Recomanacions 2020-21. Marta Suñer

Hola a tothom!

Aquí ve una seguidora un poc despistada que arriba amb un dia de retard al famós recompte anual de llibres del mes de juliol… Entre una cosa i una altra no m’he assegut a escriure fins avui, però si me perdonau vos faré un petit resum del meu any lector.

Jo he de dir, Benet, que n’he llegit uns quants menys que l’any passat. Estar uns mesos confinats me va ajudar a avançar molt amb les lectures, ja que no podia fer altra cosa, però enguany he baixat a 31 llibres, empatada, com quasi sempre, amb mon pare.

Com sabreu els que me coneixeu, som una fan de les novel·les negres nòrdiques nacionals, escriptors com Ibon Martín (La hora de las gaviotas), Maria Oruña (El bosque de los cuatro vientos i Lo que la marea esconde), Eva García Sáenz de Urturi (Aquitania), Dolores Redondo (Los privilegios del ángel) han estat presents, com habitualment, en la meva llista. Les noves incorporacions han estat Nagore Suárez, que, tot i ser madrilenya, la consider dins aquest grup per l’ambientació de la seva novel·la a la Ribera Navarra i pel seu vincle personal amb la regió. La música de los huesos s’ha convertit en una de les novel·les que més m’han agradat d’enguany i esper amb ànsies la seva segona novel·la El ritual de los muertos que sortirà el 16 de setembre si no hi ha res de nou.

La segona incorporació ha estat Arantza Portabales, de Sant Sebastià, amb La vida secreta de Úrsula Bas. M’ha agradat com està escrit però no m’ha enganxat com m’esperava i no he sentit empatia amb la protagonista en cap moment. La parella d’inspectors pot donar joc, però tampoc no m’han acabat de fer. Si qualcú més la llegeix, ja me direu què en trobau.

La tercera incorporació serà Mikel Santiago, de Biscaia, que just el mes de juny va treure la seva nova novel·la En plena noche. Aquesta és la segona ambientada en un territori imaginari de la costa Basca, Illumbe, i per això ara tenc la primera a les meves mans, El mentiroso. Supòs que, si m’agraden, la o les destacaré en la ressenya de l’any que ve.

Altres thrillers que podria destacar són:

– Els de Juan Gómez Jurado: Cicatriz, El Paciente, Rey Blanco.

Fuego nocturno de Michael Connelly.

El juego del alma de Javier Castillo, continuació de La chica de nieve, que per cert, aprofitaré per dir que s’està treballant en l’adaptació a la pantalla d’aquesta novel·la. Segons ha dit l’escriptor per xarxes socials, està col·laborant amb Netflix per fer una sèrie sobre la novel·la. Estaré atenta a properes notícies!

Todos buscan a Nora Roy de Lorena Franco, una de les que més m’han agradat també d’aquest any, molt ben escrita! M’ha agradat més que la seva primera novel·la, El último verano de Silvia Blanch.

La chica salvaje de Delia Owens. Una història ambientada entre els anys 60 i 70 en els aiguamolls de Carolina del Nord. Una oda a la naturalesa i a la importància de les relacions humanes. Molt interessant.

Sangre túrbia de Robert Galbraith, la darrera de Cormoran Strike i Robin Ellacot. M’atreviria a dir que de les millors de la saga o al manco a mi m’ha captivat totalment.

Això que vaig a dir no sé si diu més o menys a favor meu, però aquest llibre ha estat el llibre més llarg que he llegit, no només enguany, sinó com a mínim des de tots els anys que fa que duc el recompte de llibres llegits. 1070 pàgines, que contrasten molt amb el llibre d’enguany que en té menys, que és Cosmética del enemigo d’Amélie Nothomb, amb 96 pàgines. Podria ser un element més a afegir dins les nostres ressenyes anuals, els llibres que més i que menys pàgines tenen de l’any. Què en pensau?

El descobriment d’enguany és Anne Perry, he llegit El secreto de Cottisham i com que m’agraden els misteris i les novel·les d’època, aquesta fórmula no podia fallar.

Finalment, destacaré dos llibres que m’han agradat però que no són novel·la negra ni policíaca. El primer és el recull de relats o contes de Carlos Ruiz Zafón. Ell va ser el que me va endinsar dins l’amor pels llibres, la primera novel·la pròpiament d’adults que vaig llegir i li tenc molta estima. Tornar a endinsar-me dins les seves paraules ara que ja no hi és ha estat molt gratificant. La segona que vull destacar és Gent normal de Sally Rooney. Me varen regalar aquest llibre pel meu aniversari i m’ha sorprès com m’ha agradat. Aquesta escriptora té una manera molt peculiar de narrar la seva història i, tot i que se fa una mica estrany al principi, després m’ha acabat enganxant molt. Els personatges són diferents, divertits i especials. Molt interessant!

Fins aquí arriba el meu resum, només me queda deixar-ne un com el millor de l’any i després de pensar-hi molt crec que l’escollit serà… AQUITANIA de Eva García Sáenz de Urturi. Per la manera com està escrit, per la gran tasca de recerca que hi ha al darrera i per visibilitzar aquest personatge històric per jo tan desconegut.

Fins l’any que ve!

Marta.

  • General

Una resposta a “Recomanacions 2020-21. Marta Suñer

  1. Molt ben escrit, Marta, enhorabona!

    Només comentaré un parei (així, amb “i”, mallorquí) de coses. Primer, fixa’t que tu més jo no arribam a ta mare! Segon, que me pareix molt interessant això del llibre més llarg i el més curt. Ho miraré. I, tercer (per què hauré posat parei i no parell?), que estic molt content que ja siguis asídua a la llista anual de recomanacions, mem si qualque dia penges qualque ressenya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s