Per xerrar de llibres i altres coses

M’acab de llegir amb gran plaer la tercera part d’aquesta història de les dues amigues, Storia di qui fugge e di chi resta, ben traduït en català Història de qui fuig i de qui es queda i  Las deudas del cuerpo (!) en castellà. Sense comentaris.

El tercer lliurament de la tetralogia titulada genèricament L’amiga genial és igual d’extraordinari i addictiu que els dos primers. Recordem que la primera part tractava la infantesa i l’adolescència fins als setze anys, el segon l’etapa de joventut i ara el tercer es centra en el temps d’enmig, en aquest cas al voltant dels trenta anys. Elena, Lenuccia o Lenù com li diuen, ha tingut molt d’èxit amb el seu primer llibre i està promesa amb Pietro Airota, de família culta i refinada, el pare professor de grec a la universitat i conegut dirigent del partit socialista, la mare col.laboradora de l’editorial milanesa que publica el llibre d’Elena,  i  la germana professora d’història de l’art a Milà també. Pietro aconseguirà una Càtedra de llatí a la Universitat de Firenze, malgrat la seva joventut, així que els plans de noces podran tirar endavant. Tot seria perfecte, i l’ascensió social d’Elena culminaria, si no fos perquè no sembla massa entusiasmada amb el casament i perquè torna a aparèixer Nino Sarratore, l’amor no realitzat de joventut. Tot i això, Elena Greco es casarà, tindrà dues filles i set anys de matrimoni. No serà fàcil lligar la vida familiar que no acaba de ser ben bé com ella es pensava, amb la cura de les filles i els dubtes de com reprendre la seva carrera literària.

382 pàgines

382 pàgines

L’altra part de l’amistat, Lina o Lila Cerullo,  tirarà pel dret, abandonarà el marit i acabarà treballant en una fàbrica d’embotits, el propietari de la qual és també part del passat de les dues amigues. Acabarà convivint amb Enzo , un antic company del barri amb el quan més endavant prosperarà treballant en la instal.lació dels primers ordinadors a les empreses.
El títol del llibre és molt acurat,  en els dos mons, el de qui ha fugit del barri i el de qui ha quedat.  En un veurem la situació política i universitària italiana de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, l’altre serà testimoni dels canvis i de la degradació que sofrirà el barri i la ciutat. Però hi ha molta interacció entre ells, alguns dels personatges pertanyen al potent partit comunista de l’època, d’altres són feixistes, i es dediquen a estomacar els comunistes agitadors a les portes de les fàbriques. N’hi ha que semblen seduïts per la lluita armada tipus brigate rosse.  De tot això no se n’escapa la universitat, on l’ambient revolucionari posa en seriosos conflictes Pietro i la seva manera d’impartir classes, ni el barri on els Solara, augmenten els negocis i cada vegada és més evident el que són . De la dependència dels Solara no es deslliuraran ni la pròpia família d’Elena ni la mateixa Lila.

Una vegada més, però, el més extraordinari de la novel.la és la manera directa i sincera de narrar i d’expressar l’evolució de la quotidianitat, la lluita interior del personatge narrador i el que narra dels altres, amb el que puguem intuir, sigui amb el seu comportament, el seu posat o les seves pròpies paraules. I estic pensant, evidentment en tot el que ens sembla que arribem a saber de l’altra protagonista, de la Lila, tan intel.ligent i al mateix temps tan mal de fer de saber quan és sincera i quan no ho és.

Elena sovint s’autoconvenç que actuarà de determinada manera,  quan el lector i tal vegada ella mateixa en el fons sabem que succeirà una altra cosa. S’ha dit que ens trobem davant una novel.la èpica a l’altura d’Anna Karènina, no sé si m’atreveria a dir tant, però alguna cosa hi deu haver quan la crítica és tan entusiasta per tot arreu. Elena i Lila, que és pràcticament la seva antagonista, contrària en quasi tot a ella, actuen amb decisió i assumeixen del tot les conseqüències de les seves accions.

La relació entre les amigues continua essent de subordinació d’Elena envers Lila fins al punt que Elena atribueix el seu mèrit d’escriptora a la inspiració de l’amiga i un moment determinat li arriba a dir que sense l’altra ella no seria res, encara que en un moment d’intimitat és Lila qui diu a Lenù una cosa similar.

Resumint una mica, algunes de les virtuts d’aquests novel.les són, d’una banda la descripció de Nàpols durant les darreres dècades amb un gran deute al moviment del Neorealisme italià i d’altra banda l’anàlisi i treball sobre els sentiments. Tot plegat és una obra d’art de gran nivell i una lectura que manté al lector atent i lamentant-se mentre veu que li queden poques pàgines per gaudir d’aquesta gran escriptora.
Les novel.les d’Elena Ferrante ja tenien prestigi a Itàlia aquests darrers anys però ha estat sobretot a partir dels grans elogis de la crítica anglosaxona que aquest cicle novel.lístic s’està convertint en un fenomen global i  està ascendint també a les llistes dels llibres més venuts.

Acabaré dient-vos que s’ha de ser molt bo per a poder mantenir l’atenció del lector durant tantes pàgines amb el relat de dues vides i de tot allò que les envolta. I com podeu suposar ja tinc sobre la taula el quart i darrer volum, el qual deixaré en suspens uns dies  per a gaudir una mica més de la deliciosa espera.

Anuncis

Comments on: "Elena Ferrante. Història de qui fuig i de qui es queda." (1)

  1. Vaja, vos anau alternant amb les entrades de la sèrie: primer, Benet; després, Mercè; ara, Benet. I la quarta?

    Curiós el títol castellà. Tu simplement dius “sense comentaris”, però qualque comentari seria benvingut: s’hi ajusta de qualque manera? O és que torna ser un exemple de follia editorial?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: