Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de dennis lehane abrázame oscuridadAbrázame, oscuridad (Darkness, Take my Hand, 1996; RBA, 2010; 427 pàgs.) és una bona novel.la negra, que quedi clar des del principi. Si heu llegit la primera entrega de la sèrie Kenzie-Gennaro, Un trago antes de la guerra, llegireu aquesta segona novel.la digui el que digui, encara que només sigui per seguir gaudint d’uns personatges espectacularment addictius, d’unes trames superbes, d’unes novel.les, en fi, d’una factura impecable. Si no heu llegit la primera de la sèrie, bé, per què hauríeu de començar-la per la segona novel.la? I si no vos interessa llegir totes les novel.les de la sèrie sinó només qualcuna, potser aquesta no és la més indicada.

I per què dic tot això? Idò bé, si repassau els comentaris a la ressenya de la novel.la Un trago antes de la guerra, veureu que allà es parlava d’excessos en referència a aquesta segona novel.la; he de dir que ara, després d’haver-la llegit, he entès perfectament a què es referia aquest comentari, i també n’estic d’acord en què aquests excessos no te lleven les ganes de seguir amb la sèrie, sinó tot el contrari, t’obliguen a llegir ràpidament la novel.la següent. I és que els personatges de la sèrie, Patrick Kenzie i Angie Gennaro són tan bons, tan atractius, tan addictius, que només de pensar que qualque dia acabaràs de llegir totes les seves novel.les (de moment, només n’hi ha sis), t’agafa una pena terrible.

Però bé, parlem de la trama. El començament ja és un indicatiu del que t’espera. Patrick recorda un episodi que va viure quan era petit i va acompanyar el seu pare, bomber de professió, a la seva feina. Després d’això, la novel.la arrenca amb un pròleg on trobam un capficat Kenzie recordant uns terribles incidents que varen ocórrer fa dos mesos i que, de qualque manera que només podem començar a intuir, col.locaren a ell i a Gennaro en una situació molt greu que va acabar amb el tancament (temporal?) de la seva agència de detectius. A continuació, comença la novel.la en un sentit estàndard, on coneixerem, d’una vegada, què va passar.

Un antic professor de Patrick els ha trobat una clienta: una psiquiatra que exerceix la docència els vol contractar; resulta que una pretesament alumna seva, de sospitós nom Moira Kenzie, li va demanar ajuda perquè estava atemoritzada de la seva parella, Kevin Hurlihy, la mà dreta d’un dels gàngsters més perillosos de Boston. Des de fa tres setmanes, Hurlihy ha començat a amenaçar la psiquiatra, li telefona de matinada, fa uns dies li va enviar una foto del seu fill,… de manera que ella els suplica protecció.

Gràcies als seus contactes, Kenzie i Gennaro aconsegueixen parlar amb el cap mafiós, que els assegura que ell no té res en contra de la psiquiatra ni del seu fill. Així, després d’unes setmanes de vigilància, i vegent que no passa res, Kenzie i Gennaro decideixen parlar amb la psiquiatra i rescindir el contracte, ja que se senten malament cobrant per no res. Així ho fan i cadascú segueix el seu camí. Però ni en el més fosc dels seus somnis podrien arribar a imaginar el que acabarà passant. Una sèrie de terribles assassinats els posarà en la pista d’un assassí en sèrie que duu 20 anys tancat a la presó, i la cosa es convertirà en personal quan Gennaro rep un anònim com el que havia rebut la psiquiatra, però amb una foto on surt la detectiu en companyia del seu exmarit. A partir d’aquí, la història anirà deixant una reguera d’assassinats i cossos mutilats que pareix no tenir fi. Al final, i no sense patir greus conseqüències físiques i psíquiques, la parella de detectius aconseguirà acabar amb el malson.

Resultado de imagen de vivir de noche peliculaEn fi, per canviar de tema, acabaré comentant que, a les adaptacions cinematogràfiques de les que parlava en l’anterior entrada dedicada a Lehane, n’hi hem d’afegir una altra, ja que fa uns mesos estrenaren l’adaptació d’una nova novel.la seva, encara que no de la sèrie Kenzie-Gennaro. En aquest cas, novament Ben Affleck s’ha posat al capdavant del projecte, dirigint i protagonitzant la bona pel.lícula Vivir de noche (Live by Night), adaptació de la novel.la del mateix títol, la segona de la nova sèrie de Lehane sobre l’època de la Prohibició. Només un dubte: per què Affleck sempre adapta una novel.la que no és la primera de la sèrie? Recordem que Adiós pequeña, adiós (2007) adaptava la quarta novel.la de la sèrie Kenzie-Gennaro.

Per cert, recentment s’ha anunciat que Lehane està treballant en el guió d’una història seva que duu per títol Consumers. Pareix que les adaptacions d’històries seves no tenen fi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: