Per xerrar de llibres i altres coses

Absorts com estam en el més recent de la literatura d’altres països, sovint oblidam anar seguint la nostra pròpia actualitat literària. Aquest és el cas de la nova novel.la de Llucia Ramis, una autora de qui vaig prometre mantenir-vos informats, perquè em va semblar  que escrivia bé i que milloraria amb el temps. Em sembla que era amb motiu de Egosurfing (2010) i més tard amb Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (2013). S’havia estrenat amb una novel.la generacional Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (2008) que ja va cridar l’atenció de la crítica. I això és tot, no és una autora especialment prolífica, i sovint aquesta és una característica que cal agrair, vull dir que de vegades tenim la sensació que alguns autors escriuen en excés i que una mica més de reflexió potser aniria bé a la seva obra.

724307.jpg

233 pàgines

Les possessions és una novel.la sincera i molt personal. La veu narrativa indaga en el passat per a treure a la llum un secret familiar d’aquells que es mantenen un parell de generacions i dels quals ningú no en vol parlar massa. Fa referència a l’avi, un avi belga amb unes vivències i un caràcter distints de l’usual, idealitzat per la neta, i al seu soci amb una història tràgica que d’alguna manera l’esquitxa.   Aquesta part memorialista es complementa amb una visió elegíaca d’un passat perdut i que no tornarà, exemplificada en la casa dels avis i font dels records i de la felicitat de la narradora. En aquest mateix to hi ha també la història del propi pare en uns moments difícils i estranys als quals la filla no acaba de saber com reaccionar quan es contraposa a la relació que hi havia tingut abans.

Un altre eix de la novel.la és la corrupció a una illa com Mallorca tan abocada al turisme i a l’especulació urbanística. Ah! No us ho havia dit, Llucia Ramis és una autora mallorquina, aquesta novel.la es situa a Mallorca i Les possessions fa referència a les cases de pagès, que a Mallorca reben aquest nom, com ella mateixa remarca, el llenguatge és significatiu i molt representatiu del que són els mallorquins referit al seu arrelament i el seu concepte de la propietat. Com ha canviat la relació amb la terra des que els estrangers han comprat les cases de camp i els primer que han fet és aixecar parets i tancar els camins ancestrals. El concepte de possessió clàssic mallorquí no impedia el pas de la gent per les seves terres. A això estàvem avesats. És en aquest sentit també que la novel.la es presenta amb enyorança de tot allò que s’ha perdut.

Com podeu veure, són molts de temes. I n’hi ha d’altres, com l’acosament a l’autor per part de fans massa insistents. Queda tot ben lligat a la novel.la? no ho sabria dir, a vegades tenc la sensació que l’autora vol abastar massa coses però tampoc no crec que aquest sigui motiu suficient per a no recomanar-vos-en la lectura.

Parlava al principi de veu narrativa, no de la mateixa Ramis, i així ha de ser, perquè no hem de confondre mai les dues coses tot i que en aquesta novel.la la protagonista viu a Barcelona i fa de periodista, com Ramis, té un llinatge matern belga, com Ramis i ha escrit un parell de novel.les amb una temàtica que es correspon amb les novel.les de Llucia Ramis. A tot això em referia quan us deia que es tractava d’una novel.la molt personal i sincera. Llucia Ramis s’ha endinsat en la seva pròpia història i en la seva història col.lectiva i ha confegit una novel.la més madura que crec que mereix ser llegida. Els lectors mallorquins per a reconèixer-hi la seva realitat i els altres per llegir una bona història sobre el pas del temps, la pèrdua de l’únic paradís, el de la infància, com ens recordava Villalonga, i la resolució dels secrets del passat. Com diuen a Mallorca, ja em direu coses.

Anuncis

Comments on: "Les possessions. Llucia Ramis" (1)

  1. Pel que dius, pareix que aquesta novel.la fa sentir nostàlgia; a mi me n’ha fet sentir el fet que, quan he acabat de publicar una ressenya, he vist que tu n’havies publicat una altra. Me recorda una època que, feliçment, pareix que ha tornat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: