Per xerrar de llibres i altres coses

Els llibres de Viveca Sten han viscut una situació que comença a ser massa habitual en aquestes terres: per presentar-mos un nou autor, la corresponent editorial publica una novel.la seva que no és la primera que va publicar en el seu país i, si té suficient èxit, a poc a poc es van recuperant les primeres novel.les de l’autor. Això, mai aconsellable, es converteix en un problema important quan la novel.la publicada correspon a una sèrie de novel.les amb els mateixos protagonistes: els coneixes a mitges, hi ha el perill que t’expliquin coses que no hauries de conèixer fins haver llegit les primeres novel.les,… En fi, tot plegat és un bon desgavell.

Fa un parell d’anys vaig llegir la tercera novel.la de Viveca Sten (Sin culpa, 1ª edició, 2011); l’any 2013 va sortir publicada la quarta entrega (Morirás esta noche), i enguany MAEVA ha publicat la primera de la sèrie, En aguas tranquilas (I de lugnaste vatten; 2008; MAEVA, 2016; 383 pàgs.).

Tot i els problemes abans esmentats, he gaudit molt d’aquesta novel.la, principalment perquè Viveca Sten és molt bona escriptora, la novel.la està molt ben escrita, els personatges estan molt ben presentats (recordem que és la primera novel.la i, per tant, ens els presenta), la trama és bona, i l’ambientació… bé, l’ambientació és incomparable. Imaginau la localització: un conjunt de 24000 illes, amb 50000 cases repartides en elles. Qualque illa, amb una extensió que permet només un far i poc més; alguna altra, com Sandhamn, la que concentra la trama, d’una extensió de 0.27 km², seu del Reial Club Nàutic suec des de 1897, amb una població fixa de 120 habitants, però que l’estiu arriba a 3000 o 4000 persones, sense comptar els visitants. El segle XVIII l’arxipèl.lag estava habitat principalment per pescadors; avui en dia, la població està formada per turistes i residents fixos, la majoria dels quals treballa a Estocolm.

La geografia de l’arxipèl.lag és molt curiosa: des d’illes tan juntes que no permeten el pas d’una barqueta, fins a canals entre illes a través dels quals naveguen els grans ferrys que uneixen Estocolm amb indrets com Riga, San Petersburg, o les illes Aland, per no parlar del que unes quantes vegades al dia transporta gent entre la capital sueca i l’illa de Sandhamn.

I en aquestes illes és on transcorren les novel.les de Viveca Sten. La policia, amb base a Estocolm, ha d’agafar el ferry fins a Sandhamn, o un helicòpter, i des d’allà amb llanxes, o amb el mateix helicòpter, ha d’anar a l’illa on s’hagi produit el crim. En fi, només per les localitzacions, les novel.les de Sten són molt recomanables.

Els protagonistes de la novel.la són l’inspector de la Policia Judicial Thomas Andreasson, de la comissaria de Nacka (Estocolm), i Nora Linde, advocada i amiga de la infantesa de Thomas, casada amb un metge més dedicat a la navegació que a la seva dona i als seus dos fills. Com vos podeu imaginar, Nora Linde és especialista en ficar-se en embolics, dels que se’n salva a dures penes, gràcies sobretot a l’eficient i ràpida actuació de Thomas.

L’acció comença quan apareix el cos sense vida d’un home a la platja de Sandhamn. Tot pareix indicar que es tracta d’una accident o, en tot cas, d’un suïcidi. De totes formes, un pròleg ens haurà desvetllat (a nosaltres, no a la policia) que no és una mort accidental. Quan apareix un segon cadàver, la investigació policial ja contempla altres hipòtesis. El final, trepidant, ens tendrà aferrats a la cadira fins acabar la novel.la.

I acab amb el que he comentat abans: només que sigui per conèixer l’entorn on es desenvolupen aquestes novel.les, la seva lectura és recomanable; a més, com que estan ben escrites i la trama és bona, idò més al seu favor. Això sí, heu de tenir present que estan incloses dins la línia nòrdica, estil Lackberg i Jungstedt.

Anuncis

Comments on: "En aguas tranquilas. Viveca Sten" (2)

  1. Vaja, aquesta era la pregunta que et volia fer: si era novel.la negra o novel.la rosa-negra. amb la darrera frase ja em contestes. De totes maneres la tindré en compte per no perdre la familiaritat amb els suecs i conèixer aquesta geografia tan particular.

    • Veig que t’ha quedat clar. De totes formes, és menys rosa que na Lackberg, però no excessivament. Per exemple, el personatge de l’homo de na Nora no està massa treballat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: