Per xerrar de llibres i altres coses

Ja vaig comentar en una de les dues entrades dedicades a aquest autor que una de les seves especialitats són els relats (en va escriure més de 350), tot i que també va escriure novel.les de gran qualitat; llegiu si no les dues ressenyes de les que parl (de l’1 i el 12 de juny de 2011). La ressenya d’avui n’és d’un recull de dos relats curts que va publicar El País l’any 2004 en una col.lecció que va titular Serie Negra. El títol del recull és No quisiera estar en sus zapatos (I Wouldn’t Be in Your Shoes, 1943; El País, Serie Negra, 2004), el títol del primer relat; l’altre és Fue anoche. En els dos relats, Cornel Woolrich (1903-1968), que els va firmar com William Irish, mostra una vegada més la seva capacitat per crear, a partir de situacions quotidianes, històries plenes de suspens.

Resultat d'imatges de no quisiera estar en sus zapatos william irishLa trama del relat No quisiera estar en sus zapatos (53 pàgs.) comença una nit d’estiu en què un matrimoni no pot dormir degut a la calor i als miols dels moixos del carrer. L’homo, anomenat Tom Quinn, esclata de ràbia i llança les seves sabates cap als moixos, sense aconseguir fer-los callar. Com que no els sobren els diners, la seva dona s’enfada amb ell i l’obliga a baixar a cercar les sabates, però Tom no les troba per enlloc. L’endemà apareixen davant la porta de ca seva, de manera que Tom dóna el tema per tancat. Però justament la nit passada es va cometre un assassinat no molt lluny de ca seva, i la policia troba a l’escenari del crim proves que inculpen Tom; potser quan va baixar al carrer no va anar a cercar les sabates? Tot i que no es cansa de repetir que ell no ho va fer, la policia el deté i en el judici posterior és sentenciat a mort. I fins aquí puc llegir (o, més bé, escriure).

El segon relat, Fue anoche (Last Night, 87 pàgs.), ens presenta una altra situació complicada per a una parella. Jacqueline i Gil regenten un hostal, però estan passant una època molt dolenta, necessiten urgentment diners per poder tirar endavant. Un ric hoste podria ser la solució als seus problemes, però no aconsegueixen que els deixi els diners que els fan falta. Quan l’hoste desapareix i es descobreix que Gil està en possessió d’una gran quantitat de diners, tot apunta a que ell va matar l’hoste per prendre-li els diners. Gil afirma una vegada i una altra que la nit passada l’hoste se’n volia anar i, com que era tard, ell el va acompanyar fins a l’estació de tren, però ningú no el creu ja que cap revisor no va veure ningú pujar a cap tren a l’hora assenyalada; fins i tot la dona de Gil comença a sospitar que el seu marit va matar l’home ric per aconseguir els diners.

En fi, dos bons relats, curts i plens de suspens. Què més podem demanar?

Anuncis

Comments on: "No quisiera estar en sus zapatos. William Irish" (1)

  1. llegint els clàssics…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: