Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de el domador de leones camilla läckbergPrimer de tot, he de comentar que quan he acabat la novel.la i he entrat en el blog, m’he sorprès molt quan he vist que ningú no havia fet una ressenya d’aquesta novel.la, tot i que dues persones del blog (Mercè i Thabis) l’inclogueren dins de les seves respectives entrades de Millors llibres de 2015-16. Per cert, quina curiositat, cada un dels dos va fer la seva entrada un mes just després del seu corresponent aniversari. En fi, tornem al que interessa. Com que no hi ha ressenya feta, ja faré jo l’entrada, tot i que, com sabeu, és una tasca que em costa molt 🙂 ; en fi, tot sigui pel blog.

El domador de leones (Lejontämjaren, 2014; MAEVA, 2015; 397 pàgs.) és una bona novel.la negra, molt allunyada d’aquells inicis en què algú (Thabis) titllava aquestes novel.les com pertanyents al gènere rosa/negre, o negre/rosa. La veritat és que aquest terme ja està ben superat, aquesta novel.la cau perfectament dins la categoria de novel.la negra, i conté algunes descripcions certament dures, de les que costa fer fugir del cap. Però bé, què hi farem, aquest és un dels perills de llegir novel.les d’aquest gènere.

Una vegada dit això, he de comentar que la trama és excel.lent, molt ben duita, dins l’estil habitual de l’autora d’anar contant la història principal alternada de tant en tant amb petits capítols on explica una història del passat, construint així dues trames paral.leles que, òbviament, acabaran convergint. A més, la novel.la conté algunes sorpreses que li donen interès, i el final, potser no tan trepidant com d’altres vegades, no decep gens, encara que potser es podia esperar alguna cosa més. En resum, repetesc que es tracta d’una bona novel.la.

Si hagués de posar-li algun emperò, aquest seria la ja coneguda afició de Camilla Läckberg pels cliffhangers, aquest recurs literari consistent en acabar un capítol amb alguna cosa pendent, que els protagonistes del capítol aclareixen però que els lectors ens quedam amb les ganes de conèixer. Aquest recurs, molt habitual en els bestsellers més tradicionals, té un perill: si se n’abusa, pot arribar a confondre el lector ja que, quan a la fi se li explica allò que havia quedat pendent, potser ja no recorda de què anava tot plegat. He de dir, de totes formes, per ser just amb Läckberg, que ella domina aquest recurs a la perfecció i, tot i que m’ha molestat en més d’una ocasió, la veritat és que l’utilitza més com una manera de contar la història que per mantenir el lector aferrat al llibre. En fi, què seria una ressenya d’una novel.la de Läckberg sense comentar els cliffhangers!

Resultado de imagen de el domador de leones camilla läckbergLa trama comença de manera esgarrifosa, amb un atropellament: una atlota amb greus ferides es planta de sobte enmig d’una carretera i un cotxe que passava per allà no la pot evitar i l’atropella; a conseqüència de les ferides produïdes per l’accident, la jove acaba morint. Aviat s’identifica el cos, i resulta esser el d’una atlota que havia desaparegut sense deixar cap rastre fa quatre mesos, quan tornava de l’escola d’equitació local. La gravetat de les ferides que presentava en el moment de produir-se l’atropellament fan pensar que qui les hi va infligir ha de ser un sàdic molt perillós. L’inspector Patrik Hedström i el seu equip habitual es fan càrrec de la investigació.

Paral.lelament, la dona de Patrik, l’escriptora Erica Falck, està investigant un assassinat comès fa molts d’anys, quan un pare de família que maltractava la seva dona i els fills va ser mort a ganivetades. La dona va ser acusada del crim, i des d’aleshores està internada en un psiquiàtric. Erica pensa que hi ha alguna cosa que no quadra, i vol escriure un llibre sobre aquest cas. Per això, fa contínues visites a la vídua, però al principi la dona es mostra molt reticent a parlar del que va passar; a poc a poc, Erica aconsegueix que la dona li expliqui algunes coses, però no pot evitar pensar que li amaga algun secret terrible.

Indefectiblement, les dues trames acabaran convergint, d’una manera ben sorprenent. En fi, es tracta d’una bona novel.la, entretenguda, ben escrita i addictiva, de les que es llegeixen ràpidament.

Anuncis

Comments on: "El domador de leones. Camilla Läckberg" (2)

  1. Bé, tal vegada podem tornar a Lackberg, la teva ressenya fa ganes de fer-ho. Ara fa molt de temps que ja no la llegia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: