Per xerrar de llibres i altres coses

“El nadó va morir.Al cap només d’uns quants segons. El metge li va assegurar que no havia patit. El van ficar en una bossa de color gris i van fer lliscar la cremallera sobre el cos desarticulat que flotava enmig de les joguines. La petita encara era viva quan va arribar l’ajuda.”

Així comença Una dolça cançó, amb dos nins que moren violentament. Aquestes primeres línies són les més dures i tal vegada a algun lector el tiri enrera, però ja està, això és tot. Un cop sabem com acaba la història, tota la novel.la serà el recorregut per arribar fins a aquest final. O sigui que, com a Crónica de una muerte anunciada, per posar un exemple, l’autor opta per alliberar-nos de la intriga de saber com acabarà tot per una altra intriga tal vegada més complexa per qui vol mantenir l’interès del lector,  la d’explicar com s’ha arribat fins aquí.

Resultat d'imatges de una dolça cançó

181 pàgine

I l’autora ho fa amb una descripció dels personatges acurada i precisa amb  la història d’una parella a Paris, que cerca i troba l’ajuda per a cuidar de la seva filla petita. La cuidadora que finalment es quedarà vindrà proveïda de les millors referències, pel que fa a responsabilitat i abnegació per a la feina.

La contractació d’aquesta dona permet a la parella desenvolupar les seves professions, advocada ella, músic ell, de tal manera que la cangur cada vegada serà més imprescindible a la seva vida: a part de cuidar la filla i el fill petit que vindrà més tard, els farà el menjar i els arreglarà la casa. Una assistenta, vaja, que esdevindrà part de la família i de qui cada vegada dependran més.

Però el lector també coneixerà la vida d’aquesta persona, absolutament desconeguda per als seus empleadors després de tant de temps. D’una banda la parella en té prou amb les seves pròpies vides, i de l’altra quan n’han volgut saber alguna cosa , es topen amb una ferma reserva i discrecció que fa que no ho tornin intentar. Aquesta vida serà una vida de soledat, amb una filla que viu allunyada, sense relacions socials…i aquí tenim uns dels temes de la novel.la.

De fet, tracta d’això: del preu de l’èxit professional i de la invisibilitat i la soledat en la nostra societat. L’evolució dels personatges, està tractada amb credibilitat i és la part més interessant de la novel.la.  També hi apareixen altres temes secundaris com la immigració, amb el personatge de la Wafa sobretot.

No puc fer altra cosa que recomanar-vos-en la lectura. Són 181 pàgines en l’edició catalana. La novel.la guanyà el premi Goncourt l’any 2016. ja sabeu que hi tenc tirada, a alguns premis. Leila Slimani, nascuda al Marroc, està intal.lada a París i aquesta és la seva segona novel.la. un gran èxit per a una autora tant novella.

 

Anuncis

Comments on: "Una dolça cançó. Leila Slimani." (1)

  1. Vaja, Benet, feia dies que no entrava al Blog i me trob dues entrades teves, molt bé!

    Uff, la veritat és que la temàtica de la novel.la no m’atreu gens, tot i la seva raonable llargada. En fi, crec que la meva lectura dels premis Goncourt no començarà per aquesta novel.la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: