Sandro Veronesi. El colibrí.

Sandro Veronesi. El colibrí.

Valoració ⭐️ ⭐️⭐️⭐️

Autor Sandro Veronesi

Publicació. Edicions del Periscopi

Pàgines. 366

Any 2020

Gènere. narrativa contemporània,

novel.la italiana

Vaig comprar aquest llibre al febrer, el vaig començar i el vaig deixar, després a la primavera el vaig començar de nou i també el vaig deixar, fins ara que l’he tornat a començar i m’ha anat agradant cada vegada més a mesura que anava component i comprenent el puzzle que em proposava. Perquè es tracta d’això, cada capítol és diferent en extensió i en forma. La novel.la comença el 1999 però cada capítol va canviant des de 1973 fins 2018, sense ordre excepte al final, quan s’avança des de 2021 fins 2030. Totes aquestes peces es van col.locant al seu lloc en aparença aleatòriament i permeten anar omplint la història a mesura que el lector va avançant sense saber mai què es trobarà al següent capítol.

Una altra característica molt vistosa és que tots els capítols són diferents, n’hi ha de narratius en tercera persona, diàlegs, converses telefòniques, cartes, emails, missatges de mòbil o llistats d’objectes. Tampoc en aquest sentit no se sap què vindrà en girar la pàgina.

La trama

La novel.la comença l’any 1999 quan Marco Carrera, oftalmòleg, rep la visita del psicoanalista de la seva dona que, contravenint les normes del seu ofici, li explica que està en perill i que a més la seva dona espera un fill que no és d’ell. Així comença El colibrí, i a partir d’ara anirem envant i enrera des de la casa familiar amb els pares i els germans, Giacomo i Irene fins a la seva filla Adele i tot el que succeirà fins a tenir cura de la seva neta Miraijin.

Marco es casarà amb Marina, una hostessa de vol eslovena en un matrimoni abocat al fracàs. Però ell està enamorat de Luisa des dels quinze anys i és correspost, els dos mantindran el contacte tota la seva vida però mai no arribaran estar junts d’una manera estable.

Hi ha molta tragèdia a la novel.la, començant amb la mort de la germana Irene que canviarà per sempre la vida de la família i de la qual Marco responsabilitzarà en certa manera Giacomo. Més tard la mort dels pares i després els problemes amb Adele faran caure més d’una llagrimeta als lectors.

El sobrenom de el colibrí li va posar la mare, Letizia, perquè Marco era petit, no creixia el que tocava fins que a l’adolescència va resoldre el problema amb un tractament hormonal. Però aquest sobrenom també té un altre sentit, i l’explicarà Luisa a les cartes que s’escriu amb Marco. Ell és el colibrí perquè es manté ferm en les adversitats, és el puntal de referència, aquesta és la seva virtut. Com l’ocell, que aleteja a gran velocitat i es manté immòbil a l’aire.

És cert que la tristesa i mort en aquest llibre colpeixen especialment perquè tal com s’hi presenta, el lector s’hi pot veure reflectit. No obstant el que hi predomina és la supervivència, la resistència davant els infortunis de la vida, que diria Hamlet i com es cita al llibre. Aquest esperit de resistència i no la mort seria el motiu més important que el lector s’hi trobarà .

Què és El colibrí.

Una novel.la sobre la vida d’una persona i la seva família. Gens extraordinària exteriorment però amb moments extraordinaris a qui la vida colpeix i sorprèn diverses vegades, una història amb moments molt reveladors i commovedors.

Un llibre narrat d’una manera diferent, no lineal i en el que mai no se sap què hi haurà al següent capítol. A poc a poc el lector anirà completant el dibuix de tota una vida i de les que l’envolten, i al final arribarà a entendre les actituds, els comportaments i les motivacions dels personatges.

Sobre els dos capítols darrers, que avancen en el temps des del present fins el 2030, tenc sentiments contradictoris, d’una banda volen ser molt trascendents i això em tira una mica enrera, i d’altra banda hi ha molta emotivitat i el plantejament d’un parell de temes morals, la veritat en el primer i l’eutanàsia en el segon. Quan ho llegiu ja jutjareu voltros i em comentareu què trobau.

A mi em va costar entrar en la proposta de l’autor, sobretot per la forma, i perquè la impressió sobre el que serà la novel.la al principi és diferent del que serà després. Penso en com la visita inicial del psicoanalista a Marco pot enganyar sobre quina mena d’història serà la del llibre.

Recomanada per a qui vulgui atrevir-se amb un format inusual amb la història d’una família, narrada d’una manera que involucra emocionalment el lector. Per qui estigui predisposat a esperar per a les respostes que desitja, i que les coses comencin a prendre sentit, fins a poder-se sentir també ell part de la història.

Sobre Sandro Veronesi

És un escriptor italià nascut a Florència l’any 1959, arquitecte de professió que ha escrit algunes novel.les amb diversos premis, la més coneguda de les quals abans de El colibrí, premi Strega 2020, és Caos calmo (2005), premi Strega 2006. És el segon autor a guanyar aquest prestigiós premi dues vegades.

Pàgina web

⭐️ ⭐️⭐️⭐️

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s