Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de jussi adler-olsen nikolaj lie kaasFa uns dies, un grup d’amics vérem Redención (Los Casos del Departamento Q), la tercera adaptació (i darrera filmada fins ara) de la sèrie de novel.les de Jussi Adler-Olsen. Recordau la polèmica sorgida arran de la decisió d’estrenar a Palma la segona pel.lícula, Profanación (Los Casos del Departamento Q),  sense haver estrenat abans la primera, Misericordia (Los Casos del Departamento Q), idò ara sí que s’ha estrenat aquesta tercera; bé, de fet, ja fa uns mesos.

Imagen relacionadaLes pel.lícules estan protagonitzades per un més que solvent Nikolaj Lie Kaas en el paper del taciturn i malhumorat Carl Mørck, cap de la secció de casos oberts de la policia de Copenhague, i per un també sòlid actor libanès, Fares Fares, interpretant Hafez el-Assad, l’ajudant siri de Mørck; en un paper més secundari, també hem de citar Rose, l’altra ajudant de Mørck, interpretada per l’actriu danesa  Johanne Louise Schmidt. Aquestes adaptacions tenen la qualitat innata de les produccions nòrdiques (IMDb les valora, resp., amb 7.2, 7.1 i 7). Ara bé, la que vérem l’altre dia ens va deixar una mica embullats: Per què Carl Mørck es troba en un estat semicatatònic? Potser a la segona pel.lícula/novel.la passava alguna cosa greu que no recordàvem? Aquest i altres interrogants que es generaren durant la visió de la pel.lícula em varen decidir a llegir la novel.la.

Ja fa uns quants anys, vaig fer una ressenya molt positiva de la primera novel.la de la sèrie, La mujer que arañaba las paredes, de manera que, a part de per aclarir els punts foscos de la pel.lícula, em feia ganes llegir la novel.la per tornar a gaudir de la qualitat de Jussi Adler-Olsen com escriptor de novel.la negra. I mirau si he disfrutat amb la lectura de El mensaje que llegó en una botella (Flaskepost fra P, 2009; ed. MAEVA, 2012; 527 pàgs.) que ara crec que la pel.lícula és més bé discreta, com a mínim el guió, que no les actuacions dels actors protagonistes i l’ambientació.

Per començar, aclariré que Carl Mørck no està, ni molt menys, deprimit; si ha estat uns dies fora de la comissaria és perquè ha demanat dues setmanes de permís per tal d’instal.lar Hardy a ca seva, el seu excompany ferit greument en la desastrosa operació policial que va desembocar en la creació del Departament Q (inici de la primera novel.la). Quan torna a la feina, s’erigeix en el principal investigador i, ajudat pel sempre eficient Assad i per Yrsa, la germana de Rose a qui substitueix durant la seva malaltia, condueix en plena forma la investigació del cas. Altres detalls de la pel.lícula tampoc no són iguals a la novel.la; de fet, he tengut la impressió que l’argument era totalment diferent, que la història era una altra. Si se’m permet exagerar una mica, diré que només hi ha dos punts de contacte amb la pel.lícula (sense comptar, és clar, amb els personatges): els crims en sí, i el culpable; la resta, ben poc en comú.

Resultado de imagen de el mensaje que llegó en una botellaPerò parlem de la trama. Una botella que contenia un missatge de socors i que va ser trobada fa bastants anys en la costa escocesa ha acabat, quasi per casualitat, en les mans de Carl Mørck i els seus ajudants. El paper en què està escrit el missatge està molt deteriorat, de manera que es fa difícil llegir-lo. Però, a poc a poc, i gràcies a la tossudesa d’Yrsa i Assad, les lletres es van convertint en paraules, i les paraules en frases, de manera que, finalment, el cas acaba agafant forma. En el moment de rebre el missatge, l’equip de Mørck estava investigant una sèrie d’incendis en naus industrials amb reminiscències en un cas antic, de manera que hauran d’anar alternant els dos casos.

La novel.la, que comença en el mateix moment en què el missatge és escrit i enviat al mar, alterna diverses històries de manera magistral: per una banda, anirem coneixent aspectes del passat i del present de la persona a qui ens presenten com el criminal, els aspectes del passat ens ensenyaran com es va anar conformant el monstre en el que s’ha acabat convertint, i els del present ens mantendran en tensió fins al final de la novel.la; d’altra banda, ens endinsarem en el món de les sectes religioses i del fanatisme d’alguns integrants, que posen per davant la seva fe a la seguretat dels seus fills; finalment, assistirem als progressos de la investigació dels integrants del Departament Q.

En fi, no vull contar res més, els que heu vist la pel.lícula, sabreu un poquet més de la  trama però, així i tot, vos assegur que disfrutareu molt amb la novel.la amb la que, per cert, Jussi Adler-Olsen va guanyar l’any 2010 el màxim guardó de la literatura negra nòrdica, el Glasnyckeln.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: