Per xerrar de llibres i altres coses

La vídua. Fiona Barton

Resultat d'imatges de la vidua fiona bartonLa vídua (The Widow, 2016; Columna Eds., 2016; 505 pàgs.) és la primera novel.la de Fiona Barton (Cambridge, Anglaterra, 1957), reconeguda periodista britànica, exredactora de succesos i exeditora en el Daily Mail i el Daily Telegraph; també ha estat cap de redacció del The Mail on Sunday, on l’any 2008 va rebre el premi al reportatge de l’any dels National Press Awards. La novel.la s’ha convertit en un autèntic aconteixement, i ja s’està preparant la seva adaptació en format de sèrie.

Si cercau una mica per internet, veureu que es presenta com La noia del tren de l’any 2016; també veureu que s’anuncia com un thriller psicològic, dels que t’impedeixen aixecar-te de la cadira fins que els acabes.

Bé, per començar, dubt que la categoria de thriller li sigui molt adequada. Si per thriller entenem una obra en què el suspens i la intriga en són molt presents, idò hauré de començar l’entrada desmentint aquest fet: La vídua té moltes virtuts (en parlaré a continuació), però el suspens no n’és una d’elles. Per no exagerar massa, diré que abans d’haver llegit 100 pàgines ja tens una idea ferma (que acaba convertint-se en realitat) de qui és el (o la, o els, o les) culpable (o culpables) del crim (o crims) que narra. Però no crec (almenys, esper que no) que la finalitat de l’autora fos escriure una novel.la estil Agatha Christie, on fins a la darrera pàgina estiguem elucubrant sobre qui és el culpable (no repetiré els gèneres i els temps). A mi em sembla que el que pretén l’autora és fer-nos passar una estona entretenguda; això sí, inclou la seva part de denúncia social, perquè a la novel.la hi són molt presents la pedofilia, la pornografia infantil, els abusos a menors,… En fi, ja veis per on vaig.

Referent a la comparació d’aquesta novel.la amb La noia del tren, bé, supòs que es deu a la forma en què estructura els capítols, o que la protagonista de la novel.la sigui una dona amb problemes (o que l’autora sigui anglesa?). No sé, a mi me va agradar més La noia del tren, si més no, per la intriga que contenia.

Resultat d'imatges de la vidua fiona bartonLa novel.la està estructurada en una sèrie de capítols, cada un d’ells narrat per (o centrat en) un dels personatges de la trama; a més, no segueix una línia cronològica contínua, sinó que va donant continus salts temporals. La veritat és que, al principi almenys, o bé estàs molt concentrat, o corres el perill de perdre el fil. Al final, emperò, acabes dominant la cronologia dels fets i veus, tranquil, com tot encaixa; fins i tot, acabes pensant que no hi havia cap altra manera de contar la història.

El protagonisme de la història està repartit entre una dona casada/vídua, un policia, una periodista i una mare. Per no desvetllar res important de la trama, només comentaré que tot gira al voltant de la desaparició d’una nina de pocs anys: la mare (fadrina) la va deixar sola una estona al jardí de la part davantera de ca seva i, quan va tornar, la nina ja no hi era. Testimonis dels veïnats condueixen a la policia cap al marit de la dona casada, i l’home és acusat del segrest. El policia és, òbviament, qui dirigeix les investigacions, que no seran senzilles. D’altra banda, la periodista intenta acostar-se a la dona/vídua de l’acusat, com havia fet abans amb la mare, per tal d’aconseguir l’exclusiva de la seva vida. I ja està, no puc ni vull aprofundir més; la resta s’ha de descobrir amb la lectura de la novel.la.

El meu veredicte (avui en faré un) és que la novel.la no és ni tan bona com el llançament ha volgut fer creure, ni tan dolenta com un podria pensar al principi de la seva lectura. Jo crec que mereix ser llegida, això sí, repetesc, sense pensar que és una novel.la d’intriga, perquè no ho és; és, simplement, una novel.la ben escrita que es llegeix ràpidament i que entretén.

Anuncis

Comments on: "La vídua. Fiona Barton" (2)

  1. O sigui, un nou intent de vendre una novel.la a remolc d’un èxit anterior, gràcies per la ressenya, Ja sabem a què atenir-nos.

    • Bé, jo tenc la sensació que molta gent dirà que li ha agradat; fins i tot, l’alabaran. A mi, simplement, m’ha entretengut (que no és poc!).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: