Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de Tormenta de nieve y aroma de almendras. Camilla LäckbergQuan vaig fer la ressenya de la cinquena novel.la de la sèrie de Fjällbacka, Las huellas imborrables, cap allà a l’estiu/tardor de 2012, quan vaig llegir quasi d’una tirada les primeres sis novel.les de la sèrie, ja comentava que esperava amb il.lusió una novel.la amb aires d’Agatha Christie on el protagonista absolut era Martin Molin, sempre presentat com l’agent més jove de la comissaria. I bé, aquesta novel.la va arribar a mitjan desembre passat; de fet, no és una novel.la pròpiament dita, sinó un recull de cinc relats publicats a Suècia els anys 2006, 2007 i 2012.

Resultado de imagen de Tormenta de nieve y aroma de almendras. Camilla LäckbergEl primer relat és el que dóna nom al llibre, Tormenta de nieve y aroma de almendras (Snöstorm och mandeldoft; ed. MAEVA, 2016; 189 pàgs.). És, de molt, el millor de tots, en part perquè és, de molt, el més extens (100 pàgs.), i en ell trobam un Martin que, a contracor, es troba dins un vaixell camí de la petita illa de Valön, situada prop de Fjällbacka, on l’esperen dos dies en companyia de la rica família de la seva atlota Lisette. Ell pensa que la seva relació no es troba en “aquest punt”, però Lisette l’ha embarcat (literalment) en unes vacances nadalenques que no l’atreuen gens. La família de Lisette l’encapçala el seu padrí Ruben, el poderós creador de l’imperi familiar, confinat en una cadira de rodes, i la resta de components l’integren els seus pares Harald i Britte; el germà de Harald, Gustav, i la seva dona Vivi; el germà de Lisette, Mattias; i els seus cosins, Bernard i Miranda, fills de Gustav i Vivi. El grup es completa amb Börje i Kerstin, el matrimoni que regenta l’establiment on s’hospeden.

Aviat queda clar que la relació entre els diferents integrants de la família “política” de Martin és molt tensa: els cosins es barallen contínuament, el pare de Lisette i el seu germà no s’entenen, el padrí és un vell malhumorat,… A més, Martin descobreix una Lisette realment desagradable i, per acabar-ho d’arreglar, ell mateix no és molt ben acceptat per la família de Lisette. Quan troben mort el patriarca, la trama es convertirà en una espècie de novel.la d’Agatha Christie, amb Molin fent de Poirot, encara que, donada la seva habitual inseguretat, qualsevol parescut amb el petit geni belga és pura coincidència. Perquè la festa sigui completa, una forta tormenta talla les comunicacions entre l’illa i terra ferma. Així, Martin haurà d’intentar resoldre el misteri sense cap ajuda, enmig del rebuig generalitzat dels membres de la família de Lisette, ella inclosa, que el veuen com un pèssim investigador. Com vos podeu imaginar, l’empresa no serà gens senzilla, i encara es complicarà més quan troben mort un altre membre de la família. Estarem davant d’una espècie de Diez negritos?

En fi, sense arribar (òbviament) al nivell de l’autora anglesa, la història és atractiva; la veritat és que està ben escrita i sap crear una atmosfera plena de misteri; a més, la descripció dels personatges ens permet convertir la lectura en un joc per intentar resoldre el cas abans que Martin Molin. No ho aconseguirem!

Els altres quatre relats, molt més curts, no tenen l’atractiu d’aquest, però tenen en comú el misteri i les resolucions sorprenents. Un día de perros (16 pàgs.) tracta el tema de l’assetjament escolar i és realment captivador, amb un Patrik Hedström encara casat amb Karin. Una muerte elegante (16 pàgs.) és un d’aquests relats on tot està al servei del final, molt sorprenent, i conta la història de dues germanes que, davant l’assassinat de la seva mare, es plantegen de maneres molt diferents què fer amb les pertinences de la morta. El Café de las Viudas (18 pàgs.), de final també sorprenent, té un flaire Caprià que no puc explicar per no desvetllar res. Finalment, Soñar con Elizabeth (15 pàgs.), l’únic relat sense cap integrant dels personatges habituals de les novel.les, és realment hitchcockià, amb una parella plena de sospites i secrets que fa una passejada en veler.

En fi, sense ser un gran llibre, es llegeix fàcilment, amb històries interessants que contenen finals inesperats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: