Per xerrar de llibres i altres coses

Archive for 8 Juliol 2017

Els millors del curs 2016-2017

Començaré com l’any passat. Parlava de dues aventures literàries excepcionals, la primera la de Karl Ove Knausgård amb La meva lluita de la qual n’havia llegit els dos primers volums, i la segona la d’Elena Ferrante amb la tetralogia  de L’amiga genial, de la qual havia llegit també els dos primers volums. Idò bé, aquest any he perseverat i m’he llegit els dos volums publicats de Knausgård que em faltaven  L’illa de la infància, i Ballant en la foscor (el cinquè ja està publicat i el tenc preparat per a aquestes vacances) i les dues darreres de la Ferrante. La qualificació inicial d’aquestes obres per la meva part queda confirmada després de les noves lectures.

Francesos:  destacaré Brúixola de Mathias Enard, perquè és una novel.la complexa que li.lustra sobre les relacions històriques entre Occident i el món musulmà i s’aprèn molt, tot i que no sempre és senzilla de llegir.

Italians:  les novel.les policiaques d’Antonio Manzini han estat un plaer, enguany va sortir 7/7/2007 que fa referència a un dia del passat que va canviar per sempre la vida del nostre vicequestore Rocco Schiavone, o sigui, novel.la explicativa del personatge. De la resta, potser un autor nou per a mi Alessandro Piperno i  Dove la història finisce, una novel.a molt interessant.

Anglosaxons: molta lectura, la més recomanable és Puresa, de Jonathan Franzen, autor molt conegut i ambiciós , dels candidats a escriure la gran novel.la americana. També hi ha hagut John irving i L’avinguda dels misteris, sempre que surt un nou Irving ens hi tiram de cap. Emma Cline Les noies, una novel.la curiosa inspirada en els fet de Charles Manson i la seva banda:  Em vaig llegir Carthage de Joyce Carol Oates,  com havia promès, i  em va agradar molt. L’estrany Cero K de Don de Lillo també  dóna per pensar i finalment, per no fer-me pesat, la petita joia Nosaltres en la nit de Kent Haruf.

En negra el darrer Robert Galbraith,  L’ofici del mal i de clàssics  Persuasió de Jane Austen.

És molt recomanable el conjunt de relats de ciència ficció de Ted Chiang La historia de tu vida, que vaig llegir arrel de l’adaptació del seu conte l’arribada al cinema. és considerat un dels renovadors actuals del gènere.

Nòrdics: Jo Nesbo La sed,  No diré que Nesbo és el millor en novel.la negra per no ofendre els fans de Michael Connelly, però sí que estam d’acord que és un dels millors.

Ara veig que he llegit poca narrativa catalana-valenciana-balear i res no m’ha agradat suficient, si de cas Flavia Company amb Haru amb moltes reserves. Enguany no tenc molt a dir de novel.la en castellà, espanyola o americana, i tampoc d’altres literatures. Veig que aquest curs no ha estat tan variat com d’altres vegades.

Finalment l’assaig. El millor és Yuval Noah Harari amb Homo Deus. també Antonio Pau amb Hölderlin sobre la vida i obra del gran poeta alemany.  Dels dos vaig aprendre moltes coses que no sabia.

I això ha estat tot, perdoneu-me si he allargat massa, en alguns casos em costa decidir què deixar de banda.

 

 

 

 

7 llibres del 2017

Enguany no hi ha cap llibre que m’hagi captivat com el mític Atlas furtiu o com El corazón helado, però he passat molt de gust de llegir aquests “7 magnífics”.

Millor argument ben construït: Assutzenes dins el mirall. Guillem Rosselló Bujosa. Sorprenent. El títol tira enrere, ho sé, però la trama es boníssima. Una padrina condenada per haver assassinat el seu home surt de la presó i torna al seu poble, cosa que trasbalsa la família. La néta, obligada a cuidar-la, va descobrint el que va passar.

Millor novel.la negra encantadora. Muerte en las islas. Jean-Luc Bannalec. Boníssim, molt simpàtic, tant com el primer de la sèrie.

Millor trama truculenta: El cuento número 13. Diane Setterfield. Trama difícil, plena de secrets. Una dona rep l’encàrrec d’escriure sobre una escriptora de vida misteriosa que mai no va escriure “el conte número 13”. Molt ben dosificada la informació que se’t proporciona.

Millor llibre de relats curts: Matèria grisa. Teresa Solana. Relats curts. Tots intensos. Racisme, gelosia, dobles vides, personalitats amagades, … Uf! Molt ben escrit.

Millor títol : Mai no sé què fer fora de casa. Neus Canyelles. Molt original perquè enllaça cada conte amb un conte clàssic. El més interessant és llegir els clàssics just abans!

Millor llibre infantil. La meravellosa medicina de Georges. Roald Dalh. Fantàstic, absurd, políticament incorrecte, molt divertit. Com sempre aquest autor és un encert! (Comprat a Birmingham!!! L’he llegit en anglès!!!)

Millor assaig. La poesia de los números. Cómo las matemáticas iluminan mi vida. Daniel Tammet. Tendre i peculiar la visió del protagonista. Ell es defineix com a sinestèsic i té la síndrome del savi. Diu que no va entendre el que li passava fins que va conèixer en Rain Man, el vertader. L’escriptura és la seva forma d’encarar el món. Enganxa. Molt

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: