Per xerrar de llibres i altres coses

Ja fa temps que us estic  parlant d’aquest autor i recomanant-vos amb entusiasme la lectura de La meva lluita des del seu primer volum: La mort del pare. Ara arriba el quart lliurament dels sis de què consta . En català li han posat Ballant en la foscor. No està malament encara que sovint les editorials s’inventen títols una mica obvis. El fet és que el projecte en noruec es titula simplement Min Kamp, (La meva lluita) I, II, II, IV, V i VI, i va ser publicat entre 2009 i 2011. He vist que els títols catalans i castellans segueixen de moment el noms de les edicions angleses, veurem si en els dos volums que queden succeeix el mateix.

Resultado de imagen de ballar en la foscor

560 pàgines

A les primeres ressenyes ja us contava com els elogis, sobretot en els volums I i II, van ser molt grans, especialment des de la crítica anglesa i nordamericana, i aquest títol va començar a sonar com una experiència literària singular que s’havia de llegir. Ara ja he llegit les quatre parts publicades en català, el segon era Un home enamorat i el tercer L’illa de la infantesa, i em sembla que també em llegiré els dos darrers volums quan els publiquin i, si tot segueix com ara, continuaré insistint-vos en què us els llegiu.

Per què m’agrada tant? perquè, com explicava el crític del The New Yorker James Wood, “hi ha alguna cosa extremament convincent en el llibre, fins i tot quan estava avorrit, hi estava interessat”. Podria subscriure perfectament aquest comentari. En aquesta novel.la autobiogràfica, no és només el que succeeix el que hi compta sinó la pròpia escriptura, i les observacions sobre l’entorn o les persones i qualsevol aspecte de la vida, el que li atorga aquest caràcter especial. Quan us expliqui l’argument del llibre entendreu millor el que vull dir.
El repàs de la vida de Knausgard va per episodis, i aquest també és un punt interessant, dóna una visió diferent dels personatges que hi apareixen. Al primer volum, La mort del pare, relatava la decadència i mort d’un pare alcohòlic i la trista senilitat de l’àvia. El principal punt de la novel.la es referia a la sinceritat aparentment sense reserves de l’autor, sense pudor, amb una sensació de veritat, cosa que ha estat un dels motius d’elogi de la crítica i que ha estat més polèmic a l’entorn de l’escriptor.
Al segon volum Un home enamorat relatava el seu trasllat a Suècia, ja convertit en escriptor, on trobarà la seva segona dona amb qui tindrà quatre fills. A la novel.la hi era molt present la dificultat de combinar la vida quotidiana amb nins petits amb la feina d’escriptor. El tercer volum, L’illa de la infantesa, és distint, una mica més breu que els anteriors es centra en la vida d’un nin dels 7 als 10 anys. La figura del pare que havíem vist al primer llibre canvia totalment, ara és un home enèrgic, molt estricte, a qui els dos germans tenen por perquè és molt difícil saber què es pot dir i què és pot fer, i la mare és l’únic però insuficient refugi possible. La resta és la vida infantil amb els amics íntims, els companys d’escola i les relacions amb les nines. En aquest volum, com en el següent que comentam avui, les observacions sobre la vida són menys nombroses. És clar, l’experiència d’un nin és molt poca encara i la novel.la es posa a la seva pell.
I així arribam a Ballant en la foscor. Knausgard té divuit anys, ha acabat el batxillerat i té clar que vol ser escriptor i que no vol estudiar. Té l’oportunitat d’anar al nord  en una vacant de mestre durant un curs acadèmic. Davant la manca de voluntaris titulats per cobrir aquestes places l’Estat incentivava que joves acabats de sortir de l’institut les ocupessin. I a això s’apunta en Karl Ove.  Arrel d’un suggeriment del seu pare, se n’anirà al nord a donar classes i guanyarà diners en una mena de retir que li ha de permetre iniciar la seva carrera d’escriptor.
La cosa començarà molt bé. coneixerà a tothom del poble, el convidaran a les festes i aviat tindrà uns quants relats. La narració avança entre la vida social, els intents de tenir una relació sexual amb alguna al.lota i la vida a l’escola. Però aviat tot es fa més difícil, sempre és la mateixa gent, els mestres de l’escola i els pescadors del poble. Tots els intents de tenir relacions sexuals, amb l’objectiu obsessiu de perdre la virginitat acaben amb dificultats, els dies foscos el deprimeixen i beu desmesuradament fins al punt de tenir llacunes de memòria l’endemà. L’alcohol li serveix per a superar les limitacions de la personalitat i per fer-lo sentir millor.
¿Per què no bevien? ¿Per què no bevia tothom? L’alcohol ho engrandeix tot, és un vent que bufa per la consciència, són onades que trenquen i boscos que es gronxen, i la llum que transmet torna daurat tot el que veus, inclús la persona més horrible i fastigosa té alguna cosa bonica, és com si tota l’oposició i tots els judicis s’apartessin amb un cop de mà poderós, en un acte de generositat suprema, aquí tot, i vull dir tot, és meravellós.
¿Per què dir que no a tot això?

Una part no menyspreable de la novel.la se’n va al passat recordant els dos darrers anys d’institut. Els pares s’han divorciat. en Karl Ove viu amb la mare i amb una sensació d’alleujament que només es trenca quan ha d’anar a visitar al pare, qui té una nova parella i comença amb els problemes alcohòlics. Coneixent-lo com el coneixem a aquestes altures, tant en la versió segura i despòtica de la infantesa de l’autor com a l’etapa final en el primer llibre, tenim una visió completa del personatge que no tendríem de no haver llegit els llibres anteriors. El Karl Ove dels 16 i 17 anys és també complicat. Perd interés en els estudis, es gasta els diners en discos i de fet arriba a ser crític musical d’un petit diari. Beu alcohol i fuma marihuana durant dies seguits fins a perdre la consciència. En fi, entre una cosa i una altra, una adolescència mogudeta.

Més endavant el llibre torna a l’any acadèmic al nord fins que torna la llum i acaba el curs. Així que al final, es tracta de la història d’un adolescent que vol ser escriptor, beu massa i vol tenir sexe. No sembla massa, no? per a bastir una novel.a interessant. El cas és que ho és. És interessant el petit món del nord amb la seva foscor i la seva naturalesa imponent, són interessants els personatges que s’hi troben,  entre ells els alumnes, les alumnes i com l’autor ha de lluitar contra una atracció per una nina massa jove, són interessants els dubtes i les incerteses en les relacions amb l’altre sexe, són interessants descripcions inesperades com

Mentre em rentava les mans vaig quedar-me mirant la meva imatge al mirall.  L’estranya sensació de mirar-te als ulls, que reflectien d’una manera pura i poc ambigua el teu estat interior, em van envair durant uns segons intensos, però me’n vaig oblidar de seguida que vaig abandonar el lavabo, com també quedaven oblidats la tovallola al ganxo, o el sabó a la petita depressió de la pica, totes aquestes petites coses que no existeixen més enllà del moment, però que pengen o s’estan soles en habitacions buides i fosques fins que la porta es torna a obrir i una altra pertsona agafa el sabó, s’eixuga amb la tovallola, veu la seva ànima al mirall.

És la descripció d’un acte quotidià però dotant-la d’una dimensió transcendent que el lector pot reconèixer. A vegades només és un fenòmen natural amb una adjectivació original, per exemple quan defineix l’aurora boreal com a un incendi fred.

Estàvem rondant per l’espai. Ja ho sabia de sempre, però fins que no vaig arribar aquí no ho vaig entendre. la foscor feia alguna cosa amb la percepció del món. L’aurora boreal, aquest incendi fred al cel, també. I l’aïllament.

O les evocacions proustianes de la memòria:

La música va evocar de nou les emocions de novè i de primer d’institut… tot el que passava en la meva vida aleshores, concentrat en aquell moment increïble, vibrant i dens que només poden provocar els sentiments. Anys reviscuts en un segon.

Esper que us hàgiu fet una idea del que podeu esperar llegint aquest autor.Aquí us deix primer una entrevista molt interessant i en segon lloc el link a la ressenya al primer volum a què feia referència més amunt.
http://www.theparisreview.org/interviews/6345/writing-emmy-struggle-em-an-exchange-james-wood-karl-ove-knausgaard
http://www.newyorker.com/magazine/2012/08/13/total-recall

Anuncis

Comments on: "Ballant en la foscor. Karl Ove Knausgård" (3)

  1. Primer de tot, la meva més sincera enhorabona: la teva ressenya és de premi!

    Queda clar que estàs disfrutant la lectura d’aquesta descomunal obra. A mi no m’atreu massa, veig que l’estil és una mica poètic, malenconiós, en fi, no del que m’interessa, com a mínim, d’entrada. Però li reconec l’alta qualitat que destil.la de les teves paraules escrites amb tant d’entusiasme. Estic segur que més d’un visistant d’aquest blog anirà directe a llegir la primera de les sis novel.les. En el meu cas, potser en estar jubilat…

  2. Per cert, Benet, al llarg de l’entrada (títol inclòs) te refereixes al llibre amb el títol de “Ballant en la foscor”, però segons la portada que adjuntes, hauria de ser “Ballar en la foscor”. Ho dic per si ho vols rectificar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: