té els típics problemes generacionals amb els pares. El pare, que és un mecànic, no opina com la seva dona, que els estudis són prioritaris i amenaça en Lluc de posar-lo a treballar al taller. La relació amb la mare és més afectuosa. En Lluc troba que ella té un somrís preciós i just de veure-la li feia passar la mala llet. Per una banda admira com aquesta dona que fa feina en un hospital traient la brutor dels malalts és capaç en arribar a casa d’ ocupar-se dels bessons i del pes de la casa i a més amb bon humor. Però per altra banda se sent molest amb ella perquè li fa moixonies de mare amatent i perquè li mana feines.

Als pares els desagrada una amistat del seu fill, en Marc, que és un company de classe i nin de casa bona. Aquesta amistat és per a en Lluc la seva salvació d’un món gris: “Pareixia que li tinguessin enveja (…), els sabia greu no conèixer ningú com en Marc. No podien consentir que s’hagués pogut fer amic seu i es revenjaven volent-lo tancar amb gent tan trista com ells.”

El caràcter den Lluc queda definit en aquestes línies: “Pensar massa en les coses no l’ajudaven gens, més aviat el contrari i li feia pujar una pressió que no podia sortir per enlloc i que pareixia que li hagués de fer esclatar el cap.”

La troca es complica quan en Lluc visita en Marc per celebrar l’aniversari d’aquest i li porta un regal.

“Junts”

La no-acceptació de la fi d’una relació està vista a través dels ulls de l’home que venera a la seva dona, però aquesta veneració mal entesa distorsiona la imatge que en té d’ella. Totes les passes i gestos que fa ella per allunyar-se’n  les interpreta el marit com a apropaments i senyals de que la seva unió ha de ser per sempre, perquè estan fets l’un per l’altre. Una relació equidistant molt ben descrita.

“Empelt”

Deu, Nou, Vuit, Set, Sis, Cinc, Quatre, Tres, Dos, Un. Una sèrie d’històries separades entre sí que finalment es troben, i el punt en comú és un tràgic accident. La història està explicada des del final cap al principi. D’aquí la seqüència de números a l’enrevés. Aquest relat ha estat un dels que m’ha fet passar més pena i un dels quals m’ha fet reflexionar més.

“En Blanc”

La casa del poble que pertany a la família des de fa molts anys ha estat molt de temps tancada. Ja ningú hi viu. Així doncs decideixen posar-la en mans d’una agència i vendre-la perquè:”Els llocs contenen l’alè de qui els habita, i quan són abandonats no guarden res que tengui vida pròpia, ni cap rastre que dugui enlloc”. No obstant això, la protagonista al obrir la casa tancada reviu tot d’imatges del seu passat i el de la seva família. Na Lluïsa, dona separada amb els mitjans justs per anar tirant, viu a Barcelona i s’ha hagut de desplaçar a Mallorca per acabar de signar els papers amb el notari per la venda de la casa. Per aquest motiu es queda a la casa familiar que està bastant malmesa, fins el dilluns.

Mentrestant es troba amb la veïna del davant que era la seva antiga amiga, na Maria. Na Maria, vídua, té un fill, en Marçal, que va néixer amb un retard mental. Les dues dones dinen a ca na Maria i es van posant al dia. Després del dinar, na Lluïsa decideix fer una volta pel poble sota el fi plugim i encara que pareixia desert, ella sabia que la gent l’observava darrera les portes.

L’endemà na Lluïsa coneix en Marçal que li ofereix un plat de fruita i bessons d’ametlla torrats. A partir d’aquí en Marçal no tindrà altra curolla que ajudar na Lluïsa a emblanquinar la casa. Aquest procés serà important: “…com una mortalla, abans de perdre-la del tot? o us la don blanca del tot, perquè el vostre fill la pugui inaugurar amb els seus somnis?”.

Suposo que vos n’he fet quatre cèntims i que amb això vos animareu a llegir aquest gran llibre de relats. La resta de relats els podeu descobrir per vosaltres mateixos. Jo, evidentment els he trobat molt bons i us els recomano.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: