Els Buddenbrook. Thomas Mann.

Aquest any, el clàssic de l’estiu ha estat Els Buddenbrook (1901), de Thomas Mann. En una ja llarga tradició personal, quan s’apropa la calor deixo que sigui l’atzar qui m’indiqui quin serà el clàssic d’aquell estiu i espero un senyal que enguany va aparèixer en una reveladora conversa amb una amiga estupenda.

Aquesta és la primera novel·la que Thomas Mann va escriture. Tenia 25 anys, i es va basar en la història de la seva pròpia família, fet que a alguns dels seus parents no els va caure gaire en gràcia. La seva lectura, amb les seves 841 pàgines en la magnífica versió de Joan Fontcuberta, em va deixar amb la boca ben oberta, per l’ambició narrativa de l’autor,  per la descripció de la societat de Lübeck al segle XIX i pel detallisme en espais, els ambients, les reflexions i el retrat dels personatges.

Però a més, com bé indica el mateix traductor al pròleg, en aquesta obra hi apareixen alguns dels temes que seran cabdals a l’obra de Mann. Com comentava Feliu Formosa sobre La mort a Venècia:

“S’ha dit que La mort a Venècia és un retorn a la problemàtica de les primeres narracions breus i d’Els Bruddenbrook; un replantejament de la problemàtica de l’artista dintre la societat burgesa en decadència, de l’alternativa entre l’art I la Utilitat, entre l’artista i el burgès, entre l’art i la vida .(proleg de Joan Fontcuberta a l’edició de Navona, 2019) 

841 pàgines. Ed Navona.

La trama

Els Buddenbrook narra l’esplendor i la decadència d’una família de burgesos a través de quatre generacions, tot i que centrat en les tres darreres, durant el segle XIX. La de Johann que, com el seu pare també Johann, administra un imperi comercial amb vaixells propis que duen els productes als magatzem de l’empresa, des d’on es distribueixen per tot arreu, és el zènit de la família. El fill Thomas intentarà ser digne del pare i arribarà a tenir les dignitats més grans de la ciutat però ja bregarà amb les primeres dificultats econòmiques. I la generació de Hanno, més inclinat a la música i amb un temperament artístic més que no comercial, serà la decadència final de la família.

Johann serà un home molt consevador casat amb una Kroger, de nivell més alt que ell encara, capaç de desheretar un fill per no casar-se amb la persona adequada. Thomas, que condueix tot el centre la novel·la serà un home més raonable, amb un sentit molt elevat i devot del seu deure, que es casa amb la Gerda Arnoldsen, d’Amsterdam i amb ella tindrà el fill Hanno. La Gerda és violinista i serà del grup de personatges més inclinat a les qüestions artístiques i de temperament més sensible que no al dels negocis.

Als altres tres germans tampoc no tindran un destí gaire més lluït, la Tony, la més obsedida amb el destí de la família, es casa dues vegades I tindrà una filla Erika que també tindrà mala sort en el seu matrimoni, Clara, d’inclinacions pietoses no tindrà fills I Christian serà el germà desvagat, inconstant, bon vivant I amant del teatre, amb el qual ens retrobem amb el tema que comentava al principi.

Els Buddenbrook és…

Una novel·la de saga familiar, de descripció d’una societat. Una novel·la d’estil realista però amb altres aspectes a tenir-hi en compte com la idea que vol explicar l’autor, la dels valors burgesos i l’art. L’origen dels temes de les novel.les de Thomas Mann que vindran després, com Tonio Kröger, La mort a Venècia  i La muntanya màgica. Aconsellada per a aquells que voldran submergir-se en uns personatges i en un ambient al llarg de moltes pàgines. Per als admiradors de les grans novel·les realistes del segle XIX, i dels grans autors russos, que hi veuran l’evolució en Thomas Mann. I per a aquells que s’emocionen amb les sagues familiars. Una novel·la densa no apta per qui cerqui una lectura lleugera i d’evasió.

Una mica de Thomas Mann:

Thomas Mann és un dels autors fonamentals de la literatura alemanya i universal del segle XX. Durant els anys que precediren a la Segona Guerra Mundial es posicionà clarament a favor de la democràcia i en contra del nazisme, per la qual cosa va preferir exiliar-se a Suïssa i posteriorment als Estats Units, on va ser professor a la Universitat de Princeton. Al 1929 va rebre el premi Nobel de literatura i al llarg de la seva vida va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats més importants del món. Veure pàgina Web

 

Una resposta a “Els Buddenbrook. Thomas Mann.

  1. Bono, Benet, has inaugurat el renovat blog amb una ressenya d’altura, tant per l’autor, com per la dimensió del llibre. Gràcies per la referència que em fas en la ressenya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s