Per xerrar de llibres i altres coses

Ara que s’acosten els Òscars, ara que la xarxa s’omple de propostes per fer quinieles dels possibles guanyadors dels diferents premis de l’Acadèmia, potser és un bon moment per mirar d’aclarir d’una vegada per totes els dubtes que any rere any se’ns plantegen al voltant d’aquests premis: Què és el Disseny de producció? Quina diferència hi ha entre l’edició d’efectes de so (sound editing) i la mescla de so (sound mixing)? Quina diferència hi ha entre actor/actriu principal i actor/actriu secundari? Què fa que un guió sigui original o adaptat? Qui vota les diferents categories?

Bé, anem per parts. Comencem amb el Disseny de producció. Potser és la categoria que ha canviat més vegades de nom. Inicialment es va anomenar Direcció artistica, però al llarg dels anys ha anat canviat de denominació: Direcció artística-Disseny d’interiors; novament, Direcció artística; més tard, Direcció artística-Decoració de sets; a partir de 2005, novament, Direcció artística; i, a partir de l’edició de 2013, Disseny de producció. L’equip encarregat del Disseny de producció té la tasca d’aconseguir que l’espectador es fiqui completament dins la història a través de les imatges. Per una banda, la Direcció artística pròpiament dita és responsable de crear l’espai visual en el que es farà el rodatge de la pel.lícula; per l’altra banda, l’equip s’encarrega també de la decoració d’aquest espai, afegint tot allò que es necessita per crear l’ambientació desitjada: mobles, quadres, telèfons, aliments, cigarretes,… Òbviament, l’equip encarregat del Disseny de producció ha de treballar estretament amb el director de la pel.lícula, el director de fotografia, el dissenyador de vestuari i, fins i tot, amb els maquilladors.

Recordem (ja n’havíem parlat anteriorment) la diferència entre l’edició d’efectes de so (sound editing) i la mescla de so (sound mixing). Mentres que l’equip encarregat de l’edició d’efectes de so “crea” els diferents sons que apareixen en una pel.lícula (explosions, portes que s’obren, crits, bocines,…), l’equip de mescla de so integra tots els sons anteriors amb les converses dels actors i amb la banda sonora, donant en cada moment més pes sonor a la part que més interessa, per tal de crear l’atmosfera adequada; així, de vegades, la conversa de les persones quedarà en segon pla, mentres que la banda sonora anirà agafant més protagonisme; d’altres vegades, un esfereïdor tro pertorbarà la tranquil.la conversa de dues persones. De tot això s’encarrega el mesclador de so, seguint, òbviament, les directrius del director de la pel.lícula.

Les categories interpretatives principal i secundària són ben curioses. L’Acadèmia dóna quasi plena llibertat als responsables de les pel.lícules per presentar tal actor o actriu a la categoria principal o secundària. Hi ha, òbviament, restriccions imposades per l’Acadèmia, com per exemple que no pots estar nominat dues vegades en la mateixa categoria (encara que sigui per la teva actuació en dues pel.lícules diferents), o que no pots rebre una nominació si tot el teu diàleg ha estat doblat per un altre actor/actriu,… però no fa una clara distinció entre la categoria principal i la secundària, seran els votants els que decideixin, amb els seus vots, en quina categoria s’ha de situar cadascú.

Pot passar que una mateixa persona rebi vots tant en la categoria principal com en la secundària per la seva actuació en una única pel.lícula; en aquest cas, la persona només podrà ser nominada en la categoria en què ha obtingut més vots, si aquests han estat suficients. Ben igual que si rep vots en la mateixa categoria per les seves actuacions en més d’una pel.lícula, només pot ser nominada per la pel.lícula amb la que ha obtingut més vots.

A part del cas de Barry Fitzgerald ja comentat en una anterior entrada (nominat l’any 1945 en les categories principal i secundària per la mateixa interpretació, actualment una situació impossible), la història dels Òscars interpretatius és plena de situacions curioses. Així, per exemple, fa uns anys Rooney Mara va ser nominada a millor actriu secundària per la seva actuació en la pel.lícula Carol, tot i que tenia més paper que Cate Blanchett, que va ser nominada a millor actriu principal. D’altra banda, Linda Blair no hauria pogut, actualment, ser nominada pel seu paper a El exorcista ja que, durant la major part de la pel.lícula, la seva veu “posseïda” va ser doblada.

L’any 2008 es va produir un cas especialment curiós, quan Kate Winslet va participar en dues pel.lícules importants: Revolutionary Road i El lector. Com que no podia ser nominada a la mateixa categoria per les dues actuacions, i per tal d’evitar que els vots cap a aquesta actriu es repartissin entre les dues pel.lícules, amb el perill que no arribàs als vots necessaris per ser nominada per cap d’elles, els estudis responsables de les dues pel.lícules varen decidir que es presentaria a millor actriu principal per Revolutionary Road i a millor actriu secundària per El lector. El més curiós del cas és que només va aconseguir una nominació, per la seva actuació a El lector, però com a actriu principal. Per cert, va acabar guanyant el que fins ara és el seu únic l’Òscar. En canvi, en els Globus d’Or del mateix any, va guanyar els premis a millor actriu principal per Revolutionary Road i a millor actriu secundària per El lector. En fi, coses dels diferents reglaments.

La diferència entre guió original i guió adaptat pot parèixer clara, però té algun detall que convé aclarir. D’entrada, un guió original està escrit directament per a la pel.lícula, mentres que un guió adaptat està basat en una altra obra. Això fa, per exemple, que qualsevol seqüela caigui per força dins de la categoria de guió adaptat, ja que està basada en personatges d’altres obres, els guions de les pel.lícules anteriors. Un exemple il.lustre d’aquest fet és Whiplash. Damien Chazelle va ser nominat al millor guió adaptat, tot i que ell va ser el creador de la història. Per què? Idò molt senzill, com que, abans d’estrenar la pel.lícula, havia fet un curtmetratge a partir d’una part del guió, tot i que aquest era anterior al curtmetratge, l’Acadèmia va decidir que el guió de la pel.lícula era adaptat i no original. Com sabem, no va acabar guanyant el guardó, encara que sí el va aconseguir l’any passat per la direcció de La La Land (però no el de guió original, ara sí, pel que estava també nominat).

Finalment, parlem de la mecànica dels vots. Hi ha una clara diferència entre les nominacions i l’elecció dels guanyadors. Les nominacions a les diferents categories surten dels vots directes de cada corresponent branca de l’Acadèmia: les interpretatives, de la branca d’actors i actrius; els guions, de la branca d’escriptors i guionistes; el muntadors nominen els muntatges,… Això és així excepte en unes quantes categories, que tenen regles especials, vegem-ho. Les nominacions a la millor pel.lícula surten dels vots directes de tots els acadèmics. Les nominacions a la millor pel.lícula d’Animació, en canvi, surten dels vots d’un comitè format per tots els membres de l’Acadèmia que hi vulguin participar i es comprometin a veure les pel.lícules presentades. D’altra banda, les nominacions a les dues categories de curtmetratge i les dues de documental surten dels vots dels membres de les respectives branques, però amb certes restriccions: els curtmetrages són nominats en dues fases, la primera de les quals selecciona no menys de 6 curts en cada categoria; d’altra banda, els documentals també es nominen a través de dues fases, però la primera de les quals selecciona 15 documentals en cada categoria. Finalment, les nominacions a la millor pel.lícula estrangera surten, també en dues fases, dels vots de dos comitès especialment elegits. El primer comitè tria 6 pel.lícules, a les que la corresponent branca de l’Acadèmia n’hi afegeix 3 més. Posteriorment, el segon comitè tria les 5 pel.lícules finalistes d’entre les 9 anteriors.

Una vegada es tenen totes les nominacions, els guanyadors de les diferents categories surten dels vots de tots els membres de l’Acadèmia, amb només unes quantes restriccions: només poden votar a la millor pel.lícula estrangera aquells membres que acreditin que han vist les 5 pel.lícules nominades, i el mateix passa amb els curtmetratges i els documentals.

En fi, esper que aquesta entrada hagi servit per aclarir alguns aspectes d’aquesta activitat que tant ens captiva (almenys a mi!).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: