Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de del otro lado michael connellyLa publicació de les novel.les de Michael Connelly s’ha convertit, darrerament, en un autèntic desgavell, potser pels continus canvis d’Editorial. Si amb Ediciones B i, posteriorment, amb Roca Editorial, la cosa va anar més o menys bé (això sí, amb qualque lapsus, incomprensible), l’esperpèntic episodi del premi RBA ho va espenyar tot.

Ja en parlàrem en aquest blog en el seu moment, però recordem els fets que ara m’interessen. El problema no és si Connelly es mereixia el premi, cosa que no pos gens en dubte, només faltaria, per a mi és el millor autor de novel.la negra de l’actualitat (una actualitat que va començar l’any 1992 amb El eco negro); no, el problema és que, com que la publicació de les seves novel.les anava endarrerida, en lloc de fer un tour de force i publicar abans les novel.les pendents, se li va concedir el premi per la darrera novel.la que havia publicat (als Estats Units), com és lògic i natural. I, clar, com que la concessió del premi RBA comporta la publicació de la novel.la en aquesta editorial, idò ja tenim l’embolic. A poc a poc, RBA ha anat publicant les novel.les pendents, no en ordre cronològic, precisament, però vet aquí que ara apareix una nova editorial, Alianza Editorial (AdN, Alianza de Novelas), i publica la novel.la que als Estats Units va sortir l’any passat, el 2015, sense tenir en compte (o no tenir els drets, que m’imagin que els té RBA) que encara faltava qualque novel.la per publicar. En fi, no continuu; només, perquè vegeu la gravetat dels fets, vos indicaré l’ordre de publicació de les vuit darreres novel.les publicades a Espanya, amb la seva posició dins de l’ordre original i any de publicació original als Estats Units:

19. El veredicto (2009) -> als Estats Units, la número 19, publicada l’any 2008

20. Nueve dragones (2010) -> 21, publicada l’any 2009

21. La oscuridad de los sueños (2011) -> 20, publicada l’any 2009

22. La caja negra (2012, premi RBA) -> 25, publicada el 2012

23. Cuesta abajo (2013) -> 24, publicada el 2011

24. La revocación (2014) ->  22, publicada el 2010

25. El quinto testigo (2015) -> 23, publicada el 2011

26. Del otro lado (2016) -> 28, publicada el 2015

Com veis, encara esperam les novel.les 26 i 27, The Gods of Guilt i The Burning Room, publicades als Estats Units, respectivament, els anys 2013 i 2014.

En fi, supòs que ara entendreu millor la meva indignació.

Resultado de imagen de del otro lado alianza de novelasPerò bé, anem per feina. Del otro lado (The Crossing, 2015; Alianza de Novelas, 2016; 367 pàgs.) torna ser una obra mestra, amb molts d’alicients. El primer de tots és que, com ja havia passat amb El veredicto i amb La revocación, és una novel.la en la que comparteixen protagonisme els dos germanastres: Harry Bosch i Mickey Haller, l’advocat del Lincoln, amb qui Connelly darrerament fa una petita broma: ja fa unes quantes novel.les en què es comenta que Haller va ser interpretat brillantment en el cinema per Matthew McConaughey (El inocente, 2011; dir. Brad Furman).

Un altre alicient és veure Harry Bosch a “l’altre costat”, és a dir, ajudant a la defensa d’un acusat d’assassinat. M’explic: aquells pocs afortunats que heu llegit The Burning Room (ja sabeu, l’anterior novel.la a Del otro lado, encara pendent de publicació a Espanya), recordareu que Harry Bosch ha deixat la policia (no explicaré els detalls, per no desvetllar res de la trama de la novel.la anterior). Idò bé, Mickey Haller treballa en la defensa d’un exconvicte (reformat ja fa temps) a qui acusen del brutal assassinat d’una dona en el domicili d’ella. S’han trobat restes d’ADN en el lloc dels fets que apunten directament a l’acusat, però Haller, sempre fidel al seu instint, creu en la innocència del seu client; així, com que Bosch està temporalment a l’atur (de fet, reparteix el seu temps entre la seva filla, el jazz i la reconstrucció d’una Harley), Haller li proposa que l’ajudi en la investigació, ja que el seu investigador habitual és a l’hospital després de patir un accident de moto.

Com vos podeu imaginar, Harry Bosch s’hi nega completament; com pot, un policia, creuar la línia? Mai més no podria tornar trepitjar una comissaria! Però l’insistent McConaughey… vull dir, Mickey Haller, el convenç perquè, com a mínim, pegui una ullada als fitxers del cas. De totes formes, Bosch l’avisa que, si veu indicis de culpabilitat, ho deixarà. Però aviat veu dubtes raonables i, a més, pensa que, si l’acusat no fos el veritable culpable, algú altre ho seria, i no vol, de cap manera, deixar un culpable en llibertat. De manera que agafa el cas i s’hi dedica en cos i ànima. Com vos podeu imaginar, haurà de lluitar contra el rebuig dels seus antics companys, però no de tots. Encara que, quan el cas el condueix cap al seu antic gremi, la cosa es complicarà molt.

En fi, no sé si recomanar-vos aquesta fantàstica novel.la; per ser estricte, vos hauria de recomanar llegir-les per ordre però, com se sol dir, això és el que hi ha, qui no es conforma, és perquè no vol. Dit queda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: