Per xerrar de llibres i altres coses

La meva tria

Enguany he tingut un any extraordinari de lectura (28), principalment gràcies a les vostres recomanacions. La meva selecció de llibres presenta una sèrie de coincidències amb les vostres. La presència de Jo Nesbø en la selecció d’aquesta edició em sembla del tot obligada. El passat mes d’agost vaig gaudir de les dues primeres novel·les de la sèrie de Harry Hole, El ratpenat i Escarabats i més tard (gràcies Jaume) Fantasma i Policía (dues novel·les triades per en Jaume, una per na Mercè i l’altre per en Benet) tornaren a dur-me el món de Nesbø al mes d’abril.
La meva coincidència amb en Jaume i na Mercè s’amplia amb El misterio de Pont-Aven de Jean-Luc Bannalec. Tot un descobriment, que m’ha traslladat a un viatge familiar memorable per les terres de n’Asterix.
Xisca-Marc i jo coincidim amb El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza, i per suposat amb El Càrtel de Don Winslow (seleccionat també per en Benet).
Fins aquí, les coincidències. Pau, em compromet a llegir com a mínim un dels llibres que recomanes.
Us recoman La sanción del Eiger de Trevanian (Rodney William Whitaker, 1931-2005). Novela d’espies de la que es va fer una pelicula (Licencia para matar. Clint Eastwood. 1975). Sembla que en Rod Whitaker no va quedar satisfet del resultat, però la novela (semblant a una anterior, La sancion de Lo), m’ha agradat molt.
Espurnes de sang, d’Antoni Serra, te la gracia de una novela negra ambientada a Mallorca, en la que pots veure, més que imaginar, les escenes que descriu l’autor.
La meva millor lectura d’enguany: el tàndem Fantasma i Policia de Jo Nesbø.

Anuncis

Comments on: "La meva tria" (3)

  1. Fas molt d’esment a l’intercanvi de recomanacions dels llibres que hem llegit uns i altres, i efectivament, sí que ha estat fructífera aquesta relació. De fet així va néixer el bloc. Jo et dec entre altres coses el coneixement de Don Winslow. I mira que vam tardar a fer-te cas!

  2. Vaig veure la pel.lícula Licencia para matar en una sessió de reestrena a Barcelona quan estudiava la carrera i me va agradar molt; he de dir, això sí, que en Clint Eastwood m’agradava molt, fins i tot, abans que el descobrís La Crítica (i el gran públic) a partir de Sin perdón. Hauré de llegir la novel.la, mem si m’agrada. Per cert, no me queda clar si l’autor de la novel.la no va quedar satisfet amb la pel.lícula o amb la novel.la.

    De la sèrie de Celso Mosqueiro vaig llegir El blau pàl.lid de la rosa de paper, primera novel.la, i me va agradar; sempre he quedat amb ganes de llegir-ne una altra, o sigui que seguiré la teva recomanació.

  3. Trevanian sempre va publicar amb pseudònim, però curiosament als crèdits de la pelicula va aparèixer amb el seu nom verdader. Del que no va quedar massa satisfet va ser de la pelicula.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: