Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de la hermana pequeña chandlerJa sabeu que, de tant en tant, faig com en Benet i llegesc Els Clàssics. Això sí, a diferència d’ell, els “meus” clàssics ho són de la novel.la negra. D’aquesta manera, ara li ha tocat el torn a un dels més grans, Raymond Chandler i el seu investigador privat Philip Marlowe. La veritat és que és un plaer llegir (o rellegir) novel.les d’aquest personatge, tan ple d’ironia, sempre amb la brometa a la punta de la llengua que mai no deixarà en el tinter; sempre fidel als seus clients fins al límit, tot i que, de vegades, com és aquest el cas, la recompensa econòmica sigui ínfima; sempre dur i implacable amb els seus enemics, encara que la seva actitud li provoqui més d’un mal de cap, tant físic com psicològic.

Resultado de imagen de la hermana pequeña chandlerLa hermana pequeña (The Little Sister, 1949; Ed. Bruguera, 1983; 300 pàgs.) és la cinquena novel.la protagonitzada per Marlowe, publicada sis anys després de l’anterior novel.la, La dama del lago (The Lady in the Lake, 1943), i, per això, esperada amb molta expectació. L’any 1969 va tenir una adaptació cinematogràfica de gran record per tots aquells que hem admirat (i admiram) el mestre Bruce Lee (1940-1973), perquè en ella feia la seva primera aparició en una pel.lícula americana. El personatge de Philip Marlowe era interpretat per un simpàtic actor, James Garner (1928-2014), i la pel.lícula es deia, simplement, Marlowe; en castellà, com no podia ser d’una altra manera, el títol “s’arrodonia” per ajudar a saber de què anava la pel.lícula: Marlowe, detective muy privado. Curiosament, el director de la cinta firmava amb un llinatge intrínsecament unit al gènere negre, ja que era conegut com Paul Bogart (1919-2012), encara que el seu nom real era Paul Bogoff.

Però tornant a la novel.la, la història comença quan una curiosa senyoreta (“menuda, pulcra, d’aspecte bastant repolit, amb cabells castanys llisos i repentinats i ulleres sense muntura”) anomenada Orfamay Quest reclama els serveis de Marlowe perquè trobi el seu germà gran, Orrin.  Aquest va deixar el seu lloc d’origen, Manhattan, Kansas, per anar a treballar en una companyia aeronàutica de Bay City. Des que va partir, Orrin sempre havia anat escrivint cartes a la família de forma regular, però ja fa uns mesos que ha deixat d’enviar-ne, de manera que Orfamay ha decidit anar a Califòrnia per esbrinar per què Orrin ha tallat el contacte familiar. Així, Orfamay es posa en contacte amb Marlowe amb la intenció de contractar-lo, tot i que només té 20 dòlars per pagar-li. Resultado de imagen de double indemnityDe totes formes, després de jugar una estona amb ella, Marlowe accepta el cas, i la investigació el conduirà fins al món del cinema, un món que el propi Chandler havia conegut uns anys abans, quan l’any 1944 va firmar, juntament amb el director Billy Wilder, el guió de l’excepcional Perdición (Double Indemnity, 1944), l’adaptació cinematogràfica de la novel.la Pacto de sangre (Double Indemnity, 1943), de l’escriptor James M. Cain, autor també de les conegudes El cartero siempre llama dos veces (The Postman Always Rings Twice, 1934) i Mildred Pierce (Mildred Pierce, 1941). Chandler aprofita la novel.la per criticar la indústria de Hollywood, qui sap si molest perquè no va fructificar un guió que havia escrit un any abans, i que posteriorment va convertir en la darrera novel.la de Marlowe que va publicar en vida, Playback (Playback, 1958); recordem que l’any 1989 va veure la llum la seva obra inacabada La historia de Poodle Springs (The Poodle Springs Story), completada per Robert B. Parker.

Resultado de imagen de strangers on a trainPer cert, la relació de Chandler amb Hollywood va ser una mica complicada, culminada amb un penós episodi relacionat amb la col.laboració que va tenir amb Alfred Hitchcock. Chandler va ser elegit per preparar el guió de la pel.lícula Extraños en un tren (Strangers on a Train, 1951), basada en la novel.la del mateix títol, la primera novel.la de Patricia Highsmith, de la que el genial director britànic havia comprat els drets de manera poc elegant (a través d’un intermediari que va pagar una minúcia a una novella Highsmith, desconeixedora de qui estava darrera la compra). L’elaboració del guió per part de Chandler va ser molt conflictiva, amb contínues topades entre ell i Hitchcock. Un dia, quan Hitchcock arribava amb el seu cotxe, Chandler va amollar en veu suficientment alta perquè el director ho sentís: “Look at the fat bastard trying to get out of his car!”. Es conta que Hitchcock va agafar els borradors de Chandler i, amb una mà en el nas, va fer com si els llançàs a la paperera. Finalment, el guió va ser refet en gran part per Czenzi Ormonde, membre de l’equip de guionistes de Ben Hecht (Recuerda, Encadenados), encara que el nom de Chandler va aparèixer en els títols de crèdit com a coguionista, potser per donar prestigi a la pel.lícula. Una vegada llegit el nou guió, Chandler va enviar a Hitchcock una carta poc amistosa, que podeu trobar en l’enllaç següent:

http://www.lettersofnote.com/2012/01/flabby-mass-of-cliches.html

No cal dir que La hermana pequeña m’ha agradat molt, el cinisme i la ironia de Marlowe, el no casar-se amb res ni amb ningú més que amb ell mateix i el cas que l’ocupa, la seva extrema eficàcia a l’hora d’investigar un cas, per complicat que sigui, per perillós que li resulti, converteixen la lectura d’una novel.la d’aquest investigador privat en tota una experiència. De totes formes, he d’avisar que la trama de la novel.la no és en absolut senzilla, de manera que s’hi ha de posar molta atenció per no perdre el fil d’alguns dels personatges que hi apareixen. Tot i això, la seva lectura és molt recomanable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: