Per xerrar de llibres i altres coses

John Irving és un dels escriptors  nord-americans més coneguts, i per a mi, un autor a seguir, algú de qui es llegeix la seva darrera novel.la  com un esdeveniment notable a  l’historial de les teves lectures.  És molt imaginatiu i sempre es pot esperar una història potent que no sol deixar indiferent al lector. Com sol succeir, unes novel.les són més reeixides que altres, no obstant la mestria narrativa de l’autor és innegable i sempre hi ha algun motiu interessant i sorprenent a les seves obres, la qual cosa el fa sempre recomanable.

No és la primera vegada que parlam d’Irving al bloc, hem ressenyat L’última nit a Twisted River (2009) i En una sola persona (2012). En uns millors llibres de l’any trobareu esmentada la famosa Oració per Owen (1989). També el coneixereu pel llibre que li va atorgar la fama, El món segons Garp (1978) o Les normes de la casa de la sidra (1985), que va tenir una molt coneguda adaptació cinematogràfica amb guió oscaritzat (1999) del mateix Irving. I així fins a arribar a quinze novel.les amb la que comentarem avui.

660 pàgines

660 pàgines

L’avinguda dels misteris  (en català , abril 2016) parla  de Juan Diego Guerrero, un reconegut novel.lista mexicà afincat a Iowa que fa un viatge cap a les Filipines per complir una antiga promesa. Durant el viatge alternarà estats de vigilia i de somni en el qual recordarà la seva infantesa a Oaxaca juntament amb la seva germana Lupe. Aquest passat esdevindrà la part més important de la narració. Juan Diego i la seva germana eren nens de l’abocador  fills d’una prostituta i vivien en una barraca adoptats per l’encarregat del mateix abocador. La seva feina, juntament amb altres nens era recollir coses aprofitables. Juan Diego també arreplegava llibres amb els quals va aprendre a llegir tot sol, en castellà i anglès. La seva germana  no era menys especial, podia llegir els pensaments dels altres i quan xerrava només l’entenia el seu germà. Més endavant van recollits pel germà jesuita Pepe i portats al Hogar de los niños huérfanos i d’allà a un circ.

Mentre Juan Diego viatja, va recordant tot aquest passat entre somnis, alternant entre pastilles blocadors beta prescrites per la seva metgessa per a controlar l’adrenalina , però que li fan perdre la capacitat evocatòria,  i la Viagra per a les relacions amb unes misterioses desconegudes que troba a l’aeroport.  En tot el procés es va desenvolupant la història del passat i del present amanida amb les converses sobre alguns dels temes habituals en Irving com , entre d’altres, l’escriptura o els escriptors.

Perquè hi surten també altres temes repetits en aquest autor, part del seu món o les seves obsessions, com la crítica a l’Església Catòlica i als capellans, en aquest cas molt accentuat en un paísos com Mèxic o les Filipines amb  manifestacions populars i extremes del catolicisme barrejades amb cultes locals. Irving  dedica molt de temps  a la Verge de Guadalupe,  la seva història i el que significa per als personatges. També hi apareix el món del circ, els nens òrfens i la prostitució. Ara hi afegiria la transsexualitat, que ja era el tema central de En una sola persona.

Afegiria també referències al realisme màgic, sembla que Mèxic es presti a tots els excessos. Des de la nina telépata a miracles de la Verge o els fantasmes melancòlics. Em dóna la impressió que l’escenari ha amarat Irving i em sembla veure-hi traces d’aquesta herència literària.

Els personatges són també dignes de l’autor, la parella Flor-Edward és esplèndida, el padre Pepe, l’encarregat Rivera, els nins, la troupe circense i les històries de cadascun d’aquests personatges et fan pensar com sempre és una bona elecció triar una novel.la d’Irving. D’altra banda també hi he trobat alguns excessos, una certa sensació que a vegades les novel.les a aquest home se li descontrolen, la creativitat es desborda i tal vegada falti una mica de contenció. Tot i que el tronc central es va desenvolupant perfectament, les branques es podrien haver podat una mica més. Tot plegat fa que no sembli una novel.la perfecta, però no us heu de deixar vèncer pel desànim per aquest comentari. Són moltes pàgines, i en tot cas estic parlant d’un excés de creativitat, no de pobresa com tan sovint ens podem trobar en moltes lectures més pretencioses.

Per concloure, aquest  és uns dels  autors que mereix ser de capçalera, la majoria ja el coneixeu però tal vegada alguns no us hi  heu atrevit encara. Sempre és una bona idea llegir un llibre de John Irving.

 

Anuncis

Comments on: "John Irving. L’avinguda dels misteris." (6)

  1. Sé que en John Irving és seguit en devoció per molta gent, però no és el meu cas (a que t’he sorprès? 🙂 )

    El més a prop que he estat d’ell és quan vaig veure la (per a mi) meravellosa pel.lícula Las normas…, de la que, per completar la informació que dones (ja sé que només volies destacar l’Òscar per al propi Irving), vull comentar que el gran actor Michael Caine (sempre un plaer veure’l treballar) va aconseguir el seu segon Òscar (al millor actor secundari) per la seva magnífica interpretació en aquesta pel.lícula; i l’anterior, 13 anys abans, amb quina pel.lícula el va aconseguir?

  2. Per cert, vos passau mesos sense fer cap entrada, i ara que estam de vacances, venga fer entrades!

    És broma, seguiu fent entrades, encara que sigui a l’estiu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: