Per xerrar de llibres i altres coses

Archive for 12 Agost 2017

Dies de pluja. Karl Ove Knausgård.

Aquest any 2017 s’ha publicat el cinquè volum de La meva lluita de Karl Ove Knausgård.  A Noruega es titula així, amb el nom genèric i el número de volum,  però als diversos països on s’ha anat publicant li han volgut posar un títol a cada lliurament, així en català i castellà s’ha seguit la proposta anglesa i el llibre es titula Dies de pluja amb el subtítol La meva lluita 5. Com els altres, aquest és un titol molt obvi, gran part de l’acció es desenvolupa a Bergen, on plou molt, ja ho tenim: Dies de pluja.

No voldria repetir-me, en tot cas només  us recordaré  que l’autor va publicar aquesta aventura literària a Noruega entre 2009 i 2011, confio que el sisè i darrer volum no tardi més d’un any en aparèixer, ja em fa ganes veure com es tanca tot plegat.  També us voldria recordar l’excel.lent recepció que aquesta obra va tenir especialment a Anglaterra i els Estats Units, i com se’n va començar a parlar per aquí amb grans elogis titllant l’autor de Proust contemporani., cosa que em sembla certa, tot i que hi afegiria Dostoievski també pel sentit de la culpa, present a tot el llibre.

Knausgard-1920.jpg

Karl Ove Knausgård

El darrer recordatori és que es tracta d’una vasta obra autobiogràfica de 3000 pàgines en total on l’autor hi explica la seva vida, els seus pensaments i les seves reflexions sobre el món detalladament i honestament intentant arribar al fons de la seva consciència.  Tot això li ha comportat l’èxit internacional i també l’enemistat i el ressentiment de part de la seva família, amics, nòvies i ex-dones, ja que no va demanar permís a ningú per fer el que ha fet i,  tot i que ha canviat alguns noms, sembla que exposar i despullar no només la seva vida sinó part de la dels altres, no ha caigut gaire bé en el seu entorn. Segons declaracions del mateix autor, aquesta obra ha estat com un pacte amb el diable perquè  ha aconseguit l’èxit literari a cosa de les seves relacions personals moltes de les quals li han girat la cara i han fet declaracions punyents sobre la seva aparició a la novel.la. En tot cas, podríem dir que Knausgård no només ha dut l’autoficció al nivell més alt sinó que se n’ha convertit en el paradigma actual.

DDW4GcVXcAEF9fd

718 pàgines

Però tot això són anècdotes externes, el que resta és una obra extraordinària, convincent, molt ben escrita atenta a les descripcions del paisatge, de la ciutat o del turmentat interior de l’autor qui no és mai complaent amb sí mateix en la seva recerca d’una sinceritat sovint angoixant.

Aquest nou lliurament explica l’època en què l’autor va viure a Bergen, des dels vint als gairebé trenta anys. Des dels anys de formació fins als desesperants intents de convertir-se en escriptor, les depressions, les borratxeres autodestructives, les relacions d’amistat i sentimentals, la música i la formació acadèmica.

Al principi amb vint anys és acceptat a ‘l’Acadèmia d’escriptura, un lloc difícil d’entrar on recull fracàs rere fracàs, després estudia Literatura a la Universitat i més endavant Història de l’art, però sempre amb l’escriptura a la ment. La major part de les 718 pàgines del llibre és la fallida contínua, la constatació que els altres són millors, el seu sentiment de mediocritat i la lluita per tirar endavant.  La foscor i la depressió el prenen sovint, és incapaç d’aturar-se amb la beguda sota els efectes de la qual se sent capaç de tot. Fins que en algun moment alguna cosa canvia i després de vuit anys aconsegueix millorar la seva sort però ni així s’alliberarà d’aquest transfons depressiu que l’aclapara tan sovint.

Com que aquest llibre tracta de la formació de l’escriptor també s’hi dediquen moltes pàgines a les lectures formatives, no exactament per parlar de les obres en sí sinó de com és el procés de passar de la ignorància a llegir tot allò que se suposa que una persona de cultura ha de conèixer. la llista és llarga, d’Homer fins els autors contemporanis dels anys 90, o la llista bàsica de noms de la literatura noruega. La música de l’època també és molt important i s’hi dediquen també moltes pàgines, grups de rock, punk, post punk etc. Tocar a grups és una altra de les coses que també intenta el jove Knausgard.

En resum, aquest llibre tracta els anys d’adquisició de la maduresa. Està lligat, en aquest sentit a les novel.les de formació i aquest és, sens dubte, un dels aspectes més interessants. El narrador en primera persona, tot i estar narrant des del present, sempre focalitza el punt de vista en  els sentiments i les emocions de la persona que era en aquell moment, la lluita torturada contra ell mateix sempre és descrita amb els pensaments del jove d’aquell moment, mai no es fa judici des del present que narra.

Si en set-centes pàgines hi pot haver algun moment de defalliment per part del lector tot queda compensat amb escreix amb la darrera part de la novel.la i l’aparició del pare decadent que enllaça amb la primera part d’aquesta gran construcció: La mort del pare, i l’acomiadament de Bergen amb la segona part: Un home enamorat, que comença precisament on acaba aquesta.  Què explicarà a la sisena part, com acaba el que és en realitat una única obra monumental, us ho explicaré si tot va bé quan la publiquin. Com us he anat dient en les diverses entrades d’aquest autor, no tenc altre remei que recomanar-vos-en la lectura si voleu fer una ullada a una literatura que va més enllà de  només l’entreteniment.

 

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: