Per xerrar de llibres i altres coses

Fa dos dies, l’Acadèmia de Hollywood va donar a conèixer les 9 pel.lícules (de les 85 presentades, rècord absolut) que optaran a quedar entre les 5 nominades a l’Òscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa. Un any més (i van…) l’espanyola s’ha quedat fora de la carrera; així, Julieta no podrà optar ni a ser nominada. De fet, els tres països amb més presència històrica als Òscars, Itàlia (28 nominacions amb 14 premis), França (40 nominacions amb 12 premis) i Espanya (19 nominacions amb 4 premis) han quedat fora de la carrera. I és que, al fracàs de Julieta, hi hem d’afegir els de la francesa Elle, la que jo pensava que podia guanyar el premi, i la italiana Fuego en el mar, la gran triomfadora del passat festival de Berlín. Xile, que amb Neruda podia aconseguir la seva segona nominació, s’haurà de conformar amb l’única nominació (sense premi) que va aconseguir l’any 2013 amb No.

La sequera espanyola ja comença a ser espectacular: comptant enguany, ja són 12 edicions dels Òscars, 12!, sense una pel.lícula espanyola nominada; la darrera en aconseguir la nominació en la categoria va ser Mar adentro, d’Alejandro Amenábar, a l’edició de 2005, quan va guanyar el premi (a més d’una nominació al millor maquillatge). La llista completa de “semifinalistes” és:

  • Tanna (Austràlia) — dir. Bentley Dean, Martin Butler
  • Juste la fin du monde (Sólo el fin del mundo) (Canadà) — dir. Xavier Dolan
  • Under Sandet (Land of Mine) (Dinamarca) — dir. Martin Zandvliet
  • Toni Erdmann (Alemanya) — dir. Maren Ade
  • Forushande (El viajante) (Iran) — dir. Asghar Farhadi
  • Kongens Nei (The King’s Choice) (Noruega) — dir. Erik Poppe
  • Ray (Paradise) (Rússia) — dir. Andrei Konchalovsky
  • En man som heter Ove (A Man Called Ove) (Suècia) — dir. Hannes Holm
  • Ma vie de Courgette (La vida del calabacín) (Suïssa) — dir. Claude Barras

Fent un repàs a la trajectòria dels 9 països en els Òscars, el “millor” en nombre de premis és Rússia, amb 4 premis de 15 nominacions, seguida de prop per Alemanya, amb 3 premis de 18 nominacions, Suècia, també amb 3 premis però de 14 nominacions, i Dinamarca, 3 premis de 11 nominacions. Suïssa té 2 premis de 5 nominacions, Canadà, 1 premi de 7 nominacions, Iran, 1 premi de 2 nominacions, i Noruega, cap premi de 5 nominacions. Per a Austràlia, seria la seva primera nominació.

Resultado de imagen de Asghar Farhadi forushandeDe tots els directors, destaca sobre manera l’iranià Asghar Farhadi, que l’any 2011 va rebre una nominació als Òscars pel guió de Nader y Simin, una separación, pel.lícula que se’n va dur l’estatueta daurada a la millor pel.lícula en llengua estrangera. La seva pel.lícula Forushande ha estat nominada als Globus d’Or i als Critics’ Choice, i va guanyar dos premis (i una nominació) a Cannnes.

Imagen relacionadaPerò si parlam de trajectòria de les pel.lícules, Toni Erdmann hauria de ser la pel.lícula favorita, amb 5 premis de 7 nominacions als premis europeus, un premi a Cannes i nominacions als Globus d’Or, als Critics’ Choice i als Spirit Awards. La danesa Under Sandet ha aconseguit 3 premis europeus. La canadenca Juste la fin du monde, dirigida pel joveníssim Xavier Dolan (26 anys), va guanyar dos premis a Cannes. Andrei Konchalovsky, el prestigiós director de la russa Ray, va guanyar el premi en el festival de Venècia al millor director. La sueca En man som heter Ove presenta el premi europeu a la millor comèdia, a més d’una nominació pel seu protagonista, Rolf “Wallander” Lassgård. Per la seva part, la suïssa Ma vie de Courgette ha rebut el premi europeu a la millor pel.lícula animada, a més de la corresponent nominació al Globus d’Or i d’una nominació a Cannes. Finalment, l’australiana Tanna va guanyar dos premis en el festival de Cannes, i la noruega Kongens Nei no presenta cap guardó.

En fi, dia 24 de gener coneixerem les 5 pel.lícules finalistes.

Anuncis

Comments on: "Camí cap als Òscars 2017. Part 6: Preselecció a la millor pel.lícula en llengua estrangera" (1)

  1. No n’he vist cap d’aquestes, de fet no sé tan solso ní n’han estrenat cap aquí. L’únic que conec és el director iranià, i és veritat, la pel·lícula que cites Nader i Simin va ser molt bona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: