Per xerrar de llibres i altres coses

De vegades, l’atzar ens condueix a situacions una mica curioses. Veureu, fa temps que vaig aconseguir una novel.la que m’atreia molt, principalment perquè el jazz, que com sabeu em captiva, n’era un component important. No coneixia de res l’autor, i no acabava de decidir-me a llegir la novel.la; però mira per on que, un dia que era a ca la meva filla, em va caure a les mans una revista americana de jazz, i a l’obituari hi apareixia el nom d’aquest escriptor: resulta que ha estat un dels grans crítics de jazz, columnista de revistes especialitzades i diaris de renom: Down Beat, Jazz Times (on vaig veure el seu nom), Legal Times, The Washington Post, The Wall Street Journal,…

Resultado de imagen de nat hentoffEstic parlant de Nathan Irving Hentoff, més conegut com Nat Hentoff, nascut a Boston el 10 de juny de 1925 i mort el passat 7 de gener. D’entre moltes de les distincions que va rebre al llarg de la seva vida, cal destacar-ne dues: el premi de la National Press Foundation a la seva trajectòria, i el premi Jazz Masters que l’any 2004 li va concedir la National Endowment of the Arts, essent el primer en rebre aquest reconeixement sense ser un músic. El mateix any també el varen rebre Herbie Hancock i altres cinc músics (es concedeixen fins a set premis anuals). Com a curiositat, Nat Hentoff apareix a la pel.lícula Acordes y desacuerdos (1999; dir. Woody Allen).

Encara que principalment reconegut per la seva obra relacionada amb el jazz, Hentoff va ser també un activista pels drets civils i la llibertat d’expressió. A més de la seva tasca periodística, Hentoff va escriure diversos llibres de no ficció i nou novel.les, una de les quals és la que ara vos present i que, no faria falta dir-ho, vaig començar a llegir tot d’una que vaig tornar a ca nostra.

Resultado de imagen de blues para charlie darwinPerò bé, he de reconèixer que Blues para Charlie Darwin (Blues for Charlie Darwin, 1982; Crimen & Cia núm. 10, ed. Versal, 1987; 271 pàgs.) no és una gran novel.la, la veritat és que m’esperava molt més. La trama policíaca és molt convencional: Noah Green, un policia jueu, i el seu company, Sam McKibbon, un policia negre, investiguen l’assassinat de la dona d’un professor universitari d’anglès; la investigació els conduirà cap a un criminal habitual de la zona. En el procés de la investigació, Noah toparà amb Shannon Leary, una periodista incisiva amb qui establirà una bona relació.

No he trobat gens atractius els personatges de la novel.la i, a més, m’ha donat la sensació que no està massa ben escrita, amb girs argumentals poc clars; en fi, no ha complert gens les expectatives que hi havia posat. Això sí, com no podia ser d’una altra manera, m’han agradat molt les constants referències jazzístiques, una part de la novel.la on es demostra que l’autor sap de què parla. De totes formes, no vos sorprendrà que ja tengui preparada una altra novel.la de l’autor, Agente especial, amb els mateixos protagonistes; només faltaria!

Anuncis

Comments on: "Blues para Charlie Darwin. Nat Hentoff" (1)

  1. És que llegeixes cada cosa…:) no, ens passa sovint a tots els lectors. Et farem cas i llegirem altres coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: