Kaouther Adimi. Les nostres riqueses.

Kaouther Adimi. Les nostres riqueses.

Valoració

Autor

Publicació

Pàgines

Gènere

⭐️ ⭐️ ⭐️ 

Kaouther Adimi

Edicions del Periscopi

192

novel·la francesa narrativa contemporània

A la ressenya anterior, El país dels altres, de Leïla Slimani us explicava com als estius deixava que l’atzar em guiés en algunes de les lectures en la meva visita a la biblioteca. Enguany no sé com ha estat però hi he trobat tres novel.les de dues autores que escriuen en francès, que resideixen a París, ambdues d’origen magrebí, una marroquina i l’altra algeriana i que tracten el conflicte entre cultures, la identitat, la història dels seus països d’origen i les limitacions i la lluita de la dona al món àrab. Està clar que aquest atzar imprevisible m’ha indicat el camí, especialment quan solc tenir més tirada al món anglosaxó.

Avui us parlaré de Kaouther Adimi. És una autora molt jove de la qual també m’he llegit aquest estiu Pedres a les butxaca, publicada en català aquest 2021 però en realitat anterior a Les nostres riqueses (2018). Deixeu-me dir abans de continuar que aquesta Pedres a la butxaca també té ⭐️ ⭐️ ⭐️

 És una novel.la més senzilla però també més lleugera de llegir, centrada sobretot en la relació de la filla emancipada que viu a França amb la mare tradicional a Argèlia arrel de l’assistència de la filla a les noces de la germana petita a Alger. Però en fi, avui prefereixo ressenyar Les nostres riqueses, un llibre més ambiciós i complex Jo us recomanaria llegir el primer com a aperitiu del segon. Tots dos estan editats per les Edicions del Periscopi, una editorial petita que està publicant coses molt interessants.

La trama

El llibre comença amb Ryad, un estudiant d’enginyeria de París que rep l’encàrrec de buidar una llibreria a Alger perquè un empresari hi vol posar una botiga de bunyols. Allà s’hi trobarà Abdallah, el darrer encarregat de la llibreria, quan ja no s’hi venien llibres i s’havia convertit en un annex de la biblioteca. La relació entre Abdallah i Ryad ens dona també una visió de la ciutat d’Alger els darrers anys. Però el gruix de la novel.la són els extractes del diari d’Edmond Charlot, des de la fundació de la llibreria el 1936 fins la seva partida amb la guerra anticolonial al 1961. Els fragments de diari formen un conjunt de capítols independents intercalats amb aquells que fan referència al món actual. Hi hauria també un tercer típus de esdeveniments amb els records de la guerra dels anys 90.

Què és Les nostres riqueses.

Una història que combina la realitat amb la ficció. Edmond Charlot és real, i també ho és la seva llibreria Les vrais richesses i el fet que des d’Alger va publicar Camus, Gide o Saint-Exupéry entre altres autors. Per cert, tant el nom de la llibreria com el títol de l’obra tenen un sentit però no us puc explicar, l’haureu de llegir.

Una novel.la que atrau irremeiablement els lectors que estimem les llibreries, a qui ens agrada perdre’ns-hi, on acudim sovint en pelegrinació quan les visitem a altres ciutats, en particular aquelles que són conegudes o tenen un aura llegendària. I què dir de com ens sentim atrets per l’aparició com a personatges d’autors admirats, llavors la seva lectura esdevé inevitable. 

Un text que també té present i descriu la història tràgica del país en els diferents moments en què es situa: l’època colonial, la guerra d’alliberament dels anys 60, les massacres de la guerra contra el FIS del 1991 fins el 1997, i l’actualitat. Aquesta presència social és comuna amb la darrera ressenya que vaig escriure sobre Leïla Slimani tot i les diferències entre una i altra escriptora i també entre les seves novel.les.

En els contres, les diferents parts em van semblar desiguals, la del jove actual que va a buidar la llibreria em va semblar de poca intensitat, comparada amb l’altra. Mostra la diferència entre la vida a París i la d’Alger, l’estranya sensació de pertànyer i no pertànyer al món dels seus pares, un tema propi de les històries sobre emigrants o fills d’emigrats, i el fet que per a Ryad els llibres no representen res massa important a la seva vida. Em semblà un personatge amb poca entitat encara que també és possible que l’autora volgués remarcar aquesta diferència amb el passat. Mira per on, ara és un bon molment per a la cita:

“Hi va haver un temps que els llibres eren tan preciosos que els miràvem amb respecte, que en prometíem als nens, que en regalàvem a les persones estimades!”

Així doncs, recomanat pels que estimen els llibres i les llibreries, pels que vulguin passejar amb Camus i els seus amics, per saber de l’Argèlia colonial, per a entendre una mica més un món proper i desconegut i reflexionar sobre les diferències culturals.

Kaouther Adimi

És una escriptora algeriana jove (1986) que viu a París. Les nostres riqueses va ser publicada l’any 2017, posteriorment ha escrit Les petits de Décembre (2019) no publicat en català encara.

Pàgina web 

⭐️ ⭐️ ⭐️

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s