Per xerrar de llibres i altres coses

Archive for 7 Juliol 2017

La meva tria (Jaume) per a 2016-17

Enguany, a diferència d’altres anys, no he inaugurat les entrades del millor llibre de l’any; magnífic!

Com sempre faig, començaré l’entrada fent un repàs de les nacionalitats dels autors que he llegit. Enguany he llegit 36 novel.les i 5 relats curts, amb un país que destaca molt per damunt del altres. Així, 18 novel.les (la meitat de les llegides!) i 3 relats curts venen dels Estats Units (encara que, de fet, un d’ells està coescrit per dos autors americans). Seguint per ordre invers, he llegit 6 novel.les d’un autor belga (sabeu qui és? Una pista: no és ni petit, ni duu mostatxo, ni es passa la vida parlant de les seves cèl.lules grises). Suècia aporta 5 novel.les i un relat curt; Anglaterra, 3 novel.les; i Alemanya, Espanya, Dinamarca i Noruega sumen una novel.la perhom. Finalment, el relat curt restant correspon a Canadà.

Bé, passem a les recomanacions. Seguiré utilitzant la mateixa codificació dels darrers anys per indicar si les novel.les triades pertanyen a qualque sèrie i, en cas afirmatiu, si són la primera novel.la de la sèrie, per tal que sapigueu si es pot llegir la recomanació directament, o si primer s’hauria de llegir una altra novel.la de la sèrie. Així, he indicat amb (0) els llibres que no formen part de cap sèrie, amb (1) els que, formant part d’una sèrie, són la primera novel.la de la sèrie o la primera que s’ha publicat a Espanya i, finalment, amb (2) els que formen part d’una sèrie amb novel.les anteriors publicades a Espanya.

Millor novel.la negra del millor autor de novel.la negra de l’actualitat: Del otro lado (2) (Michael Connelly). Sé que és una categoria feta a mida, però… com podria deixar de recomanar una novel.la del millor, i més si és tan bona com aquesta!

Millors novel.les negres nòrdiques: Vull recomanar-ne dues. Evidentment, he de començar per la del millor autor d’aquelles terres (i de bona part del món): La sed (2) (Jo Nesbo), realment espectacular. Però també vull recomanar una altra sèrie de novel.les; tot i que molts ja hem vist la corresponent pel.lícula que adapta la novel.la que he llegit enguany, la tercera de la sèrie, la recoman igualment perquè és fantàstica: El mensaje que llegó en una botella (2) (Jussi Adler-Olsen).

Millor novel.la negra ambientada a la Bretanya: Òbviament, el viatge se mereix una categoria. Aquí tenc dubtes seriosos, o sigui que posaré les dues novel.les finalistes. Per la seva significació durant el viatge: Maigret y el perro canelo (2, però no és necessari llegir-les per ordre) (Georges Simenon). I per haver estat el causant del viatge: Muerte en las islas (2) (Jean-Luc Bannalec).

Millor descobriment de l’any: Indiscutiblement, qualsevol de les tres que he llegit d’un autor ja consagrat però del que fins enguany no havia llegit res; posaré la primera novel.la de la sèrie: Un trago antes de la guerra (1) (Dennis Lehane), boníssima.

Per acabar, el meu millor llibre d’enguany ha estat (sé que no sorprendré a ningú, però és que m’ha agradat molt):

                              DEL OTRO LADO, de MICHAEL CONNELLY

Anuncis

La tria de Xisca i Marc per a 2016-17

Primer un llibre que han triat tant na Xisca com en Marc:

Homo Deus. Una breu història del demà   de Yuval Noah Harari.

Xisca

La hija de Cayetana     de Carmen Posadas

Li deien Lola     de Pilar Romera

Patria     de Fernando Aramburu

 

Assaig

Biografía del silencio     de  Pablo d’Ors

Curs de feminisme per microones   de  Natza Farré

 

Marc

Les dones de la Principal     de  Lluís Llach

De vuelta a casa    de  Julie Kibler

Un millón de gotas     de  Víctor del Árbol

La vida cuando era nuestra     de  Marian Izaguirre

 

Assaig

Bacterias, bichos y otros amigos     de   David G. Jara

El universo en tu mano     de    Christophe Galfand

Recuerda que vas a morir. Vive     de   Paul Kalanithi

Millor llibre 2016-2017. Mercè

El llibre que més m’ha agradat/impactat ha estat sens dubte PATRIA de Fernando Aramburu. El vaig llegir per recomanació d’una amiga, na Sumsi, i després d’ella moltes altres amistats també me l’han recomanat. Fins ara no he sentit dir a ningú que no l’hi hagi agradat.

La novel·la comença el 20 d’octubre de 2011 amb l’anunci d’ETA de l’alto al foc. Els personatges principals són els membres de dues famílies amigues de tota la vida que s’enemisten. Una de les famílies és del costat abertzale, encara que no tots els membres, i l’altra és víctima d’ETA. Na Miren (mestressa de casa, molt dominant), en Joxian (marit  de na Miren), i els fills, molt diferents entre ells, que són n’Arantxa, en Joxe Mari i en Gorka. L’altra família la formen na Bittori (mestressa de casa), el Txato (marit de na Bittori i empresari que és extorquit i assassinat), en Quique, na Nerea i en Xabier.

En Fernando Aramburu  narra un món on la violència destrossa la família, amistats, lleialtats, esperança i vida. El perdó és el que manté els personatges caiguts en lluita per seguir vivint.

Evidentment és una novel·la que jo crec que s’ha de llegir.

(Tusquets Editors. Barcelona, 2016. 648 pgs)

 

Altres llibres que també m’han agradat, i que alguns de vosaltres ja heu llegit i ressenyat són:

Adiós en azul  de John D. McDonald

La sed de Jo Nesbo

Los besos en el pan  d’Almudena Grandes

 

 

 

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: