Per xerrar de llibres i altres coses

M’havia proposat no escriure sobre novel.la negra donat que el blog ja té el seu especialista en el gènere, i parlar només d’altres tipus de literatura. Després vaig pensar però, que també hauríem de donar l’oportunitat a altres autors que tal vegada corrien el perill de passar desapercebuts.  Sigui com sigui, he trobat aquesta excusa per a recomanar-vos Antonio Manzini i el seu vicequestore Rocco Schiavone per molts de motius que provaré d’explicar-vos tot seguit.

Abans, però, una mica de l’autor  i la seva obra. Manzini és actor, director de cinema, director teatral i narrador. Amb Pulvis et umbra arriba al sisè lliurament de la sèrie Schiavone, a més del recull de contes Cinque indagini romane per Rocco Schiavone. Fins ara estan traduïts els primers quatre títols en català i castellà, una molt bona notícia. Obviament us recomanaria començar pel primer: Pista negra (2013). Aquestes novel.les han tingut un gran èxit a Itàlia i ja s’ha emès la primera temporada de la sèrie produïda per la RAI sobre el personatge. Són sis episodis de gairebé una hora i mitja d’una gran qualitat i ja està en preparació la segona temporada.

rocco-schiavone-maxw-654

416 pàgines. la imatge del fons correspon al Schiavone televisiu.

Schiavone és un policia molt particular i molt italià també, no sé que en diria en Wallander o els altres nostres inspectors d’ètica nòrdica davant d’algunes de les coses que fa el nostre heroi, el que sí comparteixen és l’obsessió per resoldre el cas a vegades en contra dels seus propis interessos. Així és com trobam Schiavone, un investigador romà, a la primera novel.la exiliat a la Vall d’Aosta per  un motiu que no s’aclarirà fins algun altre  lliurament de la sèrie. Haureu de llegir-ho tot si en voleu saber més. Per si no ho sabieu, aquesta regió italiana fronterera amb França i Suissa està als Alps, té una idiosincròsia molt particular i una metereologia que es fan difícils d’assumir per al nostre viceqüestor. Tot i així, a la llarga, li acabarà trobant un cert gustet.

Rocco Schiavone té molt mal geni i qualifica les coses que no li agraden com a roture de palle (més o manco, que toquen les pilotes) des dels nivells 6 a 10, essent 10 els casos difícils a què s’ha d’enfrontar. Es fuma un porro cada matí quan arriba a comissaria per relaxar-se i sovint no té gaires prejudicis en transgredir la llei per aconseguir alguna cosa. És amic des de petit de tres delinqüents romans que tindran bastant paper en diferents ocasions. També té les seves ferides, la mort de la seva dona Marina, amb qui parla sovint des de la seva soletat, i que tornarà a estar molt present  a 7-7-2007 . De totes maneres això no tindrà res a veure amb l’atractiu que sembla despertar en les dones i a les quals no sempre sap resistir-se.

Pel que fa als personatges secundaris de la comissaria n’hi ha uns quants de ben interessants, a part de la parella de policies que fan de duo còmic, els seus col.laboradors més vàlids són l’Italo Pierron i la interessant viceinspectora Caterina Rispoli. Altres personatges fixos tenen també un caràcter molt ben definit.

Pulvis et umbra (en llatí,  pols i ombra, referit a la mort)  comença amb l’assassinat d’una transexual a Aosta, i paral.lelament a Roma es troba un cadàver amb una nota a la butxaca. D’altra banda hi apareixen temes no resolts al cinquè lliurament, i sentint-t’ho molt no us podré dir gaire cosa de l’argument. Només us puc dir que a 7-7-2007 (2016),  la novel.la anterior, mor algú, i no, no estic parlant de la seva dona, quan l’objectiu era el mateix Rocco. Idò bé, a la novel.la que comentam avui, es resol una part que havia quedat penjada. El viceqüestor haurà de lluitar entre la fidelitat als amics d’infantesa i els seus deures com a policia, i fins aquí puc dir.

De fet, el mateix Manzini ha declarat que concep totes aquestes novel.les com a capítols d’una història completa, i no deixa de ser veritat. No hem assistit a l’evolució i els traumes dels nostres detectius favorits com Harry Bosch o Harry Hole, per citar-ne només dos dels millors? el mateix ens passa amb el nostre Schiavone, afegint-hi, com s’ha s’ha dit moltes vegades, i el propi Manzini hi ha insistit,  que actualment la novel.la negra és un excel.lent vehicle per a la novel.la social. Així amb les seves novel.les, l’autor aprofita per a mostrar-nos alguna cosa de la Itàlia actual i nosaltres podem gaudir d’un personatge difícil d’oblidar.

Em sembla que aquesta és una sèrie amb la qual us ho passaríeu molt bé i per això no m’he pogut estar de suggerir-vos-la. Jo ja l’he afegida a la llista dels meus detectius favorits.

 

 

Anuncis

Comments on: "Pulvis et umbra. Antonio Manzini" (1)

  1. Haviea sentit parlar de Manzini i Rocco Schiavone, i la veritat és que la teva entrada convida a conèixer-lo. Mem quan trob un forat a la meva agenda. Per cert, estaria bé que arribàs la sèrie de TV, fa ganes.

    Llegint la teva entrada m’han vengut al cap dos policies amb qui Schiavone pareix compartir algun detall: el Georges Dupin de Jean-Luc Bannalec i el seu exili obligat a Concarneau, i el Montalbano de Camilleri i el seu sempre present particular humor. Què n’opines del segon? (del primer, la semblança és evident: tots dos han estat obligats a exercir fora de ca seva).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: