Per xerrar de llibres i altres coses

DSC_0642

L’antic hotel L’Amiral, ara bar-restaurant

Com ja sabeu els amics, arran de la lectura de la primera novel.la de Jean-Luc Bannalec, El misterio de Pont-Aven, vaig decidir que havia de conèixer els escenaris de la novel.la, situats a la preciosa regió francesa de la Bretanya. Així, vaig començar a investigar per internet, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que a la portada de la pàgina web del Restaurant L’Amiral d’aquella localitat (http://www.restaurant-amiral.com/), un dels dos llocs on fan el millor cafè de la regió, segons el comissari Georges Dupin, hi podem trobar l’escrit següent:

L’Amiral est une institution concarnoise depuis un siècle et fut un lieu d’inspiration littéraire pour Georges Simenon qui en fit le décor d’une des premières enquêtes Maigret « Le Chien jaune » en 1930.  

La qüestió és que Georges Simenon havia escrit una novel.la de Maigret ambientada a Concarneau, i ara, a punt de partir cap allà, encara no l’havia llegit (me n’havia oblidat completament, tot i que ja en parlava a l’entrada corresponent a la primera novel.la de Bannalec).

Òbviament, el primer que vaig fer va ser aconseguir aquesta novel.la (mon pare les té totes) i llegir-la abans del viatge. I aquí en teniu la ressenya.

Maigret i el perro canelo (Le chien jaune, 1931; ed. Luis de Caralt, 1964; 155 pàgs.) és la sisena novel.la protagonitzada pel comissari Maigret. En aquesta novel.la, a diferència de les altres, Maigret treballa a la brigada mòbil de Rennes, i d’allà se l’envia a la localitat de Concarneau perquè ajudi a aclarir una sèrie d’actes criminals que s’hi estan produint.

El primer crim es produeix quan un conegut propietari d’un negoci de vins és ferit greu quan és tirotejat just després de sortir de l’hotel Amiral (en aquesta època era un hotel). Curiosament, al costat de l’home ferit hi apareix un ca de color canyella que ningú no havia vist mai. Poc després, un grup d’amics del ferit estan a punt de ser enverinats amb estricnina present en una botella de Pernod que estaven disposats a compartir; per sort seva, un d’ells nota una olor estranya en la beguda just abans de beure i, així, se salven de l’enverinament. Més tard, un conegut periodista, membre també del grup d’amics, desapareix i en el seu cotxe es troben rastres de sang. Tots aquests fets tenen un punt curiós en comú, el ca de color canyella, que es troba sempre en els llocs on es produeixen els fets. Tendrà alguna cosa a veure amb els crims? Només la perspicàcia de Maigret acabarà per resoldre un cas que cada vegada es va complicant més.

La novel.la és una nova mostra de les atractives històries de Maigret, encara que, en aquesta, l’acció transcorr fora del seu àmbit habitual, la ciutat de París, i no hi apareixen els seus col.laboradors. Però això no li lleva gens d’interès. I és que Georges Simenon és un autèntic mestre, amb un estil inigualable per comptar les seves històries. Maigret, a diferència d’altres policies (i investigadors privats) mai no va armat, i la seva principal tècnica d’investigació consisteix en parlar amb totes les persones implicades, d’una manera o d’una altra, en el cas que investiga; els culpables sovint es rendeixen de pur esgotament.

Per fer una mica de propaganda de les novel.les de George Simenon, acabaré amb alguns comentaris que sobre ell feren diversos autors reconeguts:

Gabriel García Márquez: Un dels escriptors més importants del nostre segle.

John Banville: La primera vegada que vaig llegir una novel.la de Simenon vaig quedar impressionat per la seva extraordinària qualitat. És un dels grans novel.listes del segle XX.

William Faulkner: Ador llegir Simenon.

Henry Miller: Un escriptor excepcional, com tot el món sap. En realitat és únic, i no em refereixo només a la nostra època, sinó a qualsevol època.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: