Per xerrar de llibres i altres coses

Constants i variables

Si hi ha un qualificatiu que no me defineix gens, un qualificatiu que no va amb mi, aquest és “constant”. Si sentiu sa paraula “constant” no penseu amb mi, i si ho feis, que sigui per donar un contraexemple.

Segur que recordau sa meva entrada al millor llibre de l’any del juliol passat. Bé, tampoc sé molt bé perquè dic això perquè de fet jo no la recordava fins que ara l’he repassada. Però si teniu millor memòria que jo potser recordeu el fet insòlit que allà mencionava: haver començat uns mesos abans un document word on anotar ses meves lectures. Aquest document me va permetre llavors poder fer sa meva entrada anual amb una certa dignitat.

Arribat al juliol d’enguany i davant sa tasca d’escriure sa meva entrada als millor llibres de l’any un altre pic, he recordat que tenia aquest document i sense gaire esforços (de fet som bastant més organitzat que constant) l’he trobat per entre els meus documents de l’ordinador. A sa llista hi havia els dotze llibres que vos vaig comentar l’any passat, una línia en vermell amb una font més petita que posava: “4 de juliol 2015 _ Paella d’estiu” i després tres línies més: “La hora de las sombras den Johan Theorin; Galverston den Nic Pizzolatto i Siete dias de Julio den Jordi Serra i Fabra”  i … es veu que fins aquí va arribar sa meva constància.

Sa primera lliçó que puc treure de tot això, abans d’altres consideracions més filosòfiques sobre sa meva personalitat, és que intentar recordar de què va un llibre llegit fa gaire bé un any amb ses úniques dades del seu títol i autor és una tasca complicada, i si ni siquiera tens aquesta informació és una tasca gaire bé impossible. De fet, per persones com jo és més que això, és una tortura. I pens, torn pensar (de fet ho pens cada any) que aquesta auto-imposició de recordar ses lectures anuals és sense cap mena de dubte una acció contra-natura, un martiri, un suplici, i un torment, provoca un sofriment innecessari i hauria d’estar inclosa dins la relació de tortures prohibides de Guantànamo (si n’hi ha).

Si vos he de dir alguna cosa de ses lectures que tenc escrites al meu document word vos puc dir que en Theorin me va agradar molt (no sé de que punyetes va però record que me va agradar) , Galverston me va encantar i Siete dias de Julio és trista com el seu autor i com tot el que he llegit del seu autor i, com tot el que he llegit del seu autor, no me va agradar gens.

Després d’aquests tres llibres he llegit altres coses que no record ni me veig amb el coratge d’intentar recordar, ni estic tampoc motivat per fer-ho. Record, això si, que el darrer llibre complet que he llegit ha estat “La chica del tren” de na Paula Hawkins i el vos ho recoman com una lectura fàcil, peculiar i que enganxa; i que el darrer llibre que he començat a llegir i que no he acabat, i no sé si acabaré, ha estat “El libro de los Baltimore”, el darrer den Dicker, que no vos recoman perquè no enganxa.

Ses equacions matemàtiques estan plenes de constants i de variables i si jo no som una constant dec ser una variable. En el món hi ha d’haver de tot. Ha d’haver gent que xerra i ha d’haver gent que escolta. Ha d’haver gent que fa riure i gent que riu…,  i ha d’haver gent que sigui constant i gent que no ho sigui. A aquest bloc hi ha lectors que són constants i són metòdics i contribueixen amb ses seves ressenyes i comentaris sobre ses seves lectures a que aquest bloc sigui útil i una font d’inspiració per quan has de decidir què llegir. Però no basta que hi hagi aquests tipus de lectors, també fa falta que hi hagi els que aprofitin aquesta informació. Jo som un d’aquests. Aquells que sou constants i metòdics heu de saber que al menys a una persona aquesta informació li resulta útil, i crec que ara és un molt bon moment per donar-vos ses gràcies per convertir aquest bloc en sa meva millor font d’inspiració quan es tracte d’escollir quina serà sa meva pròxima lectura.

Anuncis

Comments on: "Constants i variables" (3)

  1. Idò, Thabis, què vols que te digui, estic amb tu! HI ha d’haver gent per a tot. Com me deia na Mercè ahir mateix, a mi m’agrada escriure i a ella li agrada llegir; sense gent com jo, no hi hauria gent com ella, i sense gent com ella, quin sentit tendria que hi hagués gent com jo?

    O sigui que, repetesc, Thabis, visquen les variables!

    P.S.: No podria acabar sense dir que també estaria bé que, de tant en tant (no d’any en any), els variables (donada la vostra naturalesa), canviàssiu els costums i escrivíssiu qualque cosa; més que res, perquè els constants ens tornàssim un poc variables i llegíssim alguna cosa que no hem escrit noltros mateixos. A més, tot el que escriviu m’agrada molt; sense anar més lluny, aquesta entrada!

    • No, si jo escriure de tan en tan ja m’està bé (encara que dererament, seguint el principi de Heisenberg, no he trobat a l’hora sa posició i el moment per fer-ho). El problema és aquesta entrada anual de juliol per la que, ara ja estic segur, no estic genèticament predisposat.

  2. Jo som de les que ric!!!! Un suplici? Guantánamo?😄😄😄
    Tens raó Jaume en què les variables podríem no esser constants en no escriure… A veure si enguany feim qualque incursió al teu terreny!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: