Per xerrar de llibres i altres coses

Cero K. Don DeLillo.

Cero K fa referència al 0 absolut, la temperatura més baixa que es pot donar, també es diu 0 Kelvin, correspon a -273,15 C i és una temperatura inassolible. També és el títol de la darrera novel.la de Don DeLillo, un escriptor molt personal, considerat difícil tot i que aquest darrer lliurament és bastant abastable pels lectors no avesats a la seva obra i tal vegada no seria una mala introducció a aquest autor. De totes maneres, si només cercau entreteniment podeu deixar de llegir la ressenya, Cero K no és llegeix malament però és sobretot una novel.la meditativa. El tema que tracta, la criogènesi, és només un motiu per a parlar de l’home, de la seva naturalesa i el seu destí. DeLillo no s’hi posa per poc.
De fet és un autor que fa novel.les reflexives. Al bloc hi podeu trobar una petita ressenya una mica desconcertada de fa vuit anys (2008) de Submón,(1997)  la que és considerada magna obra de l’autor, molt voluminosa, crec que vorejava les mil pàgines. Les darreres novel.les de DeLillo han estat més breus i meditatives i entronquen amb les arts visuals (segons el crític Eduardo Lago, El país 2012), afirmacions que es compleixen perfectament en aquest darrer lliurament. Nascut l’any 1936, és considerat un dels autors més importants dels Estats Units, posseïdor dels premis més prestigiosos i candidat al Nobel de literatura.

Actualidad_131498621_6372159_1280x1706.jpg

318 pàgines

La criogènesi consisteix en conservar un cos a temperatura molt baixa en les condicions adequades per a poder ressuscitar-lo en el futur quan la medicina hagi avançat suficient per a curar-lo d’enfermetats que avui no tenen solució. A això és el que es sotmetran el pare del narrador i la seva segona dona, primer ella, que sofreix una malaltia terminal i, en el seu moment, ell. El complex, de financiació privada, on es practica aquesta tècnica està situat enmig d’una república asiàtica sense determinar enmig d’immenses extensions desèrtiques lluny de tot. El centre és descrit detalladament igual que els personatges que s’hi mouen a dintre. És una barreja de centre supertecnològic amb el  darrer que la ciència pot subministrat i de mastaba egipcia enmig del desert (és al que més s’assembla arquitectònicament) i amb molts nivells inferiors ocults a la vista.

Allà dins en la visita que hi fan els personatges es parla de les antigues religions i els antics mites ja obsolets però el mateix centre funciona gairebé d’una manera religiosa amb la ciència com a model amb un nou llenguatge semblant al religiós i fins i tot amb un misteriós monjo que atèn als que emprenen aquest viatge cap al renaixement. Tota l’estètica reforça aquesta sensació entre instal.lació artística i ascetisme espiritual.

DeLillo manlleva un tema de la ciència ficció, cosa que ja havia fet en obres anteriors i l’utilitza per parlar del sentit de la vida i d’allò que ens fa humans, del sentit de la religió i la ciència, de la mortalitat i la immortalitat, per exemple:
“ Com d’humà ets sense la noció del temps? més humà que mai? O bé un torna fetal, alguna cosa no nascuda?”
O  parlant del propi jo:
“El jo, què és el jo? Tot el que un és, sense ningú més , sense amics ni desconeguts, ni amants, ni fills, ni carrer per recòrrrer ni aliments que menjar, ni miralls on mirar-se. Però, un és algú sense els altres?”
I moltes altres reflexions interessants sobre l’un, els altres, el món, l’existència, la ciència, que no afegiré per no atabalar-vos més del compte.
Aquí teniu un autor distint, us oferesc una narrativa distinta, on la trama no és el més important del relat tot i esser-hi i de procurar una lectura senzilla. Com ha comentat algun crític: una barreja de ciencia ficció i ficció filosòfica. Tot vostre.

Anuncis

Comments on: "Cero K. Don DeLillo." (2)

  1. Veig que no li has adjudicat la categoria de “ciència ficció”, tot i que n’hi ha dins la novel.la, pel que dius.

    I ara te faré una pregunta una mica complicada: les novel.les clàssiques de ciència ficció tenien també un alt component filosòfic; creus que podríem establir qualque tipus de relació entre aquesta novel.la i les clàssiques de la ciència ficció? O potser en aquestes darreres les reflexions no són de la profunditat que deuen ser a Cero K?

    Al final, són dues preguntes.

    Per cert, si consideres escandalós que proposi aquesta comparació, no t’ofenguis, no és la meva intenció.

    • La novel.la està ambientada a l’actualitat. És ciència ficció que existeixi aquest centre tan avançat però és l’únic, a l’autor l’interessa preguntar-se per què les persones necessitarien crear una cosa així. Com he explicat és un motiu per explicar el que ell vol.
      No crec que tengui massa a veure amb les novel.les del gènere, algunes d’elles excel.lents, com les distopies clàssiques. Creen un món complet per a explicar o criticar la realitat actual, en canvi aquí aquesta part té una presència molt menor. No l’he etiquetada perquè malgrat els elements que hem comentat abans, no es pot considerar una novel.la del gènere.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: