Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de arturo perez reverte falcóFeia anys que no llegia cap novel.la d’Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, 1951). Vaig devorar les seves primeres novel.les, començant per l’entretinguda La tabla de Flandes (1990), la seva tercera. M’agradaren molt El húsar (1986), El club Dumas (1993), Territorio Comanche (1994), Un asunto de honor (1995), La piel del tambor (1995), La carta esférica (2000) i La Reina del Sur (2002). Fins i tot El capitán Alatriste (1996) me va parèixer bona; però El pintor de batallas (2006) me va resultar insofrible, cosa que va fer que deixàs de llegir aquest escriptor… fins ara. A la passada Fira del llibre vaig veure Falcó (Alfaguara, 2016; 291 pàgs.) i, no sé ben bé per què, potser per nostàlgia, la vaig comprar. I tanta sort! M’ha agradat molt!

La novel.la està ambientada a l’any 1936, en els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, i el seu protagonista és Lorenzo Falcó, excontrabandista d’armes, espia sense escrúpols, agent dels serveis d’intel.ligència (tal com se’l descriu en el llibre); jo el descriuria com una espècie de James Bond, més dels darrers que dels primers, bevedor, fumador, jugador, caradura, femellut, poc obedient, expert en armes i en lluita, assassí sense remordiments… fins i tot en la seva relació amb les dones s’hi sembla, tot i que aquesta novel.la, no entenc molt bé per què, explicita molt les seves trobades sexuals.

Quan llegia les primeres pàgines em va assaltar un dubte: prendrà part aquesta novel.la per algun bàndol? Aviat se’m va fer clar que no, només cal veure com se’ns explica la curiosa relació de Falcó amb el seu cap, conegut simplement com l’Almirall, un antic capità de navili que havia organitzat els serveis d’informació per a la República en el Mediterrani Oriental. Quan es conegueren, Falcó actuava com intermediari en un assumpte de tràfic d’armes destinades a l’IRA. Llegiu la declaració d’intencions de la novel.la sobre Falcó:

Se conocían desde que Falcó traficaba por su cuenta y el Almirante había tenido que optar entre liquidarlo o incorporarlo a su servicio. Al fin, tras una noche de vodka, cigarros y conversación en el puerto rumano de Constanza —cerca del barco donde Falcó estaba a punto de estibar un cargamento de veinte ametralladoras Maxim rusas—, el Almirante había decidido reclutarlo para la entonces joven República; así como más tarde, en vísperas del 18 de julio, lo reclutó para la sublevación contra esa misma República. Sabiendo, por supuesto, que si las lealtades del propio Almirante hubieran sido otras, igual habría podido convencerlo para unirse al bando contrario. El único comentario de Falcó al plantearle lo del golpe militar había sido: «¿Estamos a favor o en contra?».

Aquest altre fragment ens mostra clarament quins són els ideals de Falcó:

… La guerra de Lorenzo Falcó era otra, y en ella los bandos estaban perfectamente claros: de una parte él, y de la otra todos los demás.

La novel.la explica molt bé la tragèdia que representa una guerra civil: qui eren els teus veïnats poden acabar essent els teus botxins, de la nit al dia pots passar de ser un respectat membre de la comunitat a un fugitiu a qui mataran sense contemplacions si t’agafen. En fi, la vida com a concepte perd bona part del seu significat. I en aquest món es mou Falcó a qui, encara que treballi per a ells, més d’un alt càrrec nacional el voldria veure mort.

L’Almirall envia Falcó a la zona roja perquè dirigeixi una perillosa operació de rescat d’un personatge (real) important per als nacionals que es troba tancat en la presó d’Alacant. Per a això, haurà de col.laborar amb tres falangistes, els germans Montero i, sobretot, Eva Rengel, amb els que planificarà l’assalt a la presó. Però Falcó haurà d’obrir molt els ulls ja que, en temps de guerra, tot s’hi val, i un petit error o una paraula de més pronunciada en un lloc equivocat pot significar la diferència entre la vida i la mort.

La veritat és que he trobat la novel.la molt interessant, plena d’emoció i aventures, fins i tot diria que educativa. L’únic trist de tot això és que la trama ens toca molt de prop, cosa que li dóna una dimensió tràgica.

Per cert, no m’extranyaria gens que la història acabàs convertint-se en una nova adaptació al cine o a la TV d’una novel.la de Pérez-Reverte, material suficient n’hi ha.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: