Per xerrar de llibres i altres coses

Aprofitant que s’estrenava la darrera (fins ara) part de la trilogia (segur?) d’El corredor del laberinto, vaig decidir preparar-me com cal per a l’ocasió, de manera que vaig llegir les dues primeres novel.les i, després, vaig veure les dues primeres pel.lícules. En fi, jo som així, m’agrada preparar-me per als aconteixements.

Resultado de imagen de los juegos del hambre libroCuriosament, els darrers anys han aparescut tres trilogies (ampliades amb preqüeles i demés), totes distopies incloses dins del que avui en dia es coneix com literatura “Young Adult” (o, abreujadament, YA), és a dir, la que en principi està destinada a joves que es troben al final de la seva adolescència, que són també les edats dels protagonistes de les històries. I, també curiosament, les tres trilogies han tengut adaptació cinematogràfica important.

Per ordre d’estrena de les pel.lícules, hem de començar amb la trilogia de Los juegos del hambre, escrita per Suzanne Collins (Hartford, Connecticut, 1962); els llibres es varen publicar els anys 2008, 2009 i 2010, mentres que les adaptacions es varen estrenar els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 (el darrer llibre es va adaptar en dues pel.lícules, així els va anar!). Va ser tot un boom editorial, i les seves adaptacions al cinema també varen tenir molt d’èxit, sobretot les dues primeres, amb una Jennifer Lawrence (agost de 1990, Louisville, Kentucky) de protagonista que el mateix any que estrenava la primera pel.lícula firmava l’actuació a El lado bueno de las cosas que li reportaria el seu primer Òscar (i únic, fins ara).

Resultado de imagen de divergente libroLa trilogia de Divergente, obra de Veronica Roth (Nova Iork, 1988), va veure la llum literària els anys 2011, 2012 i 2013, i la llum cinematogràfica els anys 2014, 2015 i 2016. Amb Shailene Woodley (novembre de 1991, Simi Valley, Califòrnia), que acaba d’aconseguir la seva segona nominació (sense premi) a un Globus d’Or per la sèrie Big Little Lies (després de l’obtinguda amb Los descendientes l’any 2012), de protagonista, les pel.lícules varen tenir menys èxit que Los juegos…, encara que també varen ser tot un aconteixement.

Finalment, la trilogia d’El corredor del laberinto, la que ens ocupa avui, va sortir publicada els anys 2009, 2010 i 2011, encara que el seu autor, James Dashner (Austell, Georgia, 1972), explica que va començar a escriure el primer llibre l’any 2004, de manera que, potser, seria la primera de les tres trilogies. Les pel.lícules s’estrenaren els anys 2014, 2015 i… 2018; aquesta anormal separació entre les dates d’estrena de la segona i tercera pel.lícules va ser deguda al greu accident que va patir el protagonista de la trilogia, l’actor novaiorquès Dylan O’Brien (agost de 1991), durant el rodatge de la tercera pel.lícula, cosa que ho va paralitzar tot durant més d’un any.

Resultado de imagen de james dashner

James Dashner (esquerra) i el director de les pel.lícules, Wes Ball

Però centrem-nos en aquesta darrera saga. Segons conta Dashner, la seva principal inspiració va sorgir dels llibres El señor de las moscas (1954, William Golding) i El juego de Ender (1985, Orson Scott Card), i la idea del laberint li va venir de la novel.la El resplandor (1977, Stephen King).

La trama de la saga està situada en una època postapocalíptica; unes devastadores erupcions solars calcinaren grans extensions de La Terra, convertint-la majoritàriament en un immens desert on la vida com la coneixem es va fer impossible. La gran majoria de les persones que sobreviviren a aquest cataclisme es varen veure afectades per una malaltia, anomenada Erupció, que les feia embogir a poc a poc, fins a acabar convertides en una espècie de morts vivents necessitats de sang. Però, i aquí rau la trama, algunes persones varen resultar immunes a la malatia, convertint-se en uns béns preuats per a la companyia coneguda com C.R.U.E.L. (W.C.K.D. en l’original), que vol obtenir al preu que sigui la cura per a la malaltia.

Abans de passar a parlar dels dos llibres que he llegit (els dos primers de la saga), he d’advertir que, per raons òbvies, el que segueix pot tenir algun spoiler (per parlar del segon llibre, alguna cosa hauré de dir de com acaba el primer).

Resultado de imagen de el corredor del laberinto libroLa primera novel.la, El corredor del laberinto (The Maze Runner, 2009; Nocturna Ediciones, 2010; 524 pàgs.) comença quan un jove anomenat Thomas es desperta tancat en el que resulta ser un ascensor en moviment ascendent. No recorda absolutament res, només el seu nom, i, quan l’ascensor al final s’atura i s’obren unes portes al seu sòtil, Thomas es troba envoltat per altres joves (tots mascles) que semblen viure en un immens prat completament encabit entre quatre parets d’una alçada gegantina. A poc a poc, Thomas va encaixant en la comunitat i aviat descobreix que, cada dia, quatre portes (una a cada paret) s’obrin el matí i es tornen a tancar a la nit. Aquestes portes condueixen a un laberint que rodeja tot l’espai i que sembla ser l’única possibilitat d’escapatòria. El problema és que, quan es fa de nit, unes grotesques criatures biomecàniques poblen el laberint i maten qualsevol persona que s’hi trobi a dins, de manera que els corredors (que així s’anomenen els que l’exploren) han de tornar cada dia abans que es tanquin les portes, de manera que tenen un temps limitat per intentar trobar-ne la sortida, amb la dificultat afegida que cada dia les parets que conformen el laberint es mouen, canviant la configuració del laberint. Com vos podeu imaginar, Thomas acabarà convertint-se en un corredor i, també com vos podeu imaginar, la seva aportació a la solució del laberint serà decisiva.

Resultado de imagen de el corredor del laberinto 2 libroLa segona novel.la, Las pruebas (The Scorch Trials, 2010; Nocturna Ediciones, 2011; 490 pàgs.) comença quan els protagonistes de l’anterior novel.la ja són fora del laberint i són forçats a anar fins a un lloc conegut com El refugi segur on, segons els assegura la gent de C.R.U.E.L., trobaran la cura definitiva per a la malaltia. En el camí a través d’un inhòspit desert, unes circunstàncies adverses els obligaran a refugiar-se en una ciutat pràcticament destruïda on, a més d’intentar sobreviure a les hordes d’infectats, incorporaran dos companys de viatge que seran una gran ajuda. La novel.la acaba quan arriben a l’objectiu perseguit però… (m’atur aquí).

La veritat és que les novel.les estan molt ben escrites, són òbviament molt entretengudes i la trama s’ho val. Ara bé, si les voleu llegir per recordar les anteriors pel.lícules i, així, preparar-vos per a la tercera, no cal que ho faceu. Si la primera pel.lícula era bastant fidel a la novel.la, només canviant petites coses (algunes d’elles sense cap motiu aparent), a partir de la segona pel.lícula, la trama es desvia tant de la novel.la que la sensació que tens és que vius dues històries diferents amb els mateixos personatges. No cal dir que la tercera pel.lícula segueix a la segona pel.lícula, no a la segona novel.la, de manera que, si és per seguir les pel.lícules, no cal llegir les novel.les, ni tan sols per completar-ne la informació cinematogràfica, són dos móns completament diferents.

Òbviament, el primer que vaig fer quan vaig acabar de veure la segona pel.lícula va ser cercar quina opinió en tenia l’autor de tots aquests canvis; i la veritat és que me va sorprendre, i molt, llegir que n’està encantat. En una entrevista, Dashner comenta que, tot i que sempre havia pensat que una adaptació cinematogràfica ha de seguir literalment la novel.la, després de veure les dues primeres pel.lícules de Harry Potter, adaptacions tan literals que l’acabaren avorrint, va arribar a la conclusió que estava completament equivocat, que es tracta més de “capturar la visió i l’esperit de la trama i els personatges”. I és ben cert que la trilogia de pel.lícules ho ha aconseguit. En fi, quan hagi llegit la tercera novel.la, ja la comentaré. De moment, vull començar a llegir la primera novel.la d’una nova trilogia que Dashner ha anat publicant després de la del laberint. Es tracta d’El juego infinito, l’inici de la saga La doctrina de la inmortalidad. Ja vos ne parlaré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

LLIBRES & ROSELLES

Lectures i ressenyes

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: