Per xerrar de llibres i altres coses

Paul Auster. 4 3 2 1.

Fa uns anys alguna gent comentava que Paul Auster publicava massa, quasi un llibre per any,  i que potser li convindria aturar un poc i donar-se més temps per escriure una obra a l’altura de les seves millors novel.les. Bé, aquesta vegada ha publicat una novel.la de 866 pàgines, de lluny la més voluminosa i ambiciosa que ha escrit mai, després de set anys de silenci literari. Veurem si l’esforç li ha valgut la pena.

Paul Auster va debutar amb la Trilogia de Nova York (1987), abans havia escrit una altra cosa però amb pseudònim. La trilogia va ser molt ben rebuda per la crítica i els lectors, d’una banda tenia referències a la novel.la negra clàssica i era alhora una obra innovadora.  Després La invenció de la solitud (1988) i El palau de la lluna (1989) van confirmar que ens trobavem davant d’un novel.lista més que notable. Va ser sobretot a partir d’aquesta darrera novel.la que jo i la meva generació ens vam fer de la cofradia Austeriana i que el vam anar seguint, segurament amb excessiva devoció. Jo particularment em vaig passar el final dels vuitanta i principis dels noranta recomanant-lo a tothom. No està de més tampoc comentar que, si bé va tenir una bona recepció als Estats Units, el seu èxit va ser molt més gran encara a Europa on va ser i encara és un autor molt celebrat.

Més endavant va escriure diverses obres, algunes de menors i d’altres al seu millor nivell. De fet, tota la seva carrera ha estat així, un parell de novel.les menors i de cop, el millor Auster. Podríem destacar-ne La música de l’atzar (1990) o Bogeries de Brooklin (2005), una de les seves darreres millors obres. Podeu trobar algunes referències a les darreres obres al blog.

methode-times-prod-web-bin-c22b074e-dd9c-11e6-a7b1-3a60b507a068.jpg

866 pàgines en anglès

Auster ha escrit també poesia, assaig, una obra de teatre i és guionista de cinc pel.lícules, dues de les quals han estat també dirigides per ell. El cinema és un interès personal molt present també a les seves novel.les. Auster està casat amb l’escriptora Siri Hustvedt a qui dedica 4 3 2 1 de la qual també n’hem parlat.

4 3 2 1 és una obra molt ambiciosa, explica quatre versions de la vida d’Archie Fergurson, d’aquí el títol, quatre vides similars i també molt diferents. La numeració dels capítols indica a quina variació es troba, 1.1, 1.2… Archie Issac Fergurson neix el 1947, com Paul Auster, de família jueva immigrada als Estats Units, amb una infantesa a Newark, un barri jueu a principis de segle, o sigui que d’alguna manera hi ha molt del mateix escriptor en el seu personatge.

Els quatre Archies són diferents però també viuen en un món semblant, la mare és fotògrafa i el pare un home de negocis en tots ells. En un a versió s’incendia la botiga, en l’altra es provoca l’incendi i en l’altre el pare mor en aquest incendi. Un Archie sofreix un fet que en realitat li va passar molt a prop al mateix Auster i que ell ha explicat diverses vegades i apareix a la seva narrativa, quan travessant per baix d’una tanca de filferro, un llamp va caure i va matar el company que el precedia tot just davant seu. En una és parella d’Amy Schneirderman , en l’altra són amics i en l’altra els pares dels dos es casen i esdevenen germans polítics. En una viatja a París amb Amy, i en l’altra se’n va a viure un any a París. Els diferents Archies estan interesstats en l’escriptiura i el cinema, la novel.la està farcida de les lectures de formació que els diferents Archies van rebent de Dickens i Dostoievski a Becket.  A tot arreu hi ha un interés per París i un Archie es dedica a traduir poesia francesa. Auster va viure a París, va ser traductor de poesia francesa i s’ha dedicat també al cinema.

A vegades és mal de recordar quin Archie era el de l’accident de cotxe, o quin va escriure aquell conte o quin és el periodista, però no importa molt. Podríem llegir les quatre històries separades, com quatre novel.les però perdríem veure com van creixent els Archies l’un al costat de l’altre, com es desenvolupen de diferent manera. Personalment trob que l’Archie més interessant és el tercer: el que se’n va a viure a París amb una mena de tutora, un gran personatge; amb sexualitat complexa; que escriu un llibre; que vol arribar a llegir els cent clàssics que li va proposant Gil, el marit de la seva mare; o el que tradueix poesia francesa.

D’altra banda 4 3 2 1 és una novel.la dickensiana, de fet, hi ha diverses referències a Dickens. Crec que és la novel.la més social que ha fet mai l’autor. A totes les històries hi apareixen els esdeveniments claus de la infantesa i la joventut dels Archies que és quan es desemnvolupa la novel.la. Hi apareix la guerra de Vietnam i tot el moviment interior de protesta que va suscitar. En un dels relats Amy és una activa militant a la Universitat de Columbia, la d’Auster per cert. Hi apareixen els Kennedy, John i Robert i també el tema racial, l’assassinat de Martin Luther King i els moviments negres, Black Panthers, Malcom X, els disturbis racials a Newark i tantes altres coses.

Si algun emperó hi he de posar, aquest és que 866 pàgines (en la versió en anglès) són moltes pàgines i no sempre està clar que sigui necessari escriure tant. Per exemple, la transcripció de trenta pàgines d’un conte d’un dels Archies està bé, però calia? la detalladíssima descripció de l’ocupació de la Universitat de Columbia l’any 1968 en tantes i tantes pàgines, pot arribar a ser una mica tediosa. L’obsessió pel beisbol i el basquet també m’ha resultat una mica feixuga, però ja hi estava avesat d’altres novel.les on l’autor m’havia il.lustra, a desgrat meu, sobre jugades i jugadors llegendaris de beisbol. O sigui, la novel.la a vegades es pot fer tediosa, mai banal, això és veritat, però tal vegada no hagués estat de més repensar i reduir alguns episodis.

Al final el que compta és que ens trobam amb una gran novel.la tot i el que comentava al paràgraf precedent. La més ambiciosa de lluny per part de l’autor, on hi surten molts dels temes que hi havien aparegut fins ara i molt dels propis antecents del mateix Auster. Una novel.la social dickensiana i amb influència de Borges també,  amb aquestes vides que se bifurquen i que donen diverses variacions d’un mateix caràcter, per això els tres Archies adults estimen Amy, per això els tres escriuen, encara que un sigui periodista, l’altre memorialista i l’altre novel.lista. Auster ha hagut de forçar el seu estil discursiu, sense gaires diàlegs, a vegades com deia abans amb un excés de detallisme. Tot plegat, una gran aventura que pot tenir moments fins i tot exasperants però que sens dubte és una fita en la seva narrativa. el temps dirà si és una de les grans obres de la nostra època.

Us deix amb una de les entrevistes on Auster parla del seu nou llibre.

 

 

 

Anuncis

Comments on: "Paul Auster. 4 3 2 1." (1)

  1. Na Mercè l’està llegint i li està agradant. A mi, potser me bastaria amb les pàgines on parla de beisbol 🙂

    No he llegit res d’ell, però me va agradar molt la pel.lícula Smoke, dirigida per Wayne Wang i per ell mateix, encara que no surt als crèdits.

    Per cert, l’entrevista és molt interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: