Fiódor Dostoievski. El jugador.

Fiódor Dostoievski. El jugador.

Valoració

Rating: 3.5 out of 5.

Autor Fiódor Dostoievski

Publicació 3 i 4

Pàgines 192

Any 2012

Gènere. Els clàssics

Les meves lectures solen alternar entre novetats, no tan novetats i clàssics. És el que té llegir per plaer, En el meu cas m’agrada tant el plaer de la descoberta com el no menys plaer d’anar omplint buits en una tasca quasi infinita i impossible de completar en una vida.

El departament d’autors russos és d’aquells als que fa ganes tornar de tant en tant. És realment molt peculiar, amb trets molt particulars, com de fet totes les literatures, ja ho sé, però hi trob un atractiu especial que fa que hi torni una i altra vegada. Aquest cop l’excusa ha estat un club de lectura on es va proposar aquesta obra.

El jugador pot ser una introducció a aquest món. És una novel.la breu, no arriba a les dues-centes pàgines, de lectura fàcil, amb elements crítics i d’altres quasi humorístics que Dostoievski va escriure en quatre setmanes perquè havia promès una novel.la al seu editor i hagués perdut els drets d’autor si no l’hagués lliurada.

S’hi tracten dos temes que van marcar la vida del mateix autor: el joc i la passió amorosa. Pel que fa al primer heu de saber que Dostoievski va viure precàriament tota la seva vida en part perquè es va jugar més d’una vegada tot el que tenia. Després de llegir la novel.la i donat com descriu aquesta addicció, hom pot pensar que li hagués servit de teràpia i que va modificar la seva conducta. Doncs no, sorprenentment va continuar jugant. Pel que fa a la seva vida amorosa, diguem que va ser complexa.

Podreu trobar el llibre en diverses edicions, jo el tenia en castellà d’Alianza Editorial, en català l’ha publicat l’editorial 3 i 4.

La trama

És una narració en primera persona d’Alexei Ivanovitx, empleat com a preceptor d’un general arruinat que espera des d’un balneari alemany la mort d’una tia anciana per a heretar i sortir dels problemes econòmics. El nostre protagonista està enamorat incondicionalment de Polina Alexandrovna, que el manipula com vol i es manté alhora sempre distant.

El general envia cartes continuament a Sant Petesburg per saber si aquesta tia seva es moria ja d’una vegada fins que en l’episodi més divertit de la novel.la apareix aquesta senyora en un aparent excel.lent estat de salut.

Altres personatges destacats sóm la senyoreta Blanche, qui aspira casar-se amb el general un cop hagi heretat i el britànic senyor Astley.

Més endavant, tant el preceptor com la tia acaben caient en el joc de la ruleta i hi perden una fortuna considerable.

Què és El jugador

Una novel.la que, com explicava més amunt tracta dos temes que van afectar de prop la vida del seu autor. Així que ens serveix doblement com a introducció a la seva obra, d’una banda es tracta d’una novel.la curta senzilla de llegir, i d’altra banda ens pot empènyer a saber més coses del seu autor.

S’ha dit que El jugador és un vodevil i certament en té elements. Durant la lectura vaig tenir la sensació que estava veient personatges que eren caricatures, tipus estereotipats: el general fatxenda, l’anciana aristòcrata per damunt del bé i el mal, l’amant del general l’ambició de la qual és casar-s’hi i posicionar-se o la mateixa fillastra, conscient de la seva situació no gaire sòlida.

Els personatges sovint fan el ridícul i arriben a caure molt baix, com el nostre protagonista declarant-se esclau incondicional de la dama i la frivolitat d’ella usant-lo per als seus interessos en el que avui definiríem com una relació tòxica, o l’acurada anàlisi de l’addicció al joc on els protagonistes sòn incapaços d’aturar-se tot i que saben que ho perdran tot.

I el que és un aperitiu també de l’obra dostoievskiana és la descripció d’aquest món aristocràtic del segle XIX i les seves trobades als balnearis europeus de tanta tradició literària, on prendre les aigües no era tan important com la vida social que s’hi feia o els casinos que hi estaven associats. Tot i que a Dostoievski a partir d’un cert moment se’l considera un conservador, no hi ha pràcticament cap d’aquests personatges que se salvi, potser el que en surt menys malparat és el britànic senyor Astley.

Fixau-vos també en els comentaris que s’hi expressen de les diverses nacionalitats europees i de les diverses classes socials, veureu com n’hi ha molt per subratllar, tot i que sovint et demanes en què es deu basar l’autor en boca del personatge per a fer segons quines afirmacions.

Fiódor Dostoievski

Fiódor Dostoievski (1821-1881) és un dels grans escriptors de la literatura universal. Va crear obres imprescindibles dins el cànon com Crim i càstig, l’Idiota, Els germans Karamàzov o els Apunts del subsòl. Va explicar les seves vivències a l’exili siberià als Apunts de la casa morta.

Ès considerat un realista amb un gran interés per les motivacions psicològiques dels personatges. La seva obra és un antecedent de la novel.la psicològica del segle XX. També hi tracta diversos problemes d’índole moral o religiosa.

Pàgina web

Rating: 3.5 out of 5.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s