Per xerrar de llibres i altres coses

Resultado de imagen de james hadley chaseFeia molts d’anys que no llegia res d’un dels grans autors de novel.la negra clàssica, James Hadley Chase (Londres, 1906 – Corseaux, Suïssa, 1985), pseudònim de l’escriptor anglès René Lodge Brabazon Raymond, que també va firmar novel.les com James L. Docherty, Ambrose Grant, R. Raymond i Raymond Marshall. Autor de més de 90 novel.les, 37 de les quals es varen adaptar al cinema, algunes d’elles més d’una vegada, la determinació de Chase a escriure novel.les de misteri li va venir després de llegir el clàssic El cartero siempre llama dos veces (1934), de James M. Cain.

La primera novel.la que va escriure Chase, ja amb 33 anys, és No hi ha orquídies per a Miss Blandish (No Orchids for Miss Blandish, 1939), que immediatament es va convertir en tot un èxit, encara que també va provocar una gran polèmica degut a la descripció detallada que conté de sexe i violència. L’any 1999 va ser inclosa en la llista dels 100 llibres del segle, una llista confeccionada a partir d’una enquesta organitzada per Fnac i el diari Le Monde en la que participaren 17000 francesos. L’any 1948 es va convertir en una pel.lícula, dirigida pel desconegut St. John L. Clowes i, anys més tard, Robert Aldrich (director de Doce del patíbulo) en faria un remake, La banda de los Grissom (1971), amb una joveneta Kim Darby i Scott Wilson (vist recentment a The Walking Dead) en els papers principals.

Referent a l’obra de James Hadley Chase hi ha una curiositat/polèmica interessant. En un dels capítols de la seva novel.la The Wary Transgressor (1952), Chase fa una detallada descripció d’un general fanàtic, i l’escriptor alemany Hans Hellmut Kirst va agafar aquesta part i la va convertir en una novel.la d’èxit, La noche de los generales (1963) que, quatre anys més tard, es convertiria a la seva vegada en una coneguda pel.lícula, dirigida per Anatole Litvak i interpretada per Peter O’Toole i Omar Sharif. Chase va amenaçar amb interposar una demanda judicial contra Kirst, però finalment no ho va fer ja que Kirst va reconèixer que la novel.la provenia d’una idea de Chase; la mateixa Columbia Pictures va incloure en els crèdits de la pel.lícula que la trama estava basada en una idea original de Chase.

Resultado de imagen de una corona para tu entierro serie neggra el paisLa novel.la que aquí resseny, Una corona para tu entierro (Lady, Here’s Your Wreath, 1940; El País, Serie Negra, 2004; 205 pàgs.), va ser la primera novel.la que va firmar com Raymond Marshall, i està narrada en primera persona per Nick Mason, un periodista a qui una misteriosa cridada telefònica li canviarà la vida per sempre. A Mason li encarreguen que escolti les darreres paraules d’un condemnat a mort per assassinat, i aquest li diu que ell no és l’assassí, i li dóna el nom de l’autèntic culpable. Quan algú li ofereix 10000 dòlars perquè investigui el cas, encara que ja estigui oficialment tancat, Mason es veurà involucrat en un perillós joc d’infidelitats conjugals i laborals, enmig del qual coneixerà la que pensa que és la dona de la seva vida, amb la qual haurà d’intentar fugir del grup de criminals que el volen posar fora de joc de manera definitiva.

En fi, la trama està molt bé, hi ha alguna escena que hauria de formar part de qualsevol tractat de com escriure una novel.la de misteri, però el conjunt no m’ha satisfet del tot, potser alguns girs poc treballats (almenys ho semblen) i un final una mica previsible han ajudat a deixar-me amb una sensació agredolça. Això sí, si la ressenya serveix almenys perquè poseu aquest autor a la vostra llista de clàssics i potser algun dia llegiu la novel.la No hi ha orquídies per a Miss Blandish, ja me donaré per satisfet. Qui sap, a lo millor després llegireu Una corona para tu entierro.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: