Per xerrar de llibres i altres coses

Primer de tot, trob que m’hauria de justificar una mica: per una banda, James Patterson, un autor que m’agrada molt, amb més de 300 milions de còpies venudes de les seves novel.les, primer autor en arribar a vendre un milió d’e-books, el més ben pagat segons la llista Forbes durant tres anys consecutius, autor, entre d’altres, de dues sèries que m’encanten: la de l’agent de l’FBI Alex Cross i la del Club de la mujeres contra el crimen; i, per l’altra banda, Bill Clinton, carismàtic expresident dels Estats Units que s’estrena a la literatura de ficció.

Com podria un friqui, entre moltes altres coses, d’aquest macrogènere que en aquest blog anomenam novel.la negra, que inclou novel.la de misteri, novel.la policíaca, novel.la de detectius, thrillers judicials, thrillers polítics, thrillers en general, … en fi, com dic, com podria jo resistir-me a la temptació de llegir una novel.la escrita per Patterson i Clinton? Esper que m’entengueu, ho havia de fer! I la veritat és que El Presidente ha desaparecido (The President is Missing, 2018; ed. Planeta, 2018; 591 pàgs.) era una molt bona novel.la, amb molt bones escenes d’acció, amb una trama ambientada en el món del ciberterrorisme a escala mundial molt ben muntada, l’estava disfrutant però, al final…, bé, recordau el discurs del president dels Estats Units a la pel.lícula Independence Day? O allò de: “porque España es una gran nación, y los españoles son muy españoles y mucho españoles”? Idò així acaba la novel.la, amb un discurs del president a la sessió conjunta de les dues cambres… de 12 pàgines!!! Vaja manera d’arruïnar el que era una gens menyspreable novel.la. I que consti que el que diu seria molt positiu per al món, però m’ha sobrat, no és ni el moment ni el lloc adequats. Això sí, he llegit ressenyes americanes amb comentaris de gent encantada amb aquest final, però aquí… i a mi…

Resultado de imagen de el presidente ha desaparecidoPerò bé, parlem de la trama. El president dels Estats Units està passant una molt mala època: a una malaltia a la sang que el fa cansar-se més del normal se li afegeix ara una acusació d’haver col.laborat amb (de fet, ajudat a) un dels terroristes més cercats del planeta. Degut a això, ha de comparèixer davant la Comissió d’Investigació de la Cambra, la seva carrera política sembla estar penjant d’un fil. Però una amenaça a la seguretat informàtica del món lliure el farà prendre una decisió que, si li surt bé, el convertirà en un heroi però, si no, acabarà odiat per tothom. Un virus informàtic amenaça amb destruir el món occidental tal com el coneixem avui en dia, i el president i els seus fidels col.laboradors hauran d’intentar trobar la manera d’aturar-lo abans que el mal sigui irreversible.

El paper de Clinton a la novel.la és clar: el protagonista és el president dels Estats Units, de manera que ningú millor que un expresident per conèixer fil per randa tot el que representa el dia a dia d’aquest càrrec; i el paper de Patterson també és clar: el desenvolupament de la trama més moguda, de les bones escenes d’acció, de la trama en sí.

Es tracta, en fi, d’una entretenguda novel.la, amb algunes escenes potser una mica massa lentes, on se’ns explica la duresa de la vida d’un president dels Estats Units (se suposa que obra de Clinton), però amb una trama ben estructurada i interessant (se suposa que obra de Patterson); llàstima del final! Sembla ser que les crítiques són molt diverses, i un estudi aparescut a The Guardian que utilitza tècniques d’estilometria dóna com a resultat que la novel.la va ser majoritàriament escrita per James Patterson (era necessari un estudi?). El que sí és cert és que la novel.la va liderar la llista de bestsellers del New York Times i que, durant la seva primera setmana, es varen vendre 250.000 còpies; uns nombres que no es donaven des de l’any 2015, amb la publicació de la segona novel.la de Harper Lee, Ve y pon un centinela (Go, Set a Watchman). Per cert, he llegit que hi haurà adaptació televisiva (de la novel.la de Clinton i Patterson).

Anuncis

Comments on: "El Presidente ha desaparecido. Bill Clinton & James Patterson" (2)

  1. Sobre l’speech final del president… És que t’has confós Jaume, en realitat t’has llegit una pel.lícula, una futura pel.lícula que veurem molt aviat als cinemes amb tots els tòpics d’aquest tipus de cinema, i això inclou el parlament final del president amb la bandera onejant.
    Evidentment, he fet una suposició que em sembla molt probable, què trobes?

  2. I tant, totalment d’acord 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Núvol

Per xerrar de llibres i altres coses

Llibres i amics

Per xerrar de llibres i altres coses

Per xerrar de llibres i altres coses

L'illa dels llibres

Per xerrar de llibres i altres coses

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Naucoris

Literatura & Companyia

%d bloggers like this: