Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de lincoln child

Preston & Child

Douglas Preston i Lincoln Child formen una parella d’autors de ciència ficció, en un sentit purament literal del terme: no escriuen sobre extraterrestres, ni sobre planetes llunyans, ni tan sols sobre naus espacials, les seves novel.les són obres de ficció amb temàtica científica, el que, de forma totalment encertada, s’acostuma a anomenar thrillers tecnològics, o tecno-thrillers.

Junts han escrit autèntiques meravelles, sobretot les novel.les de la sèrie protagonitzada per l’agent especial de l’FBI Aloysius Pendergast. Ara me venen a la memòria tres novel.les que sobresurten per damunt de la resta, com són les dues primeres novel.les de la sèrie de Pendergast, The Relic (The Relic, 1995) i la seva continuació El relicario (Reliquary, 1998), i La ciudad sagrada (Thunderhead, 1999), no pertanyent a la sèrie de Pendergast. Les novel.les de Pendergast estan en procés de ser adaptades en una sèrie de TV sota la producció de l’afamada Gale Anne Hurd (Terminator, Aliens, Abyss, The Walking Dead,…)

A més, els dos autors escriuen regularment novel.les per separat, amb estils ben diferents. Douglas Preston ha treballat durant 8 anys en el Museu Americà d’Història Natural de Nova York, i això es reflecteix en les seves novel.les, plenes d’aventures i sovint relacionades amb l’arqueologia. D’altra banda, Lincoln Child, escriptor i editor des de molt jove, un dia va deixar el món editorial per treballar com analista de sistemes per a la companyia MetLife, encara que, òbviament, més tard va tornar als llibres. Child escriu novel.les més denses, psicològiques, també entretengudes, però en general més difícils d’empassar que les del seu col.lega.

Preston té una novel.la realment interessant, Jennie (Jennie, 1994, adaptada l’any 2001 com una TV movie de no gaire èxit), que podríem catalogar d’obra de no-ficció fictícia, on relata l’experiment (fictici) que decideix fer un doctor del Museu d’Història Natural de Boston: criar en el sí de la seva família, juntament amb els seus dos fills, un ximpanzè nadó que ha trobat en un dels seus viatges a l’Àfrica.

Resultado de imagen de la habitacion olvidadaLa habitación olvidada (The Forgotten Room, 2015) és la darrera novel.la de Lincoln Child i, la veritat, no m’ha acabat d’enganxar. I això (o possiblement per això) que té un inici molt prometedor. El protagonista és Jeremy Logan, un enigmatòleg, és a dir, un especialista en fenòmens sense explicació lògica. Logan ja havia aparescut en tres altres novel.les de l’autor: Tormenta (Deep Storm, 2007), Infierno helado (Terminal Freeze, 2009) i La tercera puerta (The Third Gate, 2012, ressenyada en aquest bog). Al principi de la novel.la, trobam Logan immers en un treball que li ha encarregat l’Institut de les Ciències de Glasgow: intentar esbrinar d’una vegada per totes si el famós monstre del llac Ness existeix. Logan resol el misteri amb un mètode realment enginyós, però no desvetllaré aquí el resultat del seu estudi per tal de no influir (positivament o negativa) en el flux de turistes cap al famós (i llargarut, devers 36 Kms de llarg) llac dels voltants d’Inverness.

Resultado de imagen de lago nessMalauradament, a partir d’aquí la novel.la esdevé una cosa completament diferent. El director de Lux, un dels grups de recerca més antics i prestigiosos dels Estats Units, contracta Jeremy Logan perquè investigui la misteriosa mort d’un dels seus investigadors estrella. Willard Strachey, un home sempre amable i sensat, un bon dia va començar a comportar-se de manera estranya, fins que al final es va suïcidar d’una forma truculenta. En el moment dels fets, Strachey s’estava encarregant de la restauració d’una ala de l’edifici central del grup que feia molts anys que havia estat clausurada. Quan Logan comença la seva investigació dels fets, descobreix en aquesta ala una habitació que no apareix en els plànols de l’edifici, i en ella hi troba un estrany artilugi relacionat amb un antic projecte secret que es va cancel.lar temps enrera.

En fi, he trobat un poc massa rara la novel.la, no m’ha enganxat gaire; Logan és un personatge massa poc físic, massa intel.lectual, per dir-ho de manera eufemística, i, en alguns moments d’aquesta novel.la, li trobes a faltar una mica de múscul, com a mínim en una persona que es dedica a resoldre misteris, activitat que el sol posar en greu perill; això sí, el seu gran enginy sempre el treu de les situacions complicades. Res, que és una novel.la escrita amb l’objectiu de ser pur entreteniment, però que no ho aconsegueix del tot.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: