Per xerrar de llibres i altres coses

Si fos en Benet vos diria: “ apuntau aquest autor i aquest llibre, segur que sentireu xerrar d’ells … “ però com que no som en Benet vos dic: “Si fos en Benet vos diria:  apuntau aquest autor i aquest llibre, segur que sentireu xerrar d’ells … “

En Joaquín Camps és un professor d’Economia de sa Universitat de València que a un dinar de Nadal, d’aquest darrer Nadal més concretament, va donar sa noticia a tota sa seva família que en breu sortiria publicada sa seva primera novel·la: “La última confidencia del escritor Hugo Mendoza” . Ningú sabia ni siquiera que l’estava escrivint, ni sa seva dona ho sabia. Això me fa pensar que tan sols un professor d’Universitat pot estar escrivint un llibre durant cinc anys sense que ningú estigui al corrent, ni siquiera el més íntims.

Sa novel·la, de gaire bé 800 pàgines,  està a ses llibreries des del 22 de Gener d’enguany, publicada per Planeta.

Crec que el pitjor que té aquest llibre és el títol. Na Pau m’ha tingut que insistir més del que és normal en aquests casos perquè m’hi poses. Es títol, s’enquadernació de tapa dura i ses 800 pàgines li donen un caire de totxo difícil de digerir, fins i tot els mesos d’estiu.

Però res d’això, després d’haver llegit ses primeres 400 pàgines estàs content de que encara n’hi hagi 400 més darrera. Té un aire a novel·la negra nòrdica, amb un puntet de denuncia social, però sense el puntet de novel·la rosa. Més a l’estil Larsson que a l’estil Lackberg o Jungsted.

Es llibre és una mescla entre “quien le mandaba flores, dime quien era” de na Cecilia i el “moix den Schrödinger”. Vos podria donar més detalls, si cercau referències d’aquest llibre per internet els trobareu, però m’estim més no fer-ho. Crec que sa novel·la es gaudeix més sense saber tan clarament des del principi s’argument principal  i anar descobrint- ho poc a poc a mesura que es van coneixent els personatges.

Sa trama és bona, els personatges estan molt ben descrits, tenen un punt d’originalitat, però voltros, acostumats a llegir molta novel·la negra nòrdica, segur que també vos recordaran a altres ja llegits.  Està molt ben escrit i sa sensació de que molt ben documentat també,  i es llibre està ple de moments que te fan venir un somriure a sa cara. Alguns personatges són molt divertits.

He de dir que en alguns moments pot arribar a semblar una mica massa “peliculero”,  però quan això passa, s’història ja t’ha atrapat i ho perdones.

Darrerament hi ha molts de professors d’Universitat que s’animen a escriure novel·la. Segur que com jo, voltros també penseu en un que s’hauria d’animar.

Moltes gràcies a na Pau per sa seva recomanació. Me coneix ja massa bé per equivocar-se.

Jo crec que vos pot agradar a voltros també. A en Jaume segur, encara que 800 pàgines estan un poc per damunt del seu nivell de confort. No deixis que el gruix des llibre te desanimi, desprès ho agrairàs.  Na Xisca segur que valorarà algunes reminiscències a Philip Kerr i per ella ses 800 pàgines segur que no són un problema. En Benet l’hauria de llegir a veure si realment diu el que va dir quan va llegir el primer den Larsson. Té alguna part que no decebrà a en Toni, em refereixo al Toni de sa sang i ses vísceres. I alguns moments han de fer tremolar a na Mercé, tan sensible ella amb aquestes coses (ja me dirà si tenc raó). Com a futur editor de l’obra den Jaume, en Marc l’hauria de llegir per agafar idees. No sé si li pot agradar a na Joana, tan reservada ella amb els seus gusts literaris, però si mira una foto de s’autor per internet segur que s’anima . Malauradament no és s’estil de na Pepa, no crec que li pugui agradar gaire. És lo millor que se m’ocorr dir perquè li entrin ganes de llegir-ho a ella també. Com que mai es creu el que dic … al menys no a sa primera 🙂

Anuncis

Comments on: "La última confidencia del escritor Hugo Mendoza. Joaquín Camps" (3)

  1. Vaja, crec que és la primera ressenya que ha tengut una campanya mediàtica de promoció. M’agrada la idea. I potser és el meu primer comentari a distància.

    Del llibre en sí, en Thabis mos acostuma a unes ressenyes que es troben a mig camí entre les d’en Benet i les meves, encara que aquesta vegada la cosa està més a prop meu que d’en Benet: veig que t’ha agradat. A més, fas una entrada divertida, com acostumes.

    D’altra banda, és d’agrair el teu esforç per explicar què pot interessar a cadascú. En fi, el tendrem en compte.

    • Jaume, te conec. Aquest “tendrem en compte” és evasiu. Ses 800 pàgines t’han asustat. No deixis que t’asustin. Quantes pàgines sumaven els tres llibres den Larsson?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: